tbach

Temps  2 hores 44 minuts

Coordenades 1097

Data de pujada 17 / de gener / 2016

Data de realització de gener 2016

-
-
470 m
30 m
0
2,4
4,7
9,44 km

Vista 102 vegades, descarregada 5 vegades

a prop de Mas Oliva, Catalunya (España)

Components de la sortida: Tomàs Costa, Lluís Busquets, Albert Nogué, Toni Bach, Kiku Berga, Francesc Espuña , Xevi Muñoz , Josep Fernández , Miquel Colomer, Kim Agustí i Pilar, Miquel Vila, Eduard Arbós, Josep Darnaculleta i Maria, Pere Guitart, Enric Serra, José Luís Bartolomé, Amat Las Heras, Joan de Mataró
Tots els sants tenen octava ( i en aquest cas mesada). Ja fa uns anys que, amb motiu del sant, en Xevi, en Francesc i en Kiku tenen per costum convidar la Colla del Dissabte a una gambada a Mas Ventós, a la zona que hi ha condicionada per fer foc. Aquest any l’Albert, que acaba d’entrar a la seixantena, s’ha afegit a la invitació.
Habitualment aprofitem la diada per pujar a Sant Pere de Roda i a Sant Salvador de Verdera des d’algun poble de l’entorn (Palausaverdera, Vilajuïga, Llançà, la Vall de Santa Creu...). Enguany s’havia de sortir de Selva de Mar, però ja des de dos dies abans l’home del temps havia amenaçat amb una tramuntanada de les bones, de força 8.
I a fe que la va ben endevinar! Avui, a Olot, a quarts de set del matí, un aire sec i fi talla com un ganivet. Estem a setze de gener i és el primer dia de fred rigorós.
I després s’hi afegeix el vent. Ja a Navata les ràfegues fan trontollar el cotxe de manera notable. Sort que tenim un as a la mànega: l’Olivar de Roses que, una vegada més, ens ofereixen la Isabel i en Nando .
Hi arribem quan el pare de la Isabel està encenent el foc. Intuïm que en poca estona l’escalfor de la llar farà l’estança summament acollidora. La tramuntana xiula desfermada per la xemeneia i la temptació de quedar-se a recer sembla que té tots els números de triomfar. Amb tot, però, hi ha algú que tímidament insinua que es podria anar a fer un volt per esperar l’esmorzar. Mig per solidaritat, mig per insensatesa, en surten sis que s’hi aventuren (en Kim, l’Amat, en Francesc, en José Luís, en Toni B i en Miquel C).
Santa innocència!: el volt es converteix en una excursió de gairebé catorze quilòmetres. Pugem a trobar el caire que, paral•lel a Cala Montjoi, porta fins al mateix Puig de Pení, tot passant per la Cista de la Generala. La violenta tramuntana ens fa aclucar els ulls i ens obliga a abrigar-nos més del compte (mai no havia vist en Kim amb pantalons llargs ni amb paravent sobre el polar), però no tot són inconvenients: no hi ha mosques i no tenim cap ganes de torbar-nos pels revolts. La mandra de treure’ns els guants fa que no ens entretinguem ni per fer gaires fotografies.
A l’alçada del mas d’en Caussa canviem el sentit de la marxa per tal de superar l’últim bony del Puig de l’Àliga. La vista hi és magnífica. Tota la plana, amb la corba de la badia, mostra orgullosa els seus encants hivernals. Més enllà, el Pirineu lluu majestuós amb els reflexos del sol sobre la neu acabada de caure mentre la rufa es passeja desfermada per la cara nord.
Baixem amb pas més que lleuger i a dos quarts de dotze en punt obrim la porta de l’Olivar on els companys ens esperen a punt per començar l’esplèndida celebrada.
No hem pogut pujar a mas Ventós, però tant l’estada a l’Olivar com la companyia de gairebé tota la colla han estat immillorables. I, a més, estem contents pel govern català acabat de constituir, i sorneguerament expectants per veure com se les espavilen per les Espanyes amb uns resultats electorals que semblen planejats pel mateix diable. I és que ja ho diuen, que el riure va a estones!

Veure més external

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.