Temps  6 hores 20 minuts

Coordenades 1485

Data de pujada 18 / de maig / 2017

Data de realització d’abril 2017

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
388 m
61 m
0
3,3
6,5
13,09 km

Vista 1603 vegades, descarregada 88 vegades

a prop de Solíus, Catalunya (España)

Fantàstica ruta d’aventura sortint des del monestir de Santa Maria de Solius en la que travessarem el sector de les Roques Bessones i la Roca Ponça pujant opcionalment amb alguna grimpadeta a diverssos afloraments granítics (anomenats “doms” en els cartells interpretatius de la zona) i desprès enfilarem la tradicional travessa dels Carcaixells, on cal superar fàcils trams equipats i opcionalment el mític pont penjant del Pas dels Aritjols fins coronar el panoràmic Puig Montclar (406m). Continuarem anant a buscar l’ombrivol·la Riera de Penyella (o del Montclar), des d’on farem una circular opcional amb algun entretingut tram equipat més que ens portarà a travessar els “doms” del sector de la Roca Rodona d’en Cama i la Roca del Sol, normalment oblidats pels excusionistes. Per tancar la volta veurem les curioses coves artificials de Sa Tuna i dels Moros, el menhir de Can Llauradò i el Castell de Solius (s.XII).

***RECORREGUT: Monestir de Santa Maria de Solius / Església de Santa Agnès de Solius-Dom (120m)-Dom (148m)-Roques Bessones-Dom (181m)-Dom (185m)-Dom del sector de Roca Ponça (196m)-Dom (159m)-Riera de Solius-El Terme Trencat-La Capella-Travessa dels Carcaixells Inferiors-Pont penjant del Pas dels Aritjols-Travessa dels Carcaixells Superiors-Collet de Gorjablanc-Collet de Montclar-Puig Montclar (406m)-Collet del Montclar-Coll de Ceps-Riera de Penyella (o del Montclar)-Roca Rodona d’en Cama (236m)-Travessa de la Roca Rodona i la Roca del Sol-Dom (236m)-Cruïlla de la Figuereta-Riera de Penyella (o del Montclar)-Carena de l’Alzinar d’en Cama-Cova de Sa Tuna-Menhir de Can Llauradó-Riera de Solius-Roca dels Moros (128m)-Castell de Solius-Cova dels Moros-Monestir de Santa Maria de Solius.

***CRONICA: Deixem el vehicle en un ampli aparcament al costat del monestir de Santa Maria de Solius, on hi viu una comunitat cistercenca des de la seva fundacio l’any 1967. Iniciem la caminada anant a fer un cop d’ull a l’esglesia de Santa Agnes de Solius (s.XVIII), construïda sobre la base d’una església romanica del s.X o XI (documentada des de l’any 1103). De nou a l’aparcament, seguim una carretera al SO (senyals PR) passant al costat d’algunes cases. En pasar al costat d’una casa de color taronja (Can Paretes) deixem l’asfalt i prenem un cami ample a l’esquerra (senyals verds) que continua al SO entre pins i sureres. De seguida ens estalviem una petita marrada del cami agafant un corriol a la dreta que ens fa drecera i despres reprenem el cami tot pujant fins que aquest fa un revolt. En aquest punt deixem el cami i pugem a la dreta (SO) per un sender-trialera que de seguida passa al costat del primer “dom” del dia, al que ens desviem apenes uns metres a l’esquerra per coronar-lo (120m). Reprenem el sender pujant al S/SE, despres deixem un cami a la dreta i de seguida ens desviem del sender uns pocs metres a l’esquerra per enfilar-nos al segon “dom” del dia (148m), mes ample i arrodonit i des d’on gaudim d’una bona vista sobre les Roques Bessones i els diversos “doms” dels voltants. A partir d’aquí el sender continua a l’O faldejant pel seu costat S les Roques Bessones (que anem deixant a la nostra dreta) i, un cop vorejades, trobem una bifurcacio on seguim el sender de la dreta (N) tot faldejant un “dom” caracteristic amb una forma mes “punxeguda”. Voregem aquest “dom” tot revoltant a l’O fins un collet ubicat en el seu costat N (fites). Des d’aquest collet fem una breu “anada-tornada” a l’esquerra (E/SE) fent una breu i facil grimpadeta (Iº) final que ens porta al capdamunt d’aquest “dom punxegut” (181m). Tornem al collet i seguim un corriol a l’O que de seguida passa al costat d’un nou “dom”, al que tambe ens enfilem pujant apenes uns metres a l’esquerra (185m), mes modest pero degut a la seva situacio amb una bona vista d’aquests curiosos afloraments granitics. Reprenem el sender pujant a l’O i de seguida trobem un cami mes ample que seguim a l’esquerra (SO) i pujant deixant enrere el sector de les Roques Bessones fins sortir ben aviat a un collet, on obviem un cami a la dreta i davallem apenes uns metres al SO fins arribar a una placeta, on deixem el cami que portavem (que gira a la dreta) i agafem un corriol a l’esquerra (S, fites) que davalla cap al sector de la Roca Ponça resseguint una mena de careneta. Poc despres ens desviem a la dreta (apenes uns metres) a un petit espero que forma un bon mirador sobre aquest sector de “doms” mes salvatges i despres continuem per la careneta (SE) passant per un punt geodesic i recolçant alguna ma fins un collet. Des d’aquest collet fem una “anada-tornada” OPCIONAL agafant un corriol a la dreta (SO) que davalla un xic tot encaminant-se cap a un “dom” força altiu i punxegut. Un cop a sota d’aquest “dom” ens i enfilem grimpant (IIº) amb certa exposicio pero amb bones preses fins al capdamunt (196m), on gaudim d’una gran vista sobre aquest sorprenent sector de la Roca Ponça. Desfem el cami fins el collet on iniciavem “l’anada-tornada” i ara reprenem el corriol que portavem (fites) tot davallant a l’E/SE. Poc mes avall el corriol (fites) tomba primer al N i despres paulatinament a l’E per un sector que lamentablement es va cremar fa uns anys fins desembocar en una pista, que seguim en la direccio que portem (SE) apenes uns metres i de seguida la deixem per un corriol a la dreta (S, fites) que davalla una mica cap a un enorme i arrodonit “dom”. Just quan estem al costat del mateix ens desviem momentaneament del corriol i l’ataquem pel seu costat NE tot pujant i fent unes facils grimpadetes finals fins assolir-lo (159m). Tornem al corriol i el reprenem tot davallant al SO per senda poc definida fins abastar tot seguit un corriol mes fressat, que seguim a l’esquerra (S/SE) i davallant. Poc mes avall travessem una pista i seguim davallant (SE) per un corriol cada cop mes fressat i ombrivol que aviat ens porta a travessar la Riera de Solius, normalment seca. Just travessada la riera trobem una bifurcacio on prenem el sender de la dreta (SO), que es comença a enfilar entre sureres i aviat agafa tendencia al S i desemboca en una pista (El Terme Trencat). Seguim la pista un breu tram a la dreta (S) i de seguida la deixem tot agafant la continuacio del sender que portavem a l’esquerra (SE, senyals blaus), que ara s’enfila fortet entre arboç i sureres. Mes amunt traessem una altre pista i a l’altre banda seguim pujant en la direccio que portavem (SE, senyals blaus). Despres el corriol (senyals blaus) esdeve mes sinuos i menys definit i tot tombant al S s’enfila fins abastar la carena dels Carcaixells, just a l’alçada de la Capella. En aquest punt conectem amb la tradicional i coneguda travessa dels Carcaixells, que encetem seguint un corriol (senyals SL) que va resseguint la carena granitica al S/SE, on ben aviat cal recolçar les mans o grimpar facil. Despres fem un flanqueig d’un vessant granitic força inclinat equipat amb cadenes com a passama seguit d’una breu i sinuosa pujada que ens deixen al peu d’un resalt força vertical equipat amb una cadena. Aquest pas sense cadena podria ser de 2º (te bons agafadors), pero la cadena facilita molt la tasca. Superat aquest pas seguim resseguint la carena (S/SE, senyals SL) i aviat arribem al mitic pont penjant del Pas dels Aritjols, com sempre amb els senyals de “prohibit el pas”, pero puc dir que al dia de fer la ruta (12 d’Abril del 2017) el pont esta en bon estat. La travessa del pont es probablement el punt mes “emocionant” i divertit de la ruta, pero si no volem travessar-lo cal agafar un corriol que davalla fins l’enforcadura que salva el pont i despres cal pujar per un tram equipat que ens porta just a l’altre banda. Superat el pont a l’altre banda seguim pujant (S/SE, senyals SL) tot recolçant alguna ma, despres resseguim la carena per dalt i aviat els senyals SL ens porten a flanquejar la carena per la seva cara E seguit d’una breu davallada on cal recolçar alguna ma fins un collet. Des del collet tornem a pujar (senyals SL) flanquejant una mica pel costat E de la carena amb trams habilitats amb cadenes com a passama i si estem atents veurem una corda a la dreta que salva un resalt força dret i OPCIONALMENT ens porta al capdamunt d’un dels Carcaixells (301m). Desfem aquest breu tram de corda i reprenem els senyals SL, que ens porten a passar per mes trams habilitats amb cadenes com a passama que ens deixen en un collet, des d’on pugem uns pocs metres mes que ens fan passar pel capdamunt de l’Agulla de Roca Llisa (303m). Seguim carenejant tot davallant al S (senyals SL) ajudats de mes trams habilitats amb cadenes com a passamans fins un nou collet indicat on seguim cap al “Montclar” pel corriol que portem (senyals SL), que continua al S i aviat comença a pujar. No triguem en arribar a una paret inclinada equipada amb una corda força llarga que superem facil i despres pugem un xic mes i ens desviem momentaneament dels senyals SL a l’esquerra seguint una senda i recolçant alguna ma fins assolir un dels abruptes castellets dels Carcaixells (334m). Fet aquest cimet reprenem el corriol (senyals SL) que portavem i davallem (S/SE) per una canal ample (Pas de la Canaleta) que de seguida ens deixa en un nou collet on els senyals SL es bifurquen: deixem un corriol que davalla a l’esquerra (SE) i seguim carenejant al S/SO pel corriol que portem (senyals SL), com a molt recolçant alguna ma fins coronar un altre castellet dels Carcaixells (342m), des d’on gaudim d’una bona vista. A l’altre banda d’aquest castellet davallem (S, senyals SL) resseguint una breu “cresteta” i despres per un corriol dret i pedregos seguit d’un tram mes comode i planer que ens porta fins un collet, des d’on seguim al S pujant un xic fins arribar a la cruïlla indicada de camins del Collet de Gorjalblanc. En aquest punt seguim cap al “Montclar” tot agafant el cami (senyals SL) que continua al SE tot pujant i aviat es redreça a SO fins sortir a la cruïlla indicada del Coll del Montclar. Des d’aquest coll fem una petita circular “independent” que encetem seguint les indicacions cap al “Montclar” per un corriol (punts blaus) que s’enfila amb tendencia a l’O/NO i aviat ens fa recolçar alguna ma per vessants granitics fins al capdamunt de la carena E del Montclar, que el corriol (punts blaus) va resseguint al SO fins assolir el cim del Puig Montclar (406m), coronat per una senyera i des d’on gaudim d’una bona vista panoramica. Des del cim davallem per la carena que es despenja al SE (fites) i aviat ens fa passar al costat d’un vertex geodesic, passat el qual davallem un tram de vessant inclinat una mica dret mig-desgrimpant (evitable revoltant-lo per la dreta abans del vertex) que ens porta de seguida a un corriol mes definit (fites). Seguim aquest corriol a l’esquerra, primer al SE i de seguida a l’E tot faldejant el costat S del Puig Montclar. Aviat el corriol esdeve un cami mes ample, deixem a la dreta un cami una mica atrotinat que davalla costerut a la dreta i seguim a l’E pel cami que portem, que tot seguit ens deixa de nou en el Coll dell Montclar. Des del coll ara seguim el cami-pista que surt carenejant al SE fins arribar poc despres a la cruïlla indicada del Coll de Ceps, on prenem un cami-pista a l’esquerra (E) cap a “Sant Feliu de Guixols” (senyals PR) que aviat comença a davallar amb algun tram dret. Poc mes avall el cami-pista tomba al N i es bifurca: deixem els senyals PR (que se’n van a l’esquerra) i seguim uns pocs metres mes al NE pel cami-pista fins trobar tot seguit l’inici d’un corriol fitat a l’esquerra. Seguim aquest corriol a l’esquerra tot davallant i fent un traçat sinuos amb tendencia al S, cada vegada mes ombrivol i costerut fins arribar al llit de la Riera de la Penyella o del Montclar, que travessem i seguim a l’altre banda per la seva riba esquerra i al NE, ara per un corriol mes fressat i planer i envoltats de vegetacio força exuberant. Mes endavant el corriol esdeve un sender fressat, se’ns incorpora per l’esquerra un cami mig-abandonat per on venen els senyals PR i seguim davallant suaument amb tendencia al S tot passant per sota de la Roca Rodona d’en Cama i, poc despres de passar per sota d’aquesta, trobem un corriol a l’esquerra no indicat que mena a la Roca Rodona d’en Cama i la Roca del Sol. Si no volem pujar mes i tenir mes “aventures” millor seguir recte uns pocs metres fins conectar de nou en el track, pero natros tenim ganes de mes “gresca”, aixi que prenem aquest corriol a l’esquerra (O, senyals SL), que s’enfila de valent tot zigzaguefant dins d’un bosquet atapeït de sureres i arboç. Poc mes amunt el corriol (senyals SL) agafa tendencia al SO i remunta sempre fortet fins l’inici de la granitica carena S de la Roca Rodona, per on ens enfilem (S, senyals SL) fent alguna facil grimpada (Iº) per una mena de canal força franca i amb bons agafadors (fins i tot te excavats lo que semblen antics esglaons) fins al capdamunt de la Roca Rodona d’en Cama (236m), on hi ha tambe una mena de buidat artificial. Davallem al S per l’altre canto que em arribat migdesgrimpant i de seguida ja trobem un tram força vertical i exposat equipat amb unes curioses grapes de ferro que donen molta seguretat, el problema es que despres falten unes quantes d’aquestes (sembla que les han tallat amb mola) i lo que era un tram relativament facil esdeve una mica mes “emocionant”. Tot i aixi son apenes uns 5m els que tenim que davallar mes o menys amb “el cul a terra” i despres revoltem una mica cap a la dreta fins trobar de seguida unes noves grapes que ens donen acces a un resalt força vertical equipat amb una corda. Al ser en baixada l’acces des de les grapes a la corda es una mica incomode i forçat, pero res de l’altre mon vaja. Un cop superat aquest entretingut tram seguim un corriol poc fressat (SO, senyals SL) que de seguida ens deixa en un collet entre la Roca del Sol (davant) i la Roca Rodona d’en Cama (darrera). Des del collet el corriol (senyals SL) tomba a l’esquerra i comença a revoltar l’abupte Roca del Sol pel seu costat E i despres pel seu costat S (sempre deixant-la a la nostra dreta) tot pujant i com a molt recolçant alguna ma fins arribar a un nou collet emboscat. El corriol (S, senyals SL) continua pujant uns pocs metres mes i de seguida ens desviem apenes uns metres a l’esquerra fent una facil grimpadeta (Iº) que ens deixa al capdamunt d’un dels “doms” d’aquest sector (236m), des d’on gaudim d’una bona vista sobre la Roca del Sol. Reprenem el corriol (SO, senyals SL) tot resseguint una mena de careneta mig emboscada i despres recolçant alguna ma per enfilar-nos a una petita cresteta granitica, que resseguim per dalt al SO. Acabada la cresteta seguim pel corriol (SO, senyals SL) i ben aviat arribem a una bifurcacio de corriols senyalitzats amb senyals SL (Cruïlla de la Figuereta), on prenem el fressat corriol de la dreta (senyals SL), que davalla al NE per un ombrivol bosc de sureres i arboç. Mes avall, a l’alçada d’una solitaria taula (crec que aquí hi havia una font), rebutgem uns senyals blaus que pugen a la dreta i seguim davallant en la direccio que portem (senyals SL) pasant de seguida al costat d’una antiga construccio (ruïnes) i fent un ultim tram a l’E que ens porta de nou a la Riera de Penyella (o del Montclar). De nou en el fressat cami que ressegueix la riera el reprenem en suau baixada i al NO, de seguida travessem la riera i inmediatament sortim a una cruïlla de camins indicada on obviem totes les indicacions i prenem un corriol (senyals blaus) a la dreta que surt d’inici al NE per un bosc d’eucaliptus. Poc despres el corriol es bifurca i seguim el de la dreta (senyals blaus), que es comença a enfilar entre eucaliptus i sureres amb tendencia a l’E fins sortir al sender fressat que va resseguint per dalt la carena de l’Alzinar d’en Cama. Seguim aquest sender a l’esquerra (N, senyals blaus) davallant suaument i, poc mes avall, alrededor de la cota 123m, ens desviem apenes uns metres a la dreta del sender fins un aflorament granitic on trobem la curiosa i artificial Cova de Sa Tuna. Hi ha qui diu que es una cova sepulcral del Neolític (s.III-II a.C) i d’altres que creuen que es de l’epoca Medieval. La cova te una boca petita i rodona que dona pas a una cambra en foma d’olla de 3m de fons x 2m d’alt on ens podem posar fins i tot d’empeus. Vista la cova reprenem el sender (senyals blaus) tot davallant (N/NE) i aviat desemboquem en un cami mes ample, que seguim a l’esquerra i baixant (N, senyals blaus), de seguida rebutgem un cami a la dreta i seguim davallant pel nostre cami (N, senyals blaus) fins sortir a una pista, que seguim a la dreta i inmediatament ens deixa en el Menhir de Can Llauradó (3500-1800 a.C). Al costat del menhir deixem la pista i prenem un corriol que surt al SO i als pocs metres desemboca en un altre, que seguim a la dreta, tot davallant a l’O. Poc mes avall se’ns incorpora per l’esquerra un altre sender amb senyals blaus i despres tombem al N tot planejant fins sortir a una cruïlla de camins no indicada on seguim el cami de la dreta (N, senyals blaus) i, als pocs metres, el cami es bifurca i seguim el corriol de l’esquerra (N), que apenes seguim uns metres fins trobar una drecera a l’esquerra (senyals blaus) que ens deixa en la pista que ressegueix la Riera de Solius. Seguim la pista a l’esquerra (SO) i, tot seguit, la deixem per un cami a la dreta (N/NO) que s’enfila amb trams erosionats tipus trialera. Just quan aquest cami s’aplana deixem a l’esquerra un cami i seguim pel nostre cami, que davalla un xic, rebutgem un corriol a l’esquerra, tot seguit rebutgem tambe un cami a la dreta i tornem a pujar (N/NO) fent un traçat directe fins una mena de clariana amb sureres. Seguim el nostre cami pujant amb tendencia al N i faldejant el costat O del turo del Castell de Solius fins arribar al collet que separa la Roca dels Moros i el Castell de Solius. Des d’aquest punt primer ens enfilem a l’esquerra (NO) tot fent alguna facil grimpada (Iº) fins l’arrodonida Roca del Moro (128m), des d’on gaudim d’una molt bona vista sobre el turo que corona el castell. Retornem al coll i ara anem a l’E uns metres fins l’entrada del Castell de Solius (s.XII i XIII), on despers de traspasar l’encara conservada portalada pugem per uns esglaons picats a la roca que ens porten fins al capdamunt del mateix, del que resten alguns murs i des d’on gaudim d’una bona panoramica. Vist el castell retornem al coll i ara anem uns metres al NO cap a la cara E de la Roca dels Moros, on trobem la tambe artificial Cova dels Moros, que a l’igual que la Cova de Sa Tuna hi ha dubtes en datarla en l’epoca Neolítica (s.III-II a.C) o Medieval. La cova te una boca mes gran que la Cova de Sa Tuna pero la cambra interior es mes petita, amb unes dimensions de 2.5m d’ample x 1.2m de fons i 1.5m d’alt . Tornem per ultim cop al coll que separa el castell de la Roca dels Moros i, al costat d’un cartell interpretatiu, prenem un cami que davalla al N i de seguida es bifurca: prenem el cami de l’esquerra (N, senyals PR) i, tot seguit, els senyals PR deixen el cami mes fressat i davallen a l’esquerra (N/NO) entre sureres. Mes avall el corriol tomba cap a la dreta (NE, senyals PR) endintsant-se en un bosquet molt ombrivol fins desembocar en una carretera, just a l’alçada on travessa la Riera de Solius. Seguim la carretera a l’esquerra (N/NO) i aviat abastem la carretera per la que em arribat al monestir de Santa Maria de Solius amb el vehicle, que seguim a l’esquerra i pujant un breu tram fins el punt d’inici.

***NOTA: Les nomenclatures fetes servir son les del mapa excursionista de l’editoral Piolet “Empodà-Costa Brava”. Durant la ruta cal fer algunes grimpades (Iº) i superar diverssos trams equipats amb cordes, cadenes i grapes així com un pont penjant, en general fàcils i divertits per gent habituada pero poden ser difícils i perillossos per gent molt poc experimentada. Els trams més “difícils” son l’accès OPCIONAL al “dom” del sector de la Roca Ponça, on cal grimpar (IIº) amb certa exposició i la baixada de la Roca Rodona d’en Cama, on hi havia un tram ben equipat amb grapes que donava molta seguretat, pero a dia d’avui i falten unes quantes, lo que fa que la baixada sigui més exposada (aquest tram també és OPCIONAL, ja que el podem evitar no desviant-nos a fer la travessa de la Roca del Sol i la Roca Rodona d’en Cama). Degut a que els trams més “complicats” son opcionals catalogo la ruta com a “Moderat”. També dir que el pont penjant del Pas dels Aritjols porta tancat des de fa molts anys (ja estava tancat al 2013), pero puc afirmar que tot i la prohibició a dia d’avui (12 d’Abril del 2017) està en bon estat (aquest pont és evitable baixant al fons de l’enforcadura i pujant a l’altre banda per un altre tram equipat). A dia d’avui els trams equipats aguanten, pero alguns d’ells (els menys importants) començen a estar “vells”.

***ALTRES RUTES PEL MASSIS DE L’ARDENYA:

-”Puig de les Cols, Puig Montclar i Puig Basart pels Carcaixells, St Baldiri, Cova Sa Tuna, 2Menhirs, Pedralta i Roca Verdera”
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/puig-de-les-cols-puig-montclar-i-puig-basart-pels-carcaixells-st-baldiri-cova-sa-tuna-2menhirs-pedr-24239070

-”Puigs Gros i Romaguer per Sant Elm, Ruta Megalítica i Cales dels Frares, Músics, d’en Bosch i Urgell desde St Feliu Guixols”
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/puigs-gros-i-romaguer-per-sant-elm-ruta-megalitica-i-cales-dels-frares-musics-den-bosch-i-urgell-de-15975308

2 comentaris

  • Foto de jorgegomez1206

    jorgegomez1206 27/05/2018

    He fet aquesta ruta  verificat  veure detalls

    Ruta super aventurera i molt bonica mestre.Ens a encantat. El pont super divertit (i en molt bon estat). Les multiples parts amb grimpadetas de lo millor de la ruta.

  • Foto de Aventura't

    Aventura't 27/05/2018

    Hola jorgegomez1206, ja m'imaginava que aquesta ruta us agradaria...! Gràcies per deixar el teu comentari i valoració un cop més, salut i muntanya!

Si vols, pots o aquesta ruta.