tbach

Temps  3 hores 18 minuts

Coordenades 621

Data de pujada 3 / d’octubre / 2017

Data de realització de setembre 2017

-
-
1.285 m
821 m
0
1,6
3,2
6,47 km

Vista 65 vegades, descarregada 3 vegades

a prop de la Vall del Bac, Catalunya (España)

Caminants: Toni Bach, Josep Genoher, Lluís Busquets, Miquel Colomer, Francesc Espuña, Quel Vila, Enric Plantalech, Amat las Heras, Joan Masoliver, Maria Mosquera, Josep Darnaculleta, Pere Guitart, Xevi Muñoz i Nando Fernández

Sembla mentida la via que fa un camí d’embardissar-se, si no en tenen cura els caçadors o els excursionistes. Avui en vivim una experiència: sortim del Coll de Triadú, passem per la casa enrunada del mateix nom i pugem pel camí que va al Talló per la cara sud. A uns dos cents metres amunt, ara amagada per les bardisses, hi ha la fita que marca el corriol que mena cap a la Font de Resclusanys i al Puig d’Ou en direcció nord-est. Tenim feina a trobar-la perquè el terreny està molt aperduat i cobert de vegetació. Passem com podem i les fites ens són de gran ajuda; encara sort que l’hem seguit força vegades. Si no s’hi fa algun cop de podall, en un parell d’anys serà intransitable.

La pujada per aquesta banda és suau i agradable i, a més, avui ve amenitzada per la troballa dels primers bolets de la temporada: rovellons, peus de rata, cama-secs...

Abans de les deu ja som tots al cim del Puig d’Ou, muntanya bessona del Talló però menys concorreguda, per bé que té una vista excepcional al Pirineu i a la Garrotxa.

Després d’una breu aturada, tornem pel caire que baixa cap a la Vall del Bac, just per sobre de la masia de la Coma. Quan arribem a sobre de la casa, agafem un camí travesssador que mena a Sant Andreu de Porreres. Un cop aquí, ja ens trobem a un tir de pedra del coll on hem deixat els cotxes i on els companys d’intendència preparen l’esmorzar.

Durant l’àpat, la conversa del dia gira una vegada i una altra cap al referèndum que s’ha de celebrar demà, diumenge. Hi ha opinions per a tots els gustos i tots som conscients que s’està escrivint un capítol important de la història de Catalunya, d’Espanya i d’Europa.

Quan escric aquestes ratlles és el 2 d’octubre, l’endemà de la votació. Encara estem en estat de xoc. De cap de les maneres, ni el més pessimista no es podia imaginar les càrregues de la policia volent impedir com fos que la gent votés. Una actuació inhumana amb 893 ferits. Però, encara que fos amb penes i treballs, vam votar: més de 2.200.000 persones vam votar sí, o no, o en blanc, o nul. Amb tot, avui, molts estem profundament tristos. Mai no oblidarem els vídeos de l’Escola Verda de Girona, d’Aiguaviva, de Garrigàs... i de tants altres llocs de tot Catalunya. Si teníem seriosos dubtes sobre el gruix de la democràcia espanyola, des d’ ahir no en tenim cap. No es van respectar ni la dignitat ni els drets humans més fonamentals de les persones. I, després que ho han publicat gairebé tots els diaris del món, després que s’han pogut veure les imatges per televisió i per internet, encara hi ha “polítics” i “periodistes” que tenen la barra de dir que tot és inventat i que la violència de la policia va ser proporcional a la dels votants. Pistoles i porres contra paperetes. Quina vergonya! Quantes dècades costarà de curar aquestes ferides! Ara més que mai hem de creure en la pau i en la no-violència!

Veure més external

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.