-
-
1.422 m
355 m
0
4,2
8,4
16,76 km

Vista 9 vegades, descarregada 2 vegades

a prop de Finestrat, Valencia (España)

Cap 1 /4 de nou del matí sortíem de Relleu, ben esmorzats, per enllestir el mític “Puig Campana” emblemàtic turó que s’aixeca davant mateix del bonic poble alacantí de Finestrat servint-li de indicador pels que no saben la seva ubicació.
Quasi a 3 / 4 de 9 es a dir, mitja hora més tard, aparcaven el cotxe del nostre company i amic, en Pere, a l’aparcament que està situat gaire bé a la base de la perpendicular de la seva paret més vertical.
Ben esmorzats i amb ganes de caminar, sortíem contents muntanya a munt amb el desig de guanyar el seu cim i, poc a poc però amb peu ferm, anaven guanyant metres tant de longitud com d’alçada. Al cap d’una estona començaven a fer la seva primera forta pujada encara que, durant tot el trajecte, la tendència era de deixar el nostre punt d’inici cada cop més avall.
A mig camí hem trobat un parella d’anglesos (o de parla anglesa) que feien el camí en sentit contrari. En Jesús li ha preguntat si havien arribat al cim perquè ens diguéssim si, a dalt de tot, feia molt de vent. La senyora ens ha dit, que solament fèiem el tomb a la muntanya però no havien pujat fins dalt.
A uns 400 metres, aproximadament, de la bifurcació que ens portaria a munt de tot, hi havia una font que rajava força amb un parells de abeuradors pel ramat. Hem parat una estona per fer una “fruita” y hem començat, de nou, a caminar.
Arribats al encreuament agafem un camí ample que pujava a la nostre esquerra cap a munt. Aquest camí aviat es torna en sender i comença a enlairar-se d’una manera decidida. Aquí es el tram més complicat del camí, força vertical i amb molta grava que fa que els nostres companys, la Victoria i el Pere acabem decidint que no volem pujar més i que ens esperen fins que nosaltres tornem. Ha sigut una verdadera llàstima perquè uns cinquanta metres més a munt el camí canvia de banda i tot i que segueix pujant es torna molt més moderat, més segur i més fàcil. Llàstima que no li hem pogut avisar de tal canvi ja que haguéssim pogut pujar al cim de la mateixa manera que ho hem fet en Jesus, na Rosa i jo.
Abans, però, hem trobat un petit desviament que ens va portar a un “pou de glaç”.
Per aquest camí hem arribat a un collat i cada vegada que guanyaven cota el camí es tornava més pla. Però, per aconseguir el cim, encara ens faltaven uns 900 metres. Decidits i per un camí molt ben marcat amb franges grogues i blanques comencen a fer l’últim tram. Una mica “cabra” al principi però assequible i una mica més suau a mida que guanyaven alçada.
Gairebé el vent que feia no era molt important mentre pujaven però es va tornar una mica més fort quant hem arribat al punt geodèsic. Vist lo vist, hem fet la foto y hem decidit que el millor punt per “fer” una taronja era baixar una miqueta on el vent no era tant fort.
Vint minuts més tard, aproximadament, començaven a baixar de nou sense cap problema. Hem tingut una mica de dificultat, al baixar, en el punt on havien deixat als companys però, afortunadament, l’hem superada sense cap problema. Una mica més avall, hem tornat a trobar a la Victoria i a en Pere que ens estaven esperant.
Des de aquest punt hem agafat el camí que continuava, ja baixant, cap l’altre part de la muntanya i hem arribat, de nou, a l’aparcament bordejant-la.
Una meravellosa excursió i uns meravellosos companys.
El camí, en general, es bo encara que es de pujada continua. Unes vegades poc i d’altres una mica més. Solament es torna força dificultós durant uns 300 metres, aproximadament, quant comença a fer-se la pujada al collat. Si es va amb cura, no té que representar cap impediment especial per ningú encara que, potser, per algunes persones, sigui una mica dificultós.
Punt d'interès

Inici

S’inicia aquest recorregut en un aparcament on es pot deixar el cotxe si viatges en aquest mitjà.
Font

Font de la Solsida

Al abric d’una paret rocosa raja una font que té un parell de abeuradors pel bestiar. No es garanteix que ho faci a l’estiu.
Mina

Pou de Glaç

Un pou de grans dimensions es mostra, gairebé, a l’inici de la pujada final. Hi ha un desviament que estat indicat per un pal i un cartell indicador.
Collada

Collet

Aquí arriba, també, un altre camí que s’anomena “km vertical”. No hem gosat de fer-ho i hem anat pel més fàcil amb menys pendent
Punt d'interès

Punt geodèsit

Cim de la muntanya i punt més alt de l’excursió. Hi ha una senyal geodèsica.
Punt d'interès

Fi

Arribada, de nou, a l’aparcament on havien deixat el cotxe. Final de l’excursió

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.