tbach

Temps  3 hores 27 minuts

Coordenades 634

Data de pujada 22 / d’abril / 2018

Data de realització d’abril 2018

-
-
1.298 m
746 m
0
1,7
3,3
6,68 km

Vista 53 vegades, descarregada 0 vegades

a prop de la Vall del Bac, Catalunya (España)

Components de la sortida: Miquel Colomer, Toni Bach, Josep Rius i Pere Rifa

Diumenge se celebra la XLI Embardissada ( Sant Pau de Segúries, Sant Feliu del Bac, Pont dels Esquellerincs, la Coma, Puig d’Ou, Coll d’Arrencafels, Sant Bartomeu del Sitjar, Sant Pau de Segúries, ) i com que per raons diverses cap de la colla no podrà assistir-hi, aprofitem l’excursió d’avui per fer-ne un tros.

Anem amb cotxe fins a la pista que puja des de la Vall del Bac a Sant Andreu de Porreres i aparquem al trencant de la Coma. Ja estem sobre el camí de l’Embardissada.

La masia de la Coma, quan vam començar a fer sortides per aquesta zona ara fa més de trenta anys, encara era habitada. Avui està en un estat força ruïnós i, si no s’hi fan obres, en poc temps acabarà derruint-se. Llàstima, perquè és una masia força gran i molt ben situada.

Per un camí ben fresat anem a trobar el caire que mena com un fus fins al Puig d’Ou. Busquem aquí i allà algun signe d’estassada prèvia a la marxa de diumenge, però no veiem ni un cop de podall enlloc. Ens estranya, perquè, si bé és veritat que no hi és imprescindible, l’Embardissada té l’anomenada de passar per uns camins que permeten portar un paraigua de pastor obert. I això no, que no seria possible. Potser, però, dissabte hom aprofitarà per marcar i alhora netejar el camí.

El sender que des del caire mena a dalt del pic no pot pas ser més costerut: té més de 500 metres de desnivell, sense cap tros planer, i en alguna zona presenta pendents de gairebé el 40º. Déu n’hi do! . Amb el nas podem tocar a terra. Bufem i quedem ben tips de tanta pujada.

Però finalment, després d’una hora i mitja d’aquí tiro i aquí m’aturo, arribem a la balconada del cim. Quina meravella! L’esforç ha valgut la pena. La serralada del Pirineu, nevada com mai, és d’una blancor absoluta des del Puigmal fins al Canigó. Per la banda de migjorn s’obre tota la Garrotxa fins al Montseny i la plana de l’Empordà. Amés, fa una tarda de primavera càlida, brillant, nítida, cosa que ens permet de resseguir totes les muntanyes sense cap dificultat. No fa ni un bri d’aire i aprofitem el panorama per fer un mos i recuperar forces.

A partir d’aquí ja deixem l’itinerari de l’Embardissada. Baixem per la Font de Resclusanys cap al Triadú, on ens emportem una grata sorpresa: en aquesta casa, no fa pas gaires anys, alguns companys de la colla hi havíem passat la nit, però últimament hi havia tantes bardisses i el teulat mostrava un estat tan precari que no s’hi podia accedir. Avui la trobem amb tots els voltants desbrossats i amb senyals clars que hom la vol restaurar. Tant de bo! Es una pena que aquestes cases de centenars d’anys se’n vagi a terra irremeiablement.

I ja només falta el tros final. Fem una breu aturada a Sant Andreu de Porreres, on saludem els estadants, i en poca estona estem baixant amb el cotxe per la Vall del Bac.

Veure més external

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.