Temps  4 hores 6 minuts

Coordenades 1833

Data de pujada 7 / d’octubre / 2017

Data de realització de setembre 2017

-
-
548 m
158 m
0
2,6
5,2
10,4 km

Vista 219 vegades, descarregada 8 vegades

a prop de Ulldecona, Catalunya (España)

30 de setembre de 2017

Aproximació: Des de la T-331, la carretera que va d’Ulldecona a Santa Bàrbara, a l’alçada de la Bassa de les Ermites, prenem un cami recte en direcció al Montsià. Passem per sobre, primer la via del tren i desprès l’AP7. Uns metres més avant a un encreuament, trenquem a l’esquerra i seguim per un estreta pista entre conreus d’oliveres fins a un altre encreuament. Ara girem a la dreta i uns metres més avant, a l’esquerra, veiem un antic forn de calç, reconvertit en dipòsit d’aigua, que servia per abeurar els ramats a unes llargues piques que hi ha adosades. Podem deixar el cotxe. Aquest punt ens servira de partida i retorn per als dos itineraris: aquest l’itinerari del Lligallo Reial - Barranc de l’Egüeta

Dificultat: fàcil tot i què algun tram del recorregut transcorre per fora dels senders.

Desnivell: 900 mts acumulats aproximadament.

Durada: Unes 4h.. 10,5 km

Itinerari: Des de l’abeurador, seguim per la pista principal que va en direcció sud-est cap al Montsià. A la nostra dreta queda una extensa finca envoltada per alts xipresos que es divisa des de molts punts de la Serra, és el mas del Rector. Al final de la llarga recta hi ha una petita ziga zaga de la pista, en aquest punt la deixem per prendre un antic camí per l’esquerra. Ben aviat el camí es converteix en sender, entre un petit pinar que ens deixa a un encreuament d’un sender que puja de baix a la pista i que remunta cap a l’esquerra. Ja hi som al Lligallo Reial. A sota deixem les restes d’una antiga pedrera, un dipòsit d’aigua i uns vasos d’abelles.
Remuntem per l’esquerra seguint el traçat del sender i deixant a la nostra esquerra un petit bosc de pins que corona la lloma. Aqui deixem el lligallo i entre els pins trobem les restes d’una antiga caseta, estratègicament situada ben a prop del Lligallo. Acabem de donar la volta a la mola, cercant el pas més evident, marcat amb fites de pedra per situar-nos al vessant nord del barranquet que puja cap a la mola de l’Egüeta. Deixem enrera el pinaret i avancem entre antics bancals ara coberts per la malesa.

A una petita esplanada trobem una raconada amb una servera gran que dóna recer al Povet de Tacó. Aquesta vegada si, gràcies a l’ajut de l’amic Agustí d’Ulldecona, l’hem localitzat. Entre romingueres, matisses i coscoll enramat per denses mates d’aritjol salvatge, va veure una roca “sospitosa”, que va resultar ser una pica de pedra picada, on poder abeurar els animals. Va ser el senyal inequívoc de la presència del povet. Després d’una acurada neteja de la zona va apareixer finalment el pou. Al terra, aprofitant una escletxa entre les roques, està ubicat el povet d’uns 3 o 4 metres de profunditat, que encara conserva les restes de antics recipients ceràmics que s’utilitzaven per poder veure directament del pou, als antics pobladors del racó. Finalment marquem el povet de Tacó com a localitzat. Gràcies Agustí.

Seguint entre marges de bancals perduts en direcció al barranc, sense perdre alçada, retrobem les restes de l’enrunat maset de Tacó, que dies abans ja havia visitat fent l’altre itinerari. Pugem a trobar el collet que ens deixa una altra vegada a la carena, i com a l’altre itinerari la resseguim per retrobar el lligallo, que poc a poc ens deixa al ja conegut encreuamant entre la Mola Alta i la de l’Egüeta. Aquesta vegada prenem el sender de la dreta, carenejant la resta de la Mola Alta, en clara direcció al Mas de Comú.

Aviat tenim a l’esquerra l’imponent barranc de la Carbonera, des d’on podem albirar raconades ja conegudes: la Rocassa, la caseta d’Ursula, el Maset de Guarch, la dels Badies, la del Rosellà o el corral de Cabassers.
Trobem una perita bifurcació, a la dreta, que ens menaria al l’antic GR, seguim per l’esquerra, tot i que el sender en aquest tram es bastant perdut. Pocs metres més enllà sortim als amplis bancals del Mas de Comú que resseguim per anar a trobar la font. Tot i la sequera que pateix el Montsià, sembla increïble, però una muralla de malesa ens impedeix arribar-hi. Busquem, tornant enrera, un pas per arribar al Mas de Comú.
A l’ombra de la figuera de davant del mas descansem una mica per fer un mos. Fem la visita de rigor a l’antic mas que sempre em porta records de la meva joventud, quan pujavem tot els anys per Pasqua a acampar a la vora de la font entre ramats de cabres o de vaques. El tio Fermín, el pastor, ens explicava les seves batalletes amb el “ganado”, mostrant-nos les cicatrius que li solcaven el cos, fruit de les diferents “cogides” que va tenir a la vida amb les vaques. Tot entre rialles a la vora del foc… Eren altres temps.

Intentem una altra aproximació a la font per una altra drecera amb el mateix resultat: un mur de malesa infranquejable. En molts anys solcant la serra no havia vist mai res igual.

Hem perdut la batalla amb els esbarzers i retornem al mas. Vorejant la paret nord dels corrals anem a trobar el GR que hi passa pels bancals mes alts i el prenem en direcció sud-oest, de baixada, cap al Lligallo. Anem perdent alçada i a l’esquerra veiem l’indicador que ens tornaria al Lligallo Reial, però seguim el sender per l’esquerra de baixada cap al barranc. A un fort revolt a la dreta, deixem un moment l’antic GR per visitar la cova del Gall, una petita balma que servia per aixoplugar els ramats, envoltada per un marge de pedra en sec, al capdamunt del Barranc del Mas de Comú, sota un petit cingle (fixeus que l’anomeno antic perquè des de fa poc s’ha instaurat com a recorregut oficial del GR 92, el camí de ronda que voreja el mar des de la Ràpita fins a Sòl de Riu).
Un altre cop al sender baixem fins al fons del barranc. El camí canvia al vessant oposat i a l’esquerra trobem un vell forn de calç, d’on curiosament brota boga al seu interior. Una planta completament inusual en aquest indret. A pocs metres hi ha un altre forn. La sendera suament va perdent alçada i torna a cambiar de vessant al fons del barranc. Dos forns més a l’esquerra del sender, prou ben conservats, ens parlen de la importància d’aquesta activitat en altres temps. Aviat arribem al final de la sendera i trobem el Camí Montsià, que va cap a Ulldecona. Les oliveres i antigues casetes de camp tornen a ser la constant als dos costats del barranc que ara tenim a la nostra dreta. Uns metres més avall podem veure al vessant de la mola per on transcorre el Lligallo, i per la seva part baixa, les restes d’un gran corral enrunat, que devia jugar un paper important en l’anar i venir dels ramats entre la foia i el delta.
Deixem el Camí i una drecera ens permet creuar el barranc i situar-nos un altre cop a la part dreta del barranc on trobem un camí, que baixa directe fins a l’abeurador on hem deixat els cotxes.
Waypoint

Cova del Gall

Waypoint

Povet de Tacó

Ruïnes

Maset de Tacó

Ruïnes

Mas de Comú

font

Font del Mas de Comú

Land
Intersecció

encreuament lligallo Egüeta

Intersecció

creuament lligallo mas

panoràmica

crestall lligallo

Ruïnes

corral lligallo reial

260 m height
Ruïnes

caseta lligallo

font

Abeurador del Lligallo Reial

Unpaved Track
Ruïnes

2 forns de calç gr

Ruïnes

2 forns de calç

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.