Temps  4 hores 3 minuts

Coordenades 14611

Data de pujada 3 / de juny / 2016

Data de realització de juny 2016

-
-
1.694 m
931 m
0
3,6
7,1
14,25 km

Vista 287 vegades, descarregada 31 vegades

a prop de Salás de Pallás, Catalunya (España)

Més informació a "Veure més" i a http://els100cims.blogspot.com/2016/06/pui-de-lleras.html


Comencem a caminar des de la intersecció de pistes, estant al costat del cartell d'aparcament.
Agafem la pista que inicia una suau pujada i deixem la pista planera, que serà per on tornarem. Al cap de poc de caminar deixem la pista i n’agafem una altra, una mica desfermada, que neix a la dreta i va en orientació NE, en lleugera baixada. Seguim aquesta pista i passem a gual el barranc de l'Aulesa. La pista comença a girar a poc a poc a l'esquerra i guanya de mica en mica alçada. Quan planeja veiem que la pista més evident segueix en sentit NO. Seguim en pujada aquesta pista i en deixem de cara una altra de més precària que perd nivell. La pista que hem agafat remunta el barranc de l'Aulesa a la nostra esquerra. Neix evident però trobarem trams una mica més difuminats. Passarem de pista clara a seguir tan sols un parell de roderes, i encara més amunt arribarem a no veure res més que rastres sobre l'herba. Cap problema, la traça se segueix bé. Sense adonar-nos-en tornem a travessar el barranc de l'Aulesa i seguint l'aperduat camí acabem de nou a la pista que més avall, al començament de la caminada, vam abandonar. Ja no tenim cap altra opció que seguir la pista, en sentit NO i de pujada. La seguim una bona estona fins que fa un fort revolt, primer a l'esquerra i després a la dreta. És en aquest segon revolt que neix, per l'esquerra, una pedregosa drecera. Si es vol fer còmode és millor seguir per la pista. La drecera, costeruda i de mal fer per les pedres rodones que conformen el ferm, acurta el camí. De nou enllacem amb la pista. Podem seguir-la o, just a l'altra banda del punt al qual hem sortit, continua una altra drecera que va per la carena. Aquesta és més còmoda que l'anterior i ens ofereix més visió del terreny. De nou la drecera ens porta a la pista, ja als peus d'un turó molt cridaner, el turó del Clot del Piu, de 1.392 metres d'altitud. Jo no el vaig fer. El vaig voltar seguint la pista que el flanqueja. Mirant al darrere per veure el cim des de l'altra banda em vaig descuidar, me’n vaig adonar a casa, d'una altra drecera. Ja fa una estona que tenim el cim, ara sí, ara no, a la vista. La pista, sempre en pujada, passa per la font dels Bassons, que jo no vaig saber veure, i per la del Forn, amb aigua de dubtosa potabilitat. Més endavant ens fiquem de ple en un magnífic bosc de coníferes, al qual el fet de caminar es fa molt agradable, ja que la pista planeja per permetre'ns recuperar l'alè. Sortim del bosc i ens trobem amb el tram final de pujada. Una barrera talla el pas als vehicles. Quin sarcasme. És cert que fins aquí es podria haver pujat amb un tot terreny, però ara... Endavant. Un últim esforç. Superem l'últim, i costerut repetjó i ja hi som. Ja tenim el cim a l'abast. Toca gaudir... Si el dia ens deixa.
La tornada la fem seguint en el mateix sentit de la marxa, iniciant el descens en sentit SO. Unes roderes ens «ensenyen» el camí. Quan s'acaba l'herba i comença la pedra comencem a veure senyals de pintura groga. Ens acompanyen durant una bona estona. Passem a la vora de la roca Lleuda i seguim el descens per pista atarterada. Un ràpid i llarg descens, seguint la carena, ens porta al serrat de Vilardell i a enllaçar amb una pista. Podem seguir-la, en sentit descendent, o podem seguir per la carena, molt més agradable. A l'alçada del corral de Sico, jo no el vaig saber veure, sortim de nou a la pista. La seguim per poc temps. En un no res la deixem en un punt en el qual observem un grup de fites a l'esquerra de la pista. Assenyalen el naixement de la vella pista que hem d’agafar per baixar a trobar el barranc de Font Freda. La pista és vella i a mesura que anem descendint es va fent més aperduat. Es camina, ara per ara, bé i no presenta dificultats, però amb el temps, si no es fa servir, potser desapareixerà del tot. Jo, amb els bastons, anava trencant bardisses en tres o quatre llocs, mirant més que res que no acabessin guanyant terreny. No vaig patir rascades perquè encara són naixents. Demano a qui passi pel camí que faci el mateix. La traça acaba finalment per trobar el barranc. En aquest punt el camí desapareix, desdibuixat per les aigües que de tant en tant corren.
Cal sortir de la llera i «saltar» a una mena de camp adossat. Seguim en sentit SE i de nou trobem camí clar. El seguim i tornem de nou a creuar el barranc per continuar el descens. Arribem a uns abeuradors, se suposa que a l'alçada de la font Freda. Ja tenim la carretera pista a la qual hem aparcat a la vista. Ens hi incorporem i la seguim en sentit SE. Ja no tindrem problemes per tornar a l'aparcament.

Veure més external

Waypoint

wpt002

Esquerra no recte
Waypoint

wpt003

Pista es difumina
Waypoint

wpt004

Esquerra de mica en mica
Waypoint

wpt005

Pista seguir dreta en pujada
Waypoint

wpt006

Pista es bona esquerra drecera
Waypoint

wpt007

Deixar pista i seguir drecera dreta
Waypoint

wpt008

Dreta no recte
Waypoint

wpt009

Recte amunt
Waypoint

wpt010

Font
Waypoint

wpt011

Recte no esquerra
cim

wpt012

Waypoint

wpt013

Pal indicador seguir direccio Santa Engracia
Waypoint

wpt014

Seguir carena o pista
Waypoint

wpt015

Enllaç pista
Waypoint

wpt016

Fita deixar pista i seguir esquerra
Waypoint

wpt017

Cami es perd
Waypoint

wpt018

Cami es torna a trobar
Waypoint

wpt019

Abeurador
Waypoint

wpt020

Pista

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.