Temps en moviment  3 hores 33 minuts

Temps  5 hores 2 minuts

Coordenades 2815

Data de pujada 7 / de juny / 2018

Data de realització de juny 2018

-
-
935 m
586 m
0
4,0
7,9
15,81 km

Vista 62 vegades, descarregada 3 vegades

a prop de La Llacuna, Catalunya (España)

Sortim de Torrebusqueta, un petit llogaret agregat al municipi de La Llacuna. D'aquí pujarem al Coll del Corral passant de llarg de la masia de Cal Pauet. Baixarem per anar a buscar el mirador del Salt de Gos, que se situa sobre una curta però elevada cinglera que ens proporciona vistes magnífiques cap a l'Anoia.
Planejarem primer i desprès baixarem, passant per davant la magnifica masia de Valldecerves i l'Ermita de Sant Jaume, pràcticament enganxada a la masia. La deixem a la dreta i aviat arribem a Cal Peret Gomar, punt més baix del recorregut. La deixem amb la dreta també.
Pujarem pel torrent de la Llençana, encara que no hi ha aigua. Es recomanable portar pantalons llargs, ja que hi ha matoll espinós, que esgarrinxa les cames.

Seguim pel torrent de l'Hort Xic i que ens portarà a les restes del Convent d'Ancosa. Resten unes poques parets. Aviat passarem pel gran Mas de Ancosa i el seu gran pou. Passem una bifurcació que indica que en 0'3 arribarem al monumental Roure d'Ancosa (arbre catalogat per la Generalitat de Catalunya com a arbre monumental) i en 0'6 al avenc, de 25m. de profunditat.
Després de visitar-ho, retrocedim uns metres fins la bifurcació , per agafar el camí de la Pollina que ens porta a la Font de les Canals (aigua bona i fresca que raja tot l'any).
Aquí començarem a pujar per coronar el Puig Castellar (alguns el qualifiquen com a sostre comarcal de l'Alt Penedès, tot i que és oficialment el Puig de Solanes, ja que el Puig Castellar es troba dins de l'Anoia). Un cop al cim només cal fer una curta però notable baixada per arribar al Collet de la Serra, per finalitzar aquest agradable i fàcil recorregut. Apte a gent acostumada a caminar.

Las chicas del maíz.. en arenas movedizas 7/6/2018
Una madrugada de insomnio me lleva a Ana y sus andanzas, con Silvia y otro cuyo nombre es mejor no acordarse, aunque nos a guiado genial !!

Avui la previsió meteorològica era desfavorable, i la matinada de surtir a les 4 i conduir 2 hores fins a la Llacuna em tirava enrera. Però les ganes de caminar acompanyada de Ana han pogut més , desde la Penyagalera q no ens veiem, i ella és com una droga; es un cóctel explosiu de diversió, cachondeo, xarrameca, marujeos i tocamientos naturals que crea adicció sana! Mil vegades millor una mariconada amb Ana que una ruta 5 estrelles totsola.
O és que despèn del moment m'apeteix companyia o solitud cabritil.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.