Temps en moviment  2 hores 2 minuts

Temps  2 hores 25 minuts

Coordenades 1813

Data de pujada 2 / d’abril / 2018

Data de realització d’abril 2018

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
462 m
128 m
0
2,6
5,2
10,46 km

Vista 891 vegades, descarregada 41 vegades

a prop de Canyelles, Catalunya (España)

Molt bona ruta circular que surt i acaba al poble de Canyelles. Havia pujat al Puig de l’Àliga alguna vegada però mai sortint de Canyelles. Dies enrera vaig trobar una ruta d’un usuari de Wikiloc, ( Kasalta) i em vaig plantejar de provar-la ja que era curta, tenia desnivell i, segons el seu autor, anava majoritàriament per corriols. La ruta sortia de Canyelles, poble pel que moltes vegades havia passat a tocar anant per la C-15, de la que m’atreia el seu castell, visible des de la C-15, però que mai havia visitat. He aprofitat avui per entrar-ri i passejar pel seu nucli antic. Es un nucli petit però agradable. Valla pena caminar per aquest municipi.
En aquest recorregut es camina entre 3-4 km. sobre roca, la rica típica del Garraf. Demana un bon calçat per evitar molèsties a la planta del peu i anar amb molt se compte a les baixades pel perill de relliscades ja que n’hi ha molta de solta. Aquest terra es el que, al meu entendre, dona un plus d’espectacularitat a la ruta, que ja es per si mateixa prou maca. A quasi tot el camí trobarem la vegetació típca del Garraf, especialment munts de margallons, que tant m’agraden. Son preciosos, al menys a mí m’ho semblen. La ruta també té entre un i dos km. de pista i un tram asfaltat que no crec arribi a un km. que la fan una mica més aborrida. L’últim km. i mig el vaig fer per dintre del poble, es un tram asfaltat però que val la pena de fer. Abans d’arribar al poble hi ha un corriol de poc més d’un km. que passa pel mig d’un bonic bosc en el que es poden apreciar les restes de marges de pedra seca, evidència de que anys enrera aquest bosc no hi era i que el seu lloc l’ocupaven cultius. Entre aquests marges hi vaig veure dues barraques de pedra seca; molt maques, en molt bon estat, probablement arrenjades fa poc, que donen un plus a luna ruta que , en principi caldría suposar que només pretenia pujar a un Cent Cims més.

El Puig de l’Àliga ens ofereix molt bones vistes del Garraf, costa inclosa, dels municipis que hi ha al seu voltant, de les serres del Penedès i del Garraf. Es una bona talaya. No li queda enrera el Turó dels Tres Termes. Té el problema de la torre de comunicaccions plantada al bell mig del cim però les vistes també son molt boniques
Només assenyalar, encara que no presenta cap dificultat especial, que per arribar al cim del Puig de l’Àliga, cal grimpar una miqueta en aquesta ruta. Si es vol evitar això hi ha l’opció de pujar-hi seguint la pista que no presenta cap mena de dificultat.

En resum , bonica i variada ruta
Es camina sobre roca, la roca típica del Garraf. Es necessita un bon calçat
A la fotografia es veu la pista a la que acabo d’entrar i , al fons, la torre de vigilància del Puid de l’Àliga
Queda poc per arribar a enllaçar amb la pista que porta al Puig de l’Àliga. La zona té molt bones vistes i a més ens ofereix l’imatge d’aquesta barraca de pedra seca, maca però menys que les que veuré més endevant..
Fa uns minuts que he entrat a la pista que porta al cim del Puig de l’Àliga però, seguint el track, he deixat l’opció més senzilla que era la de girar a l’esquerra i arribar sense cap mena de problema al cim, per girar cap a la dreta d’aquesta pista i, uns metres més avall, girar a l’esquerra i començar a pujar muntanya a travers. Els primers metres son complicats i jo els he fet ajudant-me de les mans. Es una grimpada senzilla. La fotografía mostra el punt on vaig començar a grimpar.
Vistes des del cim
Les vistes des d’aquest cim son, al menys, tant maques com les del Puig de l’Àliga.
Vaig continuar recte
S’ha d’anar amb compta ja que el començament d’aquest corriol no es evident
Primera fotografia mostra d’on vinc, la segona cap a on vaig i la tercera la bonica masia de Cal Simó
S’ha d’anar amb compta ja que es fàcil equivocar-se i seguir per la pista. L’entrada al corriol està a tocar de la barana que es veu a la primera fotografia.
Una nova i bonica barraca de pedra seca. EN tota aquesta zona hi ha molts marges com els de la tercera fotografia
A continuació unes línees explicatives que he trobat a la web municipal: El poble es defineix pel conjunt monumental del seu castell i l’església, ubicat dalt d’un turó a 142m d’altitud, que es divisa des de tots els accessos al municipi. El castell data, documentalment, del s. XV, quan era propietat dels barons de Bouffard, però existeix la hipòtesi que inicialment devia ser una torre de defensa del gran bastió d’Olèrdola. Les restes que es conserven d’aquesta època consten d’una torre de planta circular i un fragment de muralla amb cinc merlets. Actualment, és un castell de propietat privada que fou reconstruït pel mateix propietari, i encara és habitat una part de l’any. D’altra banda, l ’església de Canyelles (documentada des del s. XVII) és de planta rectangular, d’una nau amb capelles laterals, coberta de teula i porta d’accés rectangular amb dovelles de pedra. Aquesta construcció havia estat dependència del castell originàriament, com ho posa de manifest l’existència de l’escut senyorial dels Bouffard a la seva façana, que va ser col·locat en una restauració que va fer el baró en 1858. El campanar és situat a l’esquerra, té dues obertures d’arc de mig punt per a les campanes i un rellotge. Avui dia, l’església és de la parròquia de Canyelles i està sota l’advocació de santa Maria Magdalena. D’altra banda, l ’església de Canyelles (documentada des del s. XVII) és de planta rectangular, d’una nau amb capelles laterals, coberta de teula i porta d’accés rectangular amb dovelles de pedra. Aquesta construcció havia estat dependència del castell originàriament, com ho posa de manifest l’existència de l’escut senyorial dels Bouffard a la seva façana, que va ser col·locat en una restauració que va fer el baró en 1858. El campanar és situat a l’esquerra, té dues obertures d’arc de mig punt per a les campanes i un rellotge. Avui dia, l’església és de la parròquia de Canyelles i està sota l’advocació de santa Maria Magdalena.
Un racó molt bonic de Canyelles
Un altre bonic racó de Canyelles

3 comentaris

  • Foto de toni rivas

    toni rivas 04/04/2018

    Maca la sortida... ara, no t'empers ni una..!!!

  • Foto de sabategalofre

    sabategalofre 04/04/2018

    No, últimament faig el que tinc ganes de fer

  • Foto de erlicobe

    erlicobe 23/04/2018

    He fet aquesta ruta  verificat  veure detalls

    Molt apte per una matinal agradable

Si vols, pots o aquesta ruta.