-
-
2.015 m
1.641 m
0
1,5
3,0
5,99 km

Vista 215 vegades, descarregada 7 vegades

a prop de Abella, Catalunya (España)

Caminants: Toni Bach, Josep Rius, Miquel Colomer i Joan Cortadellas

Pel maig la Serra Cavallera està preciosa. Fa poc que ha marxat la neu i el verd tendre de l’herba enlluerna. Aquí i allà es dibuixen les roderes de cama-secs i més d’un boletaire els busca amb deler. Les campanetes de genciana, amb un color blau-lila inigualable, floreixen apressades abans no arribin les calors més intenses.

Comencem a caminar prop del refugi Montserrat, a la Gran Jaça, en direcció al Coll del Pal. No triguem pas gaire a trobar les primeres corrues de cama-secs. Perill! Si ens parem a collir-ne, tenim tots els números que l’excursió se’ns en vagi enlaire. Hi ha qui proposa d’esperar a caçar-ne a la baixada, que ens hi podrem entretenir tant com ens convingui. Però, tot i que s’accepta la proposta, n’hi ha un que se’n va omplint les butxaques: no se’n pot pas estar. I, malgrat tot, en poc menys d’un quart assolim el coll.

Sempre em criden l’atenció els tres búnquers a peu de camí. Avui, buscant per internet, he trobat al blog Indrets oblidats aquesta informació, que aclareix la data de la seva construcció i la finalitat que perseguien:

Nota important: El 23 de maig del 2013 rebo un correu del Sr. Ernest Serratosa i Casanelles que em fa uns precisos aclariments i m’aporta documentació important referent al búnquer del Coll de Pal i d’altres de Serra Cavallera que copio literalment:
Hi ha tres búnquers per metralladora, incloent el que indiques, al nord de Coll de Pal, i un conjunt de tres entrades de refugi per personal, al sud i a la dreta del coll, més un búnquer d’observació i comandament de batalló a l’esquerra del cim del Pasteres i un altre búnquer per metralladora en mig del bosc que hi ha entre el cim del Puig Estela i l’Estany del Tarter. Tots sis elements NO van ser construïts durant la Guerra Civil, com dius en el blog, sinó entre els anys 1950 i 1952, aquests en concret. Formen part del “Centro de Resistencia 39”, dins de la “Organización Defensiva de los Pirineos”,
un sistema defensiu que es construeix entre el 1943 i el 1955, escampant uns 4.500 búnquers de diferents tipus entre El Port de la Selva i Hondarribia, per la serralada dels Pirineus. La finalitat de l’obra era evitar una invasió primer dels alemanys i després dels
aliats durant i després de la Segona Guerra Mundial. El projecte complet mai s’acaba i mai va entrar en servei.

A partir d’aquí la pujada cap a ponent, en direcció al Puig Estela, és forta. La vista a banda i banda de la carena, és fantàstica, indescriptible. A nord, hi tenim tota la serralada pirinenca, des del Cadí fins al Canigó, emblanquinada de nombroses congestes que aguanten ben fermes les primeres calors. I a migdia, tota la província de Girona, des de l’Alt Empordà fins als cims del Montseny, amb la bellíssima badia de Roses i els agrestos puigs de la Garrotxa. Tot un espectacle gratuït!

En una hora escassa arribem al cim. Aquí hi ha una immensa torre de pedra seca d’uns dos metres d’alçada que sempre ens ha cridat l’atenció. Qui l’ha construïda? Quan? Amb quina finalitat? Fa uns dies em van arribar a les mans uns papers que ho aclarien. Resulta que el Puig Estela va ser un dels punts que, conjuntament amb el Puigsacalm i el Costabona, formaven un dels triangles que el 1718 van ser utilitzats per mesurar la distància del meridià entre Dunkerque i Barcelona. Això va servir per fixar amb exactitud la mesura del metre, i el piló de pedres feia de punt del vèrtex! Ja tenim les tres preguntes resoltes.

Una estona de descans i cap avall altra vegada pel mateix camí. Quan som a tocar del Coll del Pal, contemplem astorats com un xicot va recollint els cama-secs que havíem deixat a la pujada. Ens els ha fotuts tots! Després de gratar pertot arreu, en fem tot just un parell de dotzenes per a la truita del sopar i encara gràcies. Au, per burros!

Veure més external

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.