Temps  7 hores 35 minuts

Coordenades 1340

Data de pujada 28 / d’agost / 2018

Data de realització d’agost 2018

-
-
2.334 m
1.829 m
0
2,1
4,2
8,38 km

Vista 23 vegades, descarregada 2 vegades

a prop de Incles, Canillo (Andorra)

Ascensió estival fins a una de les joies de la Vall d’Incles, a Andorra: l’estany de Siscaró, passant per la pleta del mateix nom. Tenint en compte que l’hem fet amb nens de 9-10 anys, tant la distància com el desnivell són apreciables, i és aconsellable que ja tinguin una mica d’experiència en aquestes caminades. Tanmateix la ruta es pot escurçar, reduint el desnivell a 300 m, si decidim acabar-la a la pleta de Siscaró, un indret que per sí mateix ja mereix la visita. Sempre anem per senders en bon estat i senyalitzats. Els temps que s’indiquen a continuació corresponen a caminada efectiva amb les seves respectives petites parades, i no inclouen les aturades més llargues.

La ruta comença a l’aparcament de la Baladosa, al final de la carretera CS-270 que s’endinsa a la Vall d’Incles des de la carretera general CG-2 d’Andorra, entre el Tarter i Soldeu. A l’estiu el trànsit de vehicles privats hi és restringit durant el dia, i cal prendre un trenet elèctric de pagament. Consulteu horaris i preus, que poden variar segons la temporada. Vam optar per matinar i arribar-hi amb el cotxe. Sortint de la Baladosa cal prendre la pista de terra que va cap a la dreta, passant per davant d’una borda habilitada com a bar durant l’estiu (nosaltres ens vam desviar un moment a l’esquerra per anar a veure uns plafons informatius). Es travessa una barrera (wp 01, alt. 1830 m) i es va pujant per la pista, amb indicacions del camí dels estanys de Juclar, deixant a mà esquerra una primera passera de fusta que travessa el riu i es dirigeix a la font del Travenc. En uns 15 minuts arribem al trencant del Siscaró (wp 02). Recte continua la pista a Juclar, que de seguida travessarà el riu. A la dreta, on anem, comença un sender que s’enfila per un con de dejecció en terreny d’abarsets, bedolls i pins negres, i s’apropa al riu de Siscaró. De moment anem seguint marques de pintura groga corresponents al Sender Local del Siscaró. Passem pel costat d’una petita cascada (wp 03, 35-40 min, alt. 2000 m), on ens podrem refrescar i reposar un moment, perquè la pujada sembla que no, però és costeruda.

Un bon tros més amunt el pendent es va suavitzant, sortim del bosquet i arribem a una cruïlla (wp 04, 1h 10 min, alt. 2130 m). Ens dirigim a l’esquerra, travessant el riu per una passera de fusta. Entrem als plans de la Pleta de Siscaró, un antic estany glacial totalment colmatat per sediments, que actualment és coberta d’herba baixa i vegetació pròpia de les zones de mulleres d’alta muntanya. Un seguit de braços del riu poc profunds serpenteja mandrosament degut al pendent pràcticament nul. Una estampa preciosa. Superem una curta zona de grans blocs al peu d’una tartera i arribem al Refugi de la Pleta de Siscaró (wp 05, 1h 15 min, alt. 2140 m). Refugi lliure obert tot l’any, amb dues estances separades, i un abeurador amb font d’aigua al costat.

Després d’un descans, tornem enrere fins a la cruïlla anterior, i prosseguim el camí de Siscaró tot vorejant la pleta pel costat oest i en direcció sud. Ara anirem trobant també marques de pintura blanques i vermelles del GRP (Volta a Andorra). Al final de la pleta el sender es torna a enfilar, tot virant cap a la dreta i desviant-se del riuet que davalla des de l’estany de Siscaró. Un altre tram costerut ens porta al capdamunt de l’esgraó rocós on primer trobem les Basses dels Basers (wp 06, 2h 15 min), que s’assequen a l’estiu tot deixant un fons pedregós i brut de fang. En pocs minuts més arribem al bonic Estany de Baix o de Siscaró (wp 07, 2h 20 min, alt. 2325 m). El GRP deixa l’estany a l’esquerra i continua cap al sud, enfilant-se al Pas de les Vaques, però nosaltres no hi anem sinó que seguim el caminet que mena a la sortida d’aigües de l’estany, on farem una bona parada per gaudir de l’entorn amb el dia tan bonic que fa. La vista cap al nord, amb la pleta al complet sota nostre, i la Cresta de Juclar rere seu, és esplèndida. Observem que des d’on som el camí continua pujant cap a l’est, en direcció a l’Estany de les Canals Roges i el circ on hi ha, entre altres, el Pic de la Cabaneta, però això ja ho deixem per una altra ocasió.

Per a la tornada desfem íntegrament el recorregut de l’anada, incloent el pas pel refugi de Siscaró, i a ritme molt i molt tranquil triguem unes 2 h (es pot fer en molt menys, però els menuts ja estaven cansats).

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.