Temps  3 hores 31 minuts

Coordenades 1269

Data de pujada 15 / de gener / 2017

Data de realització de gener 2017

-
-
190 m
66 m
0
2,3
4,5
9,07 km

Vista 834 vegades, descarregada 18 vegades

a prop de Alcanar, Catalunya (España)

15 de gener de 2017 09:46

Us proposo una volta per la part més meridional de la serra del Montsià, l’extrem sud, on la serra perd alçada, i poc a poc es difumina a la recerca del riu Sénia, la frontera natural amb el País Valencià. La partició dels termes d’Alcanar i Ulldecona, al darrer extrem de Catalunya: La Serra de l’Avenc i el Puig Gros.

Aproximació: Deixem el cotxe davant de les instal·lacions esportives municipals de la Fanecada a Alcanar.

Itinerari: Estem al Camí de Baix de les Planes, davant mateix de la Piscina Municipal. A l’altre costat del carrer veiem una gran bassa de reg, la Bassa del Marqués. Prenem el camí que la voreja per la seva dreta fins a un altre camí: el de les Planes que prenem cap a la dreta en direcció al poble. Fem cap a una de les arteries principals d’Alcanar, la Ronda, on girem cap a l’esquerra en suau pujada. Passada una benzinera a la dreta i a una corba a la mateixa sortida del poble veiem a l’esquerra un entrador senyalitzat. Es el principi de la Drecera, el camí que els veïns d’Alcanar empraven per anar en romeria l’ermita del Remei . El seguim aigües amunt, primer per ample camí però acaba convertint-se en sender. A un pas senyalitzat es troba la Campaneta. Conten que quan anaven al Remei en aquest punt feien creure a la canalla que posant l’orella sobre una roca plana sentirien una campaneta, però es veu que no...
Seguim pujant fins al Sagrat Cor de Jesús, una estàtua el representa i marca també el sender que ara davalla cap a l’ermita. Nosaltres en aquest punt seguim pel camí ample de l’esquerra que anirà carenejant tota la serra en direcció oest, i que coincideix en el seu traçat amb l'antic lligallo de la Capelleta del Remei.
El camí és ample, i passa a tocar d’uns repetidors per anar a morir a una gran esplanada sobre un turó arrodonit: el camp de tir d’Alcanar. Aquí busquem una drecera que ens baixa uns metres cap al sud, per anar a trobar la Cova Grossa del Puig Gros. Una gran balma, amb les restes d’un mur de pedra en sec al davant que possiblement s’utilitzava en altres temps per aixoplugar algun ramat. El toc simpàtic són les pintures rupestres, força contemporànies, que s’hi poden observar.
Retornem al camp de tir i tornem a seguir la carena de la serra en direcció oest. Ara el sender baixa una mica fins a un coll. A la nostra dreta veurem la barraca de Canyon. Una magnífica mostra del saber fer dels nostres avantpassats, treballant la pedra en sec. Una barraca de dimensions considerables, amb un petit tancat adossat i amb un sostre espectacular sostingut en branques d’olivera. Una delícia arquitectònica rural.
Seguim carenejant i ara el camí gira lleugerament cap al nord-oest. Al davant ens queda la darrera cota més alta del Montsià: el Puig Gros de 202m. Seguim en suau davallada fins al darrer turonet, i al seu extrem, a la dreta del sender podrem veure el Molló de pedra que assenyala la partició dels termes d’Ulldecona i Alcanar.
Baixem fins a un coll on arriba el camí de les Canals, entre finques de tarongers. Abans d’arribar al camí asfaltat, a la nostra esquerra i enganxat a la pendent del turó trobem un altre exemple de l’aprofitament de la serra dels nostres avantpassats, un magnífic forn de calç de grans dimensions i que encara es manté molt sencer.
Un cop al camí, el creuem i ens dirigim cap al darrer turonet del Montsià: la serra de l’Avenc.
A l’ample entrador d’una finca de tarongers veurem a la nostra dreta un corriol estret que puja decidit cap a la serra. El seguim gairebé fins a la seva cota més alta, on comença a vorejar en sentit horari la part més elevada. Deixem un moment el sender i entrem per algun corriolet cap a la dreta per anar a visitar l’Avenc de les Canals, i que dóna nom a la serra. Una escletxa d’uns 20 metres de fondària i un recorregut total d’uns 80m. només accessible a la gent en coneixements en progressió espeleològica. Per precaució el trobem assenyadament tancat en una reixa per evitar qualsevol accident. Per més informació sobre l’avenc podeu consultar: L’espeleoindex o gaudir en amb les magnífiques fotos de la gent de l’espeleoclub Tortosa, referents al nostre territori.

Tornem al sender que ara en baixada va donant la volta a la serra en sentit horari i perdent progressivament alçada per anar a trobar, al costat de ponent del turó, el camí dels Barranquets, pista asfaltada, que prendrem cap a l’esquerra en direcció a Alcanar. Uns metres més endavant a la nostra esquerra ens hem de fixar en un gran xiprer, al marge superior i encastat al marge trobem una altra de les construccions típiques de la nostra serra, una barraca de marge, utilitzada per a desar estris per al treball del camp.

Resseguim la pista ara en direcció est, fins a retrobar el Camí de les Planes, ja més prop de la població. A la següent bifurcació del camí principal, i quasi a les instal·lacions esportives, tirem pel ramal de la dreta, que després de deixar a la vora de la pista un vell i imponent mas, el Rejolar de la Reina, ens deixa al punt de partida, a tocar de la bassa del Marqués.

Vull agrair a l’amic Joaquim Valls d’Alcanar, la publicació d’una excel·lent ruta de Geocaching, per la serra que ha estat el detonant per fer-me descobrir aquest raconet del Montsià, fins ara desconegut per a mi, i que amaga petits tresors de valor incalculable: una part de la nostra història. I a l'amic Joan Bta. Beltran les seves valuoses aportacions sobre topinimia de la serra.

Salut i muntanya!!
Land
Land
Land
Land
Residential Road
Land
Land
Land

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.