-
-
2.479 m
1.420 m
0
2,9
5,8
11,56 km

Vista 98 vegades, descarregada 6 vegades

a prop de Gósol, Catalunya (España)

El Pedraforca és el cim per excel·lència de l'excursionisme català. "Almenys un cop a la vida s'ha de pujar al Pedraforca". Quants cops haurem sentit aquesta frase? El Pedra, pels amics, és una muntanya imprescindible a Catalunya i, perquè no dir-ho, una de les més boniques de fer. Precisament per això, l'ascens al Pollegó Superior des del Mirador de Gresolet és una romeria de gent a l'estiu. La pujada circular des de Gósol, en canvi, és molt més solitària i desconeguda.

DIFICULTAT: mitjana. Atenció especial al desgast de la muntanya a la pujada per la Canal de Verdet i al camí de la tartera de Gósol. Molta precaució en cas de pluja o neu (desaconsellable).
DESNIVELL: 1137 m de pujada
TEMPS: entre 5h i 6h, amb parades. Parcials: 2h45 - 3h de pujada fins al Pollegó Superior (dels quals 2h fins al Coll de Verdet i 1h per fer la grimpada fins al cim. De baixada, 15 min fins a l'Enforcadura, uns 45 min per la Tartera de Gósol i 1h-1h15' de baixada fins al poble).
QUILÒMETRES: 11,5
VARIANTS: El Pedraforca té molts itineraris. El Pollegó Superior principalment es conquereix des del cantó de Saldes (seguint la ruta clàssica des del Mirador de Gresolet). Es podria fer la mateixa ruta des de Gósol pujant i baixant per la tartera de Gósol Igualment, es pot pujar al Pollegó Inferior per la Gran Diagonal i descobrir un Pedra totalment diferent. I qui prefereixi anar més per pla, hi ha el PR-C127 anomenat "Pedraforca 360º" que dóna la volta al massís.

QUÈ CAL TENIR EN COMPTE PER FER EL PEDRAFORCA
Com hem dit, el Pedra és un dels cims més concorreguts de Catalunya. Més de 25.000 persones cada any baixen per la tartera. Tot això, ha provocat un desgast que s'accentua amb els anys i que comporta una precaució especial. En tots els trams de roca ens trobarem la pedra força esmolada i això pot ser motiu de relliscades. Especialment delicada és la baixada per la tartera, cada dia més desgastada.

Igualment, cal tenir present que el Pedra, sense ser difícil, tampoc és un "cim de vaques". La grimpada pel Verdet no és difícil, però és bo que hagueu fet alguna grimpada prèvia per conèixer la tècnica i comprovar com reaccioneu a les alçades. La baixada per la tartera, per uns és molt divertida, però per qui no n'ha baixat mai cap, pot ser feixuga. Un cop de cul i alguna rascada és gairebé inevitable, però cal anar amb compte de no fer-se mal. Molta gent va al Pedra sense haver fet cap altra muntanya abans i, en alguns casos, sense conèixer la muntanya ni el temps. Cada any s'han de rescatar moltes persones i es cometen algunes imprudències. Informeu-vos bé del temps i, en cas de dubte, pugeu algun altre cim abans de fer el Pedra.

RECORREGUT
Comencem des de la Plaça Major, centre neuràlgic de Gósol. Des d'allà, passem pel Carrer Picasso (direcció est) i, a la Plaça d'Agustí Pedro i Pons, girem a l'esquerra per agafar el Carrer Cerdanya, en direcció nord. En sortir del poble, agafem un corriol . seguint les marques de GR i de PR. Es tracta del Camí dels Bons Homes (GR-107), que en aquest tram coincideix amb el GR-150 (la Volta al Cadí) i el PR-C-127 (la Volta al Pedraforca), així com el Camí de Cerdanya que feien servir els antics segadors per travessar cap a Bellver de Cerdanya a través del Pas dels Gosolans. Com veieu, tot un nus de camins.

Comencem a pujar per un sender molt ben arranjat entre boscos de pi que, a primera hora del dia encara gaudeixen de l'ombra i la fresca matinal. Al cap d'uns 20 minuts, trobem una desviació a la dreta d'un corriol que ens retornaria a Gósol pel Coll de la Guàrdia. Poc després, arribem a l'àrea recreativa de Font Terrers (1625 m), des d'on també s'arriba en cotxe i d'on parteix la ruta de la Mallerenga Petita, ideal per fer amb nens.

Creuem la collada de Font Terrers, veiem pròpiament la font a l'esquerra i seguim pel corriol que s'endinsa al bosc davant nostre. En 5 minuts ens desviem pel camí a la dreta, indicat com el camí del torrent de la Coma dels Caners i senyalitzat amb marques del PR-C 123. Comencem a pujar pel fons d'aquesta fondalada enmig del bosc de pi. La pujada fins a la Collada del Tauler, d'uns 35-40 minuts, és força constant i de bon fer, amb només algun punt més dret.

Arribats a la collada, veurem que el PR es desvia a la dreta i voregem per sota el Roc de Setfonts. Deixem el bosc i seguim remuntant per la canal fins a trobar un corriol a la dreta.

Al cap de poc, veurem unes estaques que es desvien a l'esquerra per continuar la pujada sense camí. En aquest tram, les estaques ens ajudaran a tenir la referència de per on hem de seguir ja que no hi ha cap camí fressat. Hem de travessar aquests prats fins arribar a la carena, des d'on trobarem el camí fressat que ens portarà al Coll de Verdet, amb alguna grimpada fàcil. Des d'aquí, la vista de la Cara Nord del Pedraforca ja guanya protagonisme i podem distingir per on pujarem a continuació.

Arribats al Coll de Verdet, arribem a la massificació i seguirem pel mateix itinerari que els que vénen del cantó de Saldes. Remuntem el camí dret que segueix per la carena fins arribar a la Canal del Verdet.

A partir d'aquí comença la grimpada de debò. El primer tram de la canal és més obert i fàcil. Veiem que està marcat amb traces grogues, però si volem, podem pujar més per l'esquerra per evitar les zones més gastades. A mesura que pugem, es va encaixant i és una mica més dret. En aquest segon tram de la canal la pedra està més esmolada ja que tothom ha de passar pel mateix lloc. Cal anar amb més compte i, si ho necessiteu, hi ha una corda per ajudar-se.

Finalment, arribem al cim nord i descobrim el que ens espera fins arribar al Pollegó Superior. La carena fa 3 avantcims abans d'arribar al cim més alt. Així que caldrà anar fent un puja-i-baixa amb petites desgrimpades i grimpades. Baixem del primer avantcim sense dificultat fins al coll. Les marques grogues ens serviran de guia pels llocs més fàcils per passar. Per encarar el segon avantcim, primer les marques voregen la roca per la dreta per anar a buscar una canal ampla i de pendent moderat.

Coronem el 2n avantcim, i baixem per un tram força dret fins al següent collet. El 3r avantcim no presenta gaire dificultat i grimpem fins dalt en poca estona. Continuem, ara de baixada fins a l'últim collet, força estret i de color argilós. Si traiem el cap per l'esquerra, veurem tot el pati de la cara nord del Pedra.

Encarem finalment la pujada al Pollegó Superior. Aquesta quarta grimpada és una mica més dreta i convé tenir a la vista les marques grogues per no complicar-nos la vida. Pugem buscant els passos més fàcils i finalment remuntem els últims metres fins al cim del Pollegó Superior, on segurament trobarem força gent.

Per baixar, anirem a buscar l'enforcadura pel camí evident que baixa per l'altra banda d'on hem pujat. El descens és senzill, però amb algun tram una mica gastat. Amb poca estona, arribem a l'enforcadura. A l'altra banda, veiem la paret vertical del Pollegó Inferior, que només es pot pujar a peu pel vessant sud/est o a través del Fals Pollegó Inferior.

Altre cop ens tornem a separar de la multitud. Mentre la gran majoria comença a baixar per la Tartera de Saldes, nosaltres girem a la dreta i seguim el camí de la Tartera de Gósol. Aquesta tartera és bastant diferent de la de Saldes, ja que ni és tan dreta ni és tan llarga. A més, té força inclinació cap al sud i el camí no baixa fins al final, sinó que, en realitat, la travessa cap a la dreta. Ens caldrà anar igualment en compte de no relliscar ja que el camí està força gastat i patina molt. A mitja tartera, entrem en una zona de pins on perdem força alçada i seguim creuant diversos trams de tartera més discontinua fins arribar al bosc.

Ara som a la Serra de la Tossa i, des d'aquí, el camí comença carenejant i, més endavant, baixa ràpidament per salvar tot el desnivell que ens queda fins a Gósol. En alguna clariana del bosc, si mirem enrere, veurem la ruta que hem seguit per la Tartera i l'Enforcadura.

Quan arribem a baix, el camí desemboca en una pista forestal entre camps i amb la vista de Gósol al fons. Ara ja sols ens caldrà anar baixant per la pista fins arribar a la carretera i a la Plaça Major de Gósol. Així, donarem per completada una bonica circular al cim més emblemàtic de l'excursionisme de Catalunya des d'un punt de vista diferent.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.