-
-
821 m
565 m
0
2,3
4,5
9,09 km

Vista 1037 vegades, descarregada 12 vegades

a prop de Sant Quirze Safaja, Catalunya (España)

Caminants: Toni Bach, Miquel Colomer i Joan Cortadellas

La visita a aquest puig ve motivada pel desig de conèixer in situ el sanatori Puigdolena, construït en temps de la Segona República per a malalts de tuberculosi. Aquí hi va viure els últims set anys de la seva vida, des de finals del 1935 fins al 1942, el “metge lleidatà que escrivia versos” Màrius Torres, un dels millors poetes de la literatura catalana. Portant una vida de repòs absolut -llegir, passejar, escoltar música, reflexionar...- hi va escriure tota la seva obra, llevat de set poemes breus, i també hi va conèixer la gironina Mercè Figueres, que es convertí en la seva amiga íntima i a qui dedicà el conegut recull de poemes Cançons a Mahalta, un dels quals fou musicat de manera magistral per Lluís Llach.
Comencem l’excursió a Sant Quirze Safaja, petit municipi del Moianès. Travessem tot el poble fins al cementiri, on reposen les restes de poeta.
Una pujada petita, ara per pista forestal ara per camí, ens deixa davant la baluerna impressionant de l’antic sanatori, avui reconvertit en part en centre d’educació especial. Estem a pocs minuts del cim del Puig d’Olena, que és coronat per un petit oratori dedicat a la mare de Déu. La ruta és circular i en uns quaranta-cinc minuts, baixant per l’encisadora casa de la Rovireta, arribem a l’aparcament del poble on hem deixat el cotxe.
Tancarem l’escrit amb un dels poemes més coneguts de Màrius Torres, el que porta per títol l’oxímoron “Dolç àngel de la mort”, que obre la porta a d’altres en què el diàleg amb la Mort, els plantejaments sobre el sentit de la Vida, les relacions del poeta amb la Música, la desolació provocada per la Guerra inCivil... són els principals eixos temàtics. En aquest poema, Màrius Torres, conscient de la seva malaltia (no oblidem que era metge), aïllat d’un món que està en guerra entre germans (al sanatori hi havia partidaris dels dos bàndols), té més por del camí de patiment que l’espera que no pas de la mort mateixa i, com el Faust de Goethe, es mostra disposat a donar la seva ànima immortal a canvi d’evitar-lo.

DOLÇ ÀNGEL DE LA MORT...

Dolç àngel de la Mort, si has de venir, més val
que vinguis ara. Ara no temo gens el teu bes glacial,
i hi ha una veu que em crida en la tenebra clara
de més enllà del gual.

Dels sofriments passats tinc l’ànima madura
per ben morir.
Tot allò que he estimat únicament perdura
en el meu cor, com una despulla de l’ahir,
freda, de tan pura.

Del llim d’aquesta terra amarada de plors
el meu anhel es desarrela.
Morir deu ésser bell, com lliscar sense esforç
en una nau sense timó, ni rems, ni vela,
ni llast de records!

I tot el meu futur està sembrat de sal!
Tinc peresa de viure demà encara.
Més que el dolor sofert, el dolor que es prepara,
el dolor que m’espera em fa mal...

I gairebé donaria, per morir ara
—morir per sempre—, una ànima immortal.
setembre de 1936

Veure més external

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.