Temps  3 hores 10 minuts

Coordenades 1413

Data de pujada 27 / d’agost / 2018

Data de realització d’agost 2018

-
-
492 m
95 m
0
1,8
3,7
7,36 km

Vista 132 vegades, descarregada 1 vegades

a prop de Olesa de Montserrat, Catalunya (España)

22 d’agost de 2018

Al sud-est de Montserrat, a l’altra riba del Llobregat, s’aixequen les serres de l’Hospici, del Cairat, de Coll Cardús… Petits turons entre els 400 i els 600 metres, al límit entre el Vallés Occidental i el Baix Llobregat. Us proposo una circular resseguint el Torrent de l’Afrau, i la carena rocosa que el delimita pel nord, per assolir dos cims d’aquestes contrades que són immillorables miradors de la propera muntanya de Montserrat: El Puig Cendrós i Sant Salvador de les Espases. Tots dos inclosos a la llista del repte dels 100 cims de la FEEC.

Aproximació: Al Km 7 de la C-52, entre Olesa i Monistrol de Montserrat, en direcció nord i abans de passar un viaducte, prenem una pista a la dreta de la carretera, que està indicada com La Puda. La Puda va ser un luxós balneari d’aigües sulfuroses construït a mijans del S XIX, molt freqüentat per les classes benestants de Barcelona, i en funcionament fins al 1958, que va tancar definitivament les portes. Encara resta en peu l’edifici però en un estat molt precari.

Itinerari: Podem remuntar amb cotxe un centenar de metres la malmesa pista de la Puda. I l’alçada del primer edifici abandonat a l’esquerra, deixar el cotxe a un apartador. A la dreta de la pista veurem el sender que hem de prendre, senyalitzat amb un petit cartell de Sant Salvador de les Espases. En pocs metres passem per sobre de la boca d’un túnel de tren i ens endinsem a la part baixa del torrent o barranc de l’Afrau, que comencem a remuntar.
Quan el barranc canvia de dirección cap al sud, per l’esquerra i al mig del barranc, veiem un sender que ens servirà per tornar. Prenem el sender marcat amb fites per la dreta i remuntem una llarga i empinada veta de roca rogenca, guanyant força metres. El sender uns metres més endavant ens torna a baixar cap al fons del barranc i ens fa canviar de vessant, remuntant-lo ara per la seva esquerra fins a la capçalera. Un cop assolida, comencem a veure els enormes blocs de conglomerat que caracteritzen l’orografia de la zona, i mirant cap al sud-oest, ja distingim la silueta del primer dels nostres objectius. Som al Pla del Fideuer, una gran esplanada on conflueixen molts camins i senders. Prenem la pista ampla en direcció sud, per deixar-la per un sender que veurem a la dreta indicat i que ens condueix en suau pujada al cim del Puig Cendrós. Aquesta talaia de 500 m. ja ens regala unes excel·lents vistes sobre Montserrat i els turons propers. Moment de fer un respir, i desfer camí altre cop fins al Pla del Fideuer. Ara canviem el rumb i ens dirigim clarament cap a la carena que tanca la vall pel nord. Un fressat sender, amb curioses senyals de tot tipus de senders ens porten al Coll de Sant Bernat. Pujant ens sorprén trobar un petit ramat de cabres pasturades per una noia ben jove. Els seus gossos pastors li fant la feina de foragitar-nos, mentre ella absolutament absorta, no aixeca la vista del seu mòbil. Els temps estan canviant!
Un cop al coll davallem pel vessant oposat de la carena de les Roques de l’Afrau i el sender aviat pren direcció oest per anar a parar a un altre coll entre el rocam, el Coll de Bram. Fins aquí hi puja una pista per la dreta que seguim cap a l’esquerra, primer en baixada, i en pocs metres s’acaba. Prenem ara un sender indicar per l’esquerra que baixa i torna a guanyar la carena rocosa per seguir avançant en direcció oest. A l’extrem de la carena ja veiem la punta rocosa que acull l’ermita de Sant Salvador de les Espases. L’ermita està documentada des del segle XIV, però bastida entre les restes del castell de les Espases del segle X. La llegenda conta que en una batalla entre el comte de Barcelona Ramon Borrell contra els sarraïns, Déu va enviar una pluja d’espases per ajudar el comte. De fet el topònim s’ha d’atribuïr a l’especial orografia del terreny, ple d’agulles rocoses, com la propera Montserrat.
Curiosa construcció completament integrada a l’agulla de roca, amb una ermita, antiga capella del castell, i una part àmplia que fa les funcions de refugi obert. Creuant la sala, a l’atre costat una porta s’obre a una balconada sobre el torrent de l’Afrau que hem remuntat, i unes escales protegides per una barana ens condueixen al cim de l’agulla. Sobren les descripcions, senzillament espectacular.
Desde la petita esplanada de davant l’ermita, gaudim del paisatge i la pau que l’envolta, i més tard prenem un petit sender que davalla per sota de l’ermita, en direcció a la Cova. Uns metres més avall trobem l’entrada a la petita cova que allotja una petita moreneta. Seguim baixant en fort pendent per guanyar un altre cop el fons del barranc on hi accedim pel sender anteriorment citat, al punt just on el barranc fa un gir de 90º. Només ens cal desfer el mateix sender que hem seguit hores abans per tornar a la pista de la Puda, on tenim el cotxe.

Salut i muntanya!!

Veure més external

2018-08-22 12:22:16
2018-08-22 12:22:16
Path
2018-08-22 12:22:16
Path

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.