Temps  un dia 5 hores 38 minuts

Coordenades 3011

Data de pujada 8 / de novembre / 2016

Data de realització de novembre 2016

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
1.063 m
348 m
0
7,8
16
31,19 km

Vista 434 vegades, descarregada 16 vegades

a prop de Cabacés, Catalunya (España)

Circular en el que vam emprar dos dies, el primer amb sortida de la població de Cabacés i parada a la població de Margalef i el segon en retornar al punt de sortida a Cabacés.
Aquesta excursió també es pot partir en dos, fent una circular amb sortida i arribada a Cabacés; i una altre amb sortida i arribada a Margalef.
Com o orientació cal dir que en el primer día (Cabacés-Margalef) vàrem fer uns 21 quilòmetres i uns 1003 metres de desnivell en 10 hores i 15 minuts.
El segon día, (Margalef-Cabacés) vam completar 10´5 quilòmetres i 577 metres de desnivell els van assolir amb 3 hores i 45 minuts.
CABACERS
GR 171-CAMI CARRETER
PISTA
FONT DE CAVALOCA
Encreuament amb el sender que du al Grau del Caixer i més enllà a l'Ereta de l'Espanyol.
Després que la pista fes una suau baixada i un gir a la dreta vora el mas de Forçans o del Peire, ens trobem amb un pal col·locat pel nostre club ja fa un grapat d'anys que indica el camí que seguirem en forta pujada cap el grau de l'Enderrocada i la cova dels Lladres i mas de l'Estrem.
El mas es situat a l'inici del barranc de la Martorella amb el Cairat just al davant, lloc on s'ubica el grau de l'escletxa, els Bassis i la Punta Alta del Boter. Al davant del mas el nostre club també i va colocar fa molts anys un pal de senyalització que el parc a respectat. El mas va estar enrunat durant molts anys. ara en fa un parell que el parc el va restaurar possiblement per fer-ne un refugi que de moment no està ni obert ni vigilat.
LA SERRA MAJOR
Aquest pal, entre altres llocs, indica quin camí seguir per anar a l'ermita de Sant Salvador i a Margalef.
PAL AL GRAU DE L'ESCLETXA
A 1063 metres d'alçada sobre el nivell de mar trobem, en plena Serra Major, la Cogulla amb un vèrtex geodèsic al punt més alt.
Ens indica, en aquesta ocasió, el lloc per on hem d'enfila la baixada per seguir el nostre itinerari d'avui.
Es tracta d'una balma on degota aigua i al fons un mil·lenari teix.
CRUILLA� ANEM A L'ESQUERRA
ESGLAONS NATURALS
El sender del barranc de la Taverna sempre el he trobat molt llarg, clar que més llarg de pujada que no pas de baixada.
Ja cap el final del barranc, encara podem veure el forn dels maquis i la cova de la Taverna, ambdós van perillar per la construcción del pantà de Margalef però ja per la pressió que les entitats excursionistes van fer, o per l'enteniment del ajuntament de Margalef, o per la importància d'aquestes localitzacions, que les aigües del pantà van arribar just a les seves portes sense entrar-hi.
La cova de la Taverna es degut a un curiós fenomen càrstic que fa que una corrent d'aigua hagi perforat el subsòl creant una cova amb dues entrades, el que permet de pasar per el seu interior anant a sortir una mica més amunt d'on es troba l'entrada principal. Per la seva visita no cal dur roba especialitzada, només frontal i una gran esperit aventurer barrejat amb un xic de contorsionisme.
El que si van tallar les aigües del pantà va ser el camí entre Margalef i el Congost de Fraguerau amb el mas de Soleràs i la cova del Pilar inclòs; avui dia ja no si pot arribar amb vehicle. També va tallar el camí de pujada a la serra Major pel barranc de la Taverna. El camí del barranc de la Taverna es va continuar mitjançant un pont penjat que al mateix temps fa de pas cap al mas de Soleràs al qual ara només s'hi pot arribar a peu.
A la primera fase de construcció de la presa era un xic més baixa que l'actual, va existir una segona fase per repujar uns metres la construcció, potser això va ser degut a comprobar que no inundaba alguns llocs importants, o per comprobar si l'agua que podia emmagatzemar era la necessària o no.
Seguin una pista de ciment vorejada pels colors de tardor, tot baixant fins una clariana on agafem la pista que puja i en una bifurcació seguim cap a l'esquerra. Durant una bona estona anem per camí ample envoltat de bosc de ribera, tot passant alguns registres de la mina d'aigua que es condueix cap a Margalef. El camí fa algun sifó i creua el riuet per dos cops per passeres de fusta, fins trobar una bifurcació cap a l'esquerra amb pujada, com a verificació del lloc només veurem uns metres enllà una gran sageta de color vermell pintada en una gran roca.
Una evidència de que hem escollit el bon camí és que no passem ni a prop de les ruines del molí d'en mig ni a prop de la cova dels Solans, sino que ens costa de veure ambdós pels pins que ens els tapen ja que anem un xic més elevats; si no es així es que ens hem passat la sageta vermella i que al final haurem de corregir el camí creuant per uns conreus d'oliveres amb un forta pujada per recuperar el bon camí si no es que volem fer cap a la carretera.
Poc després ens trobem una pista a la nostra dreta que baixa, nosaltres seguim la de l'esquerra. Un xic abans d'arribar al destí marxa per l'esquerra el camí de la Vila, nosaltres seguim cap a la dreta un desdibuixat sender que baixa fort i que sembla entaforar-se en un conreu, seguim avall fins sortir a la pista que mena al poble fent cap al aparcament del hostal.
Un aparcament per a poc mes d'una dotzena de cotxes, inicialment pels clients del antic hostal dels Tres Pins, avui dia regenerat i regentat per nou personal de molt agradable tracte és on farem el àpat nocturn i pernoctarem per recuperar forces per l'endemà continuar el nostre periple cap a Cabacés.
És el lloc on ens reagrupem per trobar-nos amb més components del nostre grup que s'ajunten en el segon dia de caminada.
Ja fa estona que hem deixat la pista asfaltada i passem per davant del mas de Morerar que deixem a la nostra dreta.
Margalef es a poc més de 400 metres d'alçada i l'ermita de Sant Salvador es vora els 800, això vol dir que el sender es de pujada continua; seguim amunt i quant a sota nostre veiem l'àrea de servei i parking per a escaladors vora la pista, ens trobarem una bifurcació a la dreta senyalitzada amb una balisa cap a la cova del Ximet, la ignorem i seguim pujant. Al poc travessem una balma de grandíssimes proporcions, es la cova de la Roba.
Uns 200 metres més amunt i una nova balma però de dimensions molt petites a la nostra esquerra tocant el camí que pot servir d'aixopluc en circumstàncies adverses..
Ja a prop de l'ermita passem a tocar la cova del Carbó, una balma però aquest cop amb parets de pedra seca i porta. Per les mostres al terra, sembla que darrerament s'ha fet servir per resguardar el bestiar.
Edificada sota una balma posseeix una curiosa campana aprofitant la punta d'un obús de la guerra.
Del costat de la font per unes escaletes, o més a la part de picnic, on un pal ens senyalitza el sender, pujarem fins a la Serra Major amb forta pendent i amb la curiositat a mitja alçada de poder admirar una alta i esbelta roca que de cantell te semblança a un frare caputxí, d'aquí el seu nom.
Al arribar al cap del barranc ens trobem amb una petita grimpada i amb unes lliseres de roca que cal superar. Ja a dalt, en zona més coberta de vegetació hem de deixar el camí que seguim per agafar un trencall a la dreta per on trobarem marques grogues del parc.
Seguim la Serra Major i el camí s'entafora en un ample barranc on ens esperan alguns salt de roca. Poc després arribem al encreuament que per la dreta du al Camí del Celler, nosaltres seguim recta pel camí de la Serra Major.
Un cop deixada enrere la cruïlla cap el camí del Celler, no tardem en encreuar-nos amb una pista que bé de l'Ereta de l'Espanyol per l'esquerra: la seguim cap a la dreta.
Seguint la ampla pista iniciem la baixada paral·lels al sender de la Baixada del Ros. Tenim al costat dret l'espectacular cinglera del Racó de les Foies i al front, al fons, les Crestes del Pare Sant. La baixada conflueix amb la pista que be de Cabacés just davant de l'ermita de la Foia i al costat de la font protegida que un bonic castanyer. Deixem l'àrea per seguir la pista cimentada vers el poble.
A mig camí ens sorprèn una gran torre dalt un turó; és una antiga cisterna; és l'aljub de Sant Roc. El camí fa un tomb a la dreta i seguim baixant.
No fem ni dos-cents metres de camí que fem cap a una altra ermita, es la de Sant Roc, construida sota mateix d'una balma. Petita i arrecerada del vent amb una gran bancada davant seu. El lloc respira pau i tranquil·litat.
La pista esdevé cimentada, el que vol dir que ja som a tocar del poble i al final de la nostra excursió. La piscina municipal i les instal·lacions esportives de Cabacés ens donen la benvinguda.
La caminada s'inicia per pista cimentada durant uns 1000 metres i la deixem cap a l'esquera per seguir l'antic camí de Sant Salvador que creua el barranc per pujar per l'altra costat. Al fer la pista per facilitar la pujada de turismes a l'ermita se'n van carregar una bona part però no tot, així que avui dia nosaltres encara podem gaudir d'aquest antic itinerari per arribar-hi.
Vora l'ermita hi ha una gran àrea de picnic amb una font que raja tot l'any. Per pujar cap a la serra major be podem fer-ho per unes escaletes just al costat de la font, o seguint el camí de l'àrea trobarem un pal indicador a tocar d'un lloc cobert. el sender de pujada ho fa decidit sense cap tram pla, al contrari, es tan inclinat que casi que s'ha de grimpar.

4 comentaris

  • Foto de salva007

    salva007 30/11/2018

    Bon dia: Una pregunta: Voldria fer la ruta aquest cap de setmana, sembla que hi ha molta pista, és així? Gràcies.

  • Foto de Joan Marquès Griñó

    Joan Marquès Griñó 30/11/2018

    No ho creguis, evidentment que hi ha pista, però la majoria son senders, si la memòria no em falla, ja que fa dos anys que la vaig fer, i faig unes 100 excursions a l'any, els pocs trams de pista son per a fer connexions entre senders, jo les referiria com un 15%, mes o menys, del recorregut per pistes si mal no ho recordo.
    Espero que gaudiu del recorregut un xic exigent.
    Salut

  • Foto de salva007

    salva007 08/12/2018

    He fet aquesta ruta  veure detalls

    Els dies 5 i 6 de desembre he fet la travessa en solitari, la vaig fer amb dos circulars, per així fer les etapes més iguals i també alleugera el pes de la motxilla, he dormit al refugi de Margalef. Dono les dades dels dos dies i també cal dir que el track està molt ben marcat.

    Primer dia Cabacés-Cabacés: Pel meu gust hi ha massa pista, uns 6 km però els trams de corriols són molt distrets, especialment el que puja pel grau de l'Enderrocada, és intens, divertit i amb algun tram una mica aeri.
    Total: 15,300 km. 760 metres i fets amb 5 hores 20 minuts.

    Segon dia: Margalef-Margalef. Ruta tota per corriols al 100% i amb un bon tram per la Serra Major, No hi ha cap tram ni massa complicat ni difícil, tret lògicament del desnivell que hi ha i del vent que sempre fa a la Serra Major, i avui en feia força.
    Total: 19,500 km. 900 metres i fets amb 6 hores 30 minuts.

    Surt una mica més de distància, però això són coses que ja passen entre diferents GPS i també Wikiloc.

  • Foto de Joan Marquès Griñó

    Joan Marquès Griñó 09/12/2018

    M'alegro de que poguessis fer les dos circulars sense problemes, sempre es agradable seguir un recorregut i no fer marrades.
    Salutacions

Si vols, pots o aquesta ruta.