-
-
4.304 m
1.524 m
0
4,1
8,3
16,55 km

Vista 1516 vegades, descarregada 36 vegades

a prop de Eriste, Aragón (España)

Ascensión al Posets desde el párking por el camino clásico.
El track se interrumpe a mitad del camino de vuelta, que es el mismo que el de ida.

CRÓNICA DE L'ASCENSIÓ:
El dia 18 a les 12.30h sortíem des de Hospitalet els quatre mosqueters: Esteban, Joan, Albert i Josep Maria. Després de fer una parada obligada a Balaguer per tal de comprar alguna cosa que faltava, arribem a Eriste cap a les cinc de la tarda.Esquema del traçat de l'ascensió des del refugi

Passant-se de llarg uns 500 metres del poble agafem un desviament a ma esquerre que fica “Refugio Ángel Orús-Forcau”. Allà comença una pista força empinada que s’enfila per la muntanya en direcció al pàrking del refugi. Triguem una mitja hora en fer els 8 km de pista que presenta alguns trams en bastant mal estat , fet que obliga a circular amb lentitud.


Arribem al petit pàrking, està ple de cotxes, però per sort com que hi ha gent que ja se’n torna cap a casa, trobem un forat per la furgoneta. Agafem tot el que ens cal –si que són coses! – i comencem a pujar cap al refugi. El camí comença amb una bonica cascada anomenada d’Espigantosa. El camí va resseguint la vall i sempre tens a mà dreta el riu que baixa abruptament. Són uns 80 minuts si vas carregat amb tendes i altres estris, com és el nostre cas. Un cop allà, encara ens queda més de mitja hora per arribar al lloc on farem bivac. El lloc d’acampada queda just al costat del desviament cap la Cabana de Llardaneta, en un punt on la gespa troba lloc entre les grans roques. Estem a uns 2300 metres i les vistes són impressionants: és un balcó de luxe! Sopem uns entrepans i a les 22:00h ja estem dormint.

A les 6:00h sona el despertador de l’Esteban que indica que s’ha acabat la treva: ara toca fer el cim! A aquelles hores ja veiem als primers excursionistes que pugen cap al Posets. Esmorzar lleuger, recollida de tendes, amagar les tendes (aquesta era la idea, però després vam veure que el lloc no era gaire apartat ja que es veia perfectament des del camí de pujada! Sort que estem a la muntanya i la gent està per altres coses!) i cap amunt: són les 7:00h. Inicialment el camí va resseguint el Torrent de Llardaneta, fins que s’arriba a una cruïlla on a mà esquerre aniries cap a l’Ibon de Llardaneta i a mà dreta la pujada clàssica al Posets: trenquem a la dreta. En breus minuts s’arriba a la Canal Fonda i cal enfundar-se els grampons perquè la pala de neu està força dura. Aquí perdem molta estona degut a que els grampons de l’Esteban (perdó, devien de ser d’en Mallory!) es resistien a “enganxar-se” a la bota. Aquesta primera pala es fa en una mitja hora i la pendent no és gaire pronunciada. Després s’arriba a una petita planícia on has de treure’t els grampons per caminar durant un quart d’hora per tornar a ficar-te’ls quan es divisa la segona pala de l’ascensió. Aquesta presenta una pendent més pronunciada que et duu directament al Coll de la Dent (aprox. 2950 metres).que et deixa a la base de la Dent de Llardana (3094 metres) a mà esquerre. De nou, fóra els grampons i ja enfilem directes cap al Posets. Aquesta última pujada es fa per un terreny molt descompost amb molt pedra fragmentada. La pujada no és gaire exposada, tot i que en alguns trams les vistes poden impactar a algú que patís de vertigen.

Són les 11:00h i ja estem al cim. S’ha girat una mica de vent i això fa que estiguem poca estona al cim i en cosa de quinze minuts, després d’haver tirat algunes fotos, tornem a baixar.

La baixada la fem pel mateix lloc que a l’anada. Dinem on vàrem passar al nit i després d’una mitja hora d’arribar realitzem l’últim tram fins a l’aparcament. Aquest últim es va fer una mica llarg i les cames començaven a queixar-se. Cap a les 15h arribaren al cotxe en Joan amb l’Albert, mitja hora més tard l’Esteban i tancant el grup en Josep Maria. En total ens va costar unes 4 hores i mitja baixar des del cim.

Un cop al cotxe, recuperem forces i tornem cap a Barcelona. El balanç ha estat del tot positiu. Ja podem marcar un nou tres mil: per l’Albert era el primer que feia, l’Esteban el tenia pendent de feia temps, en Joan era el tercer cop que el feia i en Josep Maria completava el seu segon tres mil.

Veure més external

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.