Temps en moviment  2 hores 32 minuts

Temps  4 hores 7 minuts

Coordenades 1800

Data de pujada 21 / d’octubre / 2018

Data de realització d’octubre 2018

-
-
946 m
719 m
0
2,7
5,4
10,83 km

Vista 175 vegades, descarregada 8 vegades

a prop de La Llacuna, Catalunya (España)

Sortim de davant del Casal en cotxes fins el km 25 de la serra de la Llacuna on agafem la desviació de la carretera que porta a Pontons. La seguim un tros fins que un rètol a la carretera ens indica el camí del poblat ibèric
Fins el poblat ibèric seguim el GR per un camí carreter que fem amb els cotxes fins trobar una zona ampla on deixar els cotxes. Passem pel “Pi de les 5 Branques”.

Una curta ascensió ens porta al Poblat Ibèric on queden els fons de les cases. Val la pena pujar a la roca que domina el poblat per veure el panorama. Fem tota l’excursió per camins carreters en força bon estat.

Del poblat anem al punt geodèsic del Puig Castellar. Hi ha antenes i un refugi pels vigilants del foc. Té 944 metres d’altitud i forma part de la Serra d’Ancosa que delimita la conca del Riu Foix i la riera de Marmellar en les vessants meridionals. En la vessant Nord s’origina el Mediona-Riudebitlles i la riera d’Esblada que tributen a l’Anoia. Domina la pedra calcària. Els cims es veuen pelats o amb una vegetació semiestepària amb boscos de pins, roures i alzines.
El topònim Castellar designa sovint un petit conjunt fortificat, campament o poblat, amb castell o sense, i possible supervivència ibèrica. A l’entorn de la fita geodèsica del cim és abundant la presència de fragments de ceràmica ibèrica que evidencien l’existència d’habitatges en aquesta altura dominant.
El cim és una excel·lent talaia des de la que s’abasta un extens panorama del Penedès i de l'Anoia.

Tot baixant cap a la plana d’Ancosa es passa per la Font de les Canals amb un bon doll d’aigua que surt d’una mina i una àmplia bassa de recepció. Hi fem una parada per esmorzar. Pel camí es detecta l’acció dels porcs senglars en el bosc.

La paraula Ancosa vol dir cova. Hi ha una cova amb restes prehistòriques. L’avenc de la Plana d’Ancosa és una cavitat natural d’origen hidràulic amb entrada vertical, de manera que quan plou recull aigua de la pluja. El seu interior, però, està completament sec ja que l’aigua drena per les esquerdes del seu fons.
Va ser explorat per primera vegada el 1907 pel Club Barcelonès. Els estudiants de l’Ateneu Igualadí en van fer un plànol el 1933 i recentment s’hi ha tornat a baixar per fer una neteja. Té 32 m de profunditat i estalactites.
Diu la llegenda que si llences una pinya al seu interior, al cap d’una setmana la pots veure sortir a la bassa de Capellades. El que si que és real és que l’aigua que es recull a la Plana d’Ancosa alimenta l’aquífer anomenat de Carme-Capellades, que abraça també La Llacuna i Mediona.
A prop es troba un roure de grans dimensions catalogat per la Generalitat com a arbre monumental.
Al mig de la Plana es troben les restes d’una antiga granja pertanyent al cenobi de Santes Creus. El 1160, els monjos cistercencs provinents de Valldaura (terme de Cerdanyola del Vallès) es van traslladar a l’Espluga d’Ancosa del terme de Vilademàger (Ramon Berenguer IV els donà el lloc). El Bisbe de Barcelona els va lliurar els delmes de Sant Pere provinents d’Ancosa, de les Solanes i d’Olzina. Però el 1168 la comunitat rebé el lloc de Santes Creus on es va establir definitivament el monestir. A l’Espluga d’Ancosa resta només un gran domini i una granja monacal de la que hi ha abundants restes.
L’actual casa conserva vestigis de construcció medieval i, prop d’ella, hi ha les runes d’una antiga capella. L’ordre posseí la casa fins cap el 1821, quan es promulgaren les lleis desamortitzadores del bienni constitucional. Posada a subhasta pública va ser adquirida pel marquès de Casa Riera, avantpassat dels actuals propietaris, la família Mora i Aragón. En diverses ocasions s’ha proposat a l’exèrcit l’adquisició de l’extensa finca. Hi hagué un intent als anys quaranta i més a prop, el 1980, quan es parlà de situar casernes i presons lluny de Barcelona, la zona fou examinada com a possible solució.
Anem planejant fins el Coll del Corral per tot seguit anar pujant pel camí que, per sota del Puig Castellar, ens condueix fins on hem deixat els cotxes.
Ruïnes arqueològiques

Poblat ibèric

El poblament ibèric es troba a 914 m sobre el nivell del mar, al peu del Castellar, i orientat al mig dia, Ocupa 600 m2 i es tracta possiblement d’una fortificació ibèrica bastida entre els segles II-I A.N.E. per controlar els excedents agrícoles dels assentaments ibèrics del riu Foix i la Plana del Penedès, quan ja Roma controlava el territori costaner i s’expandia cap a l’interior. Al voltant d'una zona central, es troben 7 edificacions rectangulars d'una mitja de 16 m2, adossades a la muralla que l’envolta i protegeix el poblat. El mur Sud puja fins a 1,35 m, amb un gruix de 70-90 m. El mur nord i les estances descansen sobre la roca amb un desnivell de 1,23 m. Un immens aflorament de la roca mare domina el turó, en el que possiblement seria una torre de guaita.
cim

Torre de guaita

Del poblat anem al punt geodèsic del Puig Castellar. Hi ha antenes i un refugi pels vigilants del foc.uig Castellar amb 944 metres és el cim més alt de la serralada. Domina bona part de l'Anoia i del Penedès Forma part de la Serra d’Ancosa que delimita la conca del Riu Foix i la riera de Marmellar en les vessants meridionals. En la vessant Nord s’origina el Mediona-Riudebitlles i també la Riera d’Esblada que tributen a l’Anoia. Domina la pedra calcària. Els cims es veuen pelats o amb una vegetació semiestepària amb boscos de pins, roures i alzines. I també força boix.
fotografia

Talaia

El topònim Castellar designa sovint un petit conjunt fortificat, campament o poblat, amb castell o sense, i possible supervivència ibèrica. A l’entorn de la fita geodèsica del cim és abundant la presència de fragments de ceràmica ibèrica que evidencien l’existència d’habitatges en aquesta altura dominant.El cim és una excel·lent talaia des de la que s’abasta un extens panorama del Penedès. És el punt més alt de la Serra de La Llacuna.
panoràmica

La Llacuna

De les faldes de Puig Castellar neixen els torrents que alimentaran la Riera de La Llacuna. El Torrent de Grataconills i el de
font

Font de Les Canals

Tot baixant cap a la plana d’Ancosa es passa per la Font de les Canals amb un bon doll d’aigua que surt d’una mina i una àmplia bassa de recepció. Hi fem una parada per esmorzar. Pel camí es detecta l’acció dels porcs senglars en el bosc.
arbre

Roure de l'Espluga d’Ancosa

La paraula Ancosa vol dir cau, cova. Hi ha una cova amb restes prehistòriques. Espluga ve de espeluca, que també vol dir cova. A prop es troba un roure de grans dimensions catalogat per la Generalitat com a arbre monumental.
arbre

Roure d ancosa

Cova

Avenc

L’Avenc de la Plana d’Ancosa és una cavitat natural d’origen hidràulic amb entrada vertical, de manera que quan plou recull l'aigua de la pluja de la Plana Roja i voltants. El seu interior, però, està completament sec ja que l’aigua drena per les esquerdes del seu fons. Va ser explorat per primera vegada el 1907 pel Club Barcelonès. Els estudiants de l’Ateneu Igualadí en van fer un plànol el 1933 i recentment s’hi ha tornat a baixar per fer una neteja. Té 32 m de profunditat i estalactites. Té una galeria d’uns 21 metres de llarg per 7 d’amplada amb el sostre molt alt. Diu la llegenda que si llences una pinya al seu interior, al cap d’una setmana la pots veure sortir a la bassa de Capellades. El que si que és real és que l’aigua que es recull a la Plana d’Ancosa alimenta l’aquífer anomenat de Carme-Capellades, que abraça també La Llacuna i Mediona.
font

Pou

Molt ben construit i es manté molt bé. Destaca un pou molt ben construit: té 9 m de fondària per 3 m de diàmetre. Queda covert per una gran bòveda.
Ruïnes

Granja enrunada

L’actual casa conserva vestigis de construcció medieval i, prop d’ella, hi ha les runes d’una antiga capella. L’orde posseí la casa fins cap el 1821, quan es promulgaren les lleis desamortitzadores del bienni constitucional. Posada a subhasta pública va ser adquirida pel marquès de Casa Riera, avantpassat dels actuals propietaris, la família Mora i Aragó. En diverses ocasions s’ha proposat a l’exèrcit l’adquisició de l’extensa finca. Hi hagué un intent als anys quaranta i més a prop, el 1980, quan es parlà de situar casernes i presons lluny de Barcelona, la zona fou examinada com a possible solució.
Ruïnes arqueològiques

Convent d'Ancosa

Al mig de la Plana es troben les restes d’una Antiga Granja pertanyent al cenobi de Santes Creus. El 1160, els monjos cistercencs provinents de Valldaura (terme de Cerdanyola del Vallès) es van traslladar a l’Espluga d’Ancosa del terme de Vilademàger (Ramon Berenguer IV els donà el lloc). El Bisbe de Barcelona els va lliurar els delmes de Sant Pere provinents d’Ancosa, de les Solanes i d’Olzina. Però el 1168 la comunitat rebé el lloc de Santes Creus on es va establir definitivament el monestir. A la Plana d’Ancosa resta només un gran domini i les restes d'una granja monacal.
arbre

Pi de les 5 branques

Anem planejant fins el Coll del Corral. Del Coll surt un camí per anar baixant a Torrebusqueta. Però cal anar pujant pel camí que, per sota del Puig Castellar, que ens condueix fins on hem deixat els cotxes. El Pi de les 5 branques marca ja cap el final de l'excursió, sota el poblat

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.