Temps en moviment  3 hores 15 minuts

Temps  4 hores 45 minuts

Coordenades 1452

Data de pujada 30 / de juliol / 2019

Data de realització de juliol 2019

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
1.422 m
813 m
0
2,0
4,0
7,93 km

Vista 202 vegades, descarregada 12 vegades

a prop de Bassegoda, Catalunya (España)

Puig de Bassegoda, cima desierta, montaña de 1373 metros de altura, enclavada en el corazón de la alta Garrotxa, una atalaya magnifica para conocer todo este territorio, desde Albanya tomamos la pista cimentada que una vez cruzado el Camping remonta el curso de La Muga, arteria fluvial del valle, pasados unos siete kilómetros, de curvas embriagadoras, se llega a Can Nou, una casa habitada a pie de camino, en un pequeño prado dejamos los vehículos, e iniciamos la ruta seguimos mismo recorrido del GR 11, senda que serpentea entre rocas y charrascosas hojas que yacen en el suelo, nuestra primera parada el refugio de Bassegoda, Can Galán inaugurado en 1976 por el centro excursionista Empordanes, esta senda termina en la pista cerca del Coll de Bassegoda, durante su recorrido podemos ir viendo la esbelta y elegante montaña de paredes rocosas, como de roca es su cima, quebrada por los hielos de milenarias tormentas, pasado el Pla de la Batería, que se encuentra en su base, comenzamos a ascender por un sendero rectilíneo, de elevado esfuerzo, llegamos al pie del gran pedestal calizo, comenzando una suave grimpada, cuando esta se torna más vertical, unas grapas clavadas en la roca a modo de peldaños y tres tramos de cadenas nos facilitan el ascenso, en los puntos de máxima dificultad nos ayudamos, esta trepada sencilla es apta para personas agiles, fuertes, senderistas todo terreno, desde la cima tenemos una panorámica 360 grados, un ejército de montañas nos rodea, regalo para nuestros ojos, estamos tan absortos, tan encantados que los minutos se inmortalizan para dejarnos disfrutar más tiempo de esta maravilla sobrenatural, que nos aporta esta comarca, bendita visión, bendita tierra, que nos deja erizada la piel, relajados nuestros sentidos, y agudiza nuestros más profundos instintos naturales, El Ferrán, Comanegra, Salarsa, Canigo, Roc de Fraussa, El Mont todas se rinden a nuestros pies y poniendo algo de buena voluntad nos permiten observarlas, unas fotos inmortalizaran estos mágicos momentos e iniciamos el descenso, como en la subida nos situamos en los puntos de mas dificultad para ayudarnos y evitar sustos, fuera de las rocas no dejo de meditar, en las otras tres ascensiones, no habían cadenas, pero la sensación de libertad era brutal, esto no cambia. Desde el Coll de Bassegoda bajamos por la pista de Sadernes, hasta localizar un sendero muy perdido que baja a la izquierda, señalizado por momentos con bandas amarillas y unas fitas pequeñas pero agradeciendo el detalle, sin ellas hubiera sido más complicado, pasadas las ruinas de Can Cureia, llegamos a un gran roble y poco después el sotobosque se aclarece haciendo nuestro recorrido más sencillo, pasado el Vehinat de Bassegoda, con su Iglesia de Sant Miquel cerramos el circulo de nuestra salida, las excursiones extraordinarias se realizan con amigos extraordinarios, hemos andado juntos, Carmen, Mari, Elena, Dolors, Clara Belén, Paco, Joaquim, Antonio, Juan A. y Julián.

Puig de Bassegoda, cim desert, muntanya de 1373 metres d'altura, enclavada en el cor de l'alta Garrotxa, una talaia magnifica per a conèixer tot aquest territori, des de Albanya prenem la pista cimentada que una vegada creuat el Càmping remunta el curs de la Muga, artèria fluvial de la vall, passats uns set quilòmetres, de corbes embriagadores, s'arriba a Ca Nou, una casa habitada a peu de camí, en un petit prat deixem els vehicles, i iniciem la ruta seguim mateix recorregut del GR 11, senda que serpenteja entre roques i charrascosas fulles que jeuen en el sòl, la nostra primera parada el refugi de Bassegoda, Ca Galà inaugurat en 1976 pel centre excursionista Empordanes, aquesta senda acaba en la pista prop del Coll de Bassegoda, durant el seu recorregut podem anar veient l'esvelta i elegant muntanya de parets rocoses, com de roca és el seu cim, feta fallida pels gels de mil•lenàries tempestes, passat el Pla de la Bateria, que es troba en la seva base, comencem a ascendir per una sendera rectilínia, d'elevat esforç, arribem al peu del gran pedestal calcari, començant una suau grimpada, quan aquesta es torna més vertical, unes grapes clavades en la roca a manera d'esglaons i tres trams de cadenes ens faciliten l'ascens, en els punts de màxima dificultat ens ajudem, aquesta grimpada senzilla és apta per a persones agiles, fortes, senderistes tot terreny, des del cim tenim una panoràmica 360 graus, un exèrcit de muntanyes ens envolta, regal per als nostres ulls, estem tan absortos, tan encantats que els minuts s'immortalitzen per a deixar-nos gaudir més temps d'aquesta meravella sobrenatural, que ens aporta aquesta comarca, beneïda visió, beneïda terra, que ens deixa estarrufada la pell, relaxats els nostres sentits, i aguditza els nostres més profunds instints naturals, El Ferrán, Comanegra, Salarsa, Canigo, Roc de Fraussa, El Mont totes es rendeixen als nostres peus i posant una mica de bona voluntat ens permeten observar-les, unes fotos immortalitzessin aquests màgics moments i iniciem el descens, com en la pujada ens situem en els punts de mes dificultat per a ajudar-nos i evitar esglais, fora de les roques no deixo de meditar, en les altres tres ascensions, no havien cadenes, però la sensació de llibertat era brutal, això no canvia. Des del Coll de Bassegoda baixem per la pista de Sadernes, fins a localitzar una sendera molt perduda que baixa a l'esquerra, senyalitzat per moments amb bandes grogues i unes fitas petites però agraint el detall, sense elles hagués estat més complicat, passades les ruïnes de Ca Cureia, vam arribar a un gran roure i poc després el sotabosc es aclarece fent el nostre recorregut més senzill, passat el Vehinat de Bassegoda, amb la seva Església de Sant Miquel vam tancar el circulo de la nostra sortida, les excursions extraordinàries es realitzen amb amics extraordinaris, hem caminat junts, Carmen, Mari, Elena, Dolors, Clara Belén, Paco, Joaquim, Antonio, Juan A. i Julián.

2 comentaris

  • Foto de Joan Cordonet

    Joan Cordonet 24/08/2019

    He fet aquesta ruta  verificat  veure detalls

    Una ruta força directa per pujar a dalt, tot i que baixant per la drecera abans d'arribar al camí de St. Miquel ens vam desorientar alguna vegada perquè el camí quedava amagat per la fullaraca. Amb l'ajuda del track vam aconseguir reorientar-nos i seguir en la bona direcció.
    Completament d'acord amb les vistes que ens ofereix el cim. Una atalaia privilegiada.
    Darrere vostre vaig jo. Salut i cames!

  • Foto de Dolmendez

    Dolmendez 24/08/2019

    Sembla mentida que no mes els seus 1300 metres donen una panorámica de excepcio. SALUD, Joan

Si vols, pots o aquesta ruta.