Temps en moviment  2 hores 35 minuts

Temps  2 hores 53 minuts

Coordenades 1979

Data de pujada 26 / d’agost / 2018

Data de realització d’agost 2018

-
-
57 m
5 m
0
2,9
5,7
11,41 km

Vista 193 vegades, descarregada 2 vegades

a prop de Creixell, Catalunya (España)

Ruta que parteix de la plaja Llarga de Roda de Berá i arriva a Torredembarra, passant per el Port Romá i les zones de marismes i dunes de els Muntanyans.
La tornada es fa per el cami de ronda de la platja.
Túnel de entrada a la platja, cami dels campistes del Camping Estel. Al seu interior a mena de grafitti hi ha pintats llocs d'interes de Roda de Berà.
Zona dunar "Els Madalers" L’ecosistema dunar dels Madalers representa un dels darrers testimonis dels ambients litorals sorrencs de caire natural de les nostres costes, sent l’última representació dins el municipi de Roda de Berà.. Es tracta d’ambients que conformen paisatges altament representatius del nostre litoral primitiu, per tant, de com eren les nostres costes prèviament a que fossin intensament transformades pel desenvolupament urbanístic de les últimes dècades. Són ambients fràgils que avui dia es troben perillosament amenaçats. Cal tenir en compte la importància que té preservar aquests ambients, no tan sols per conservar la seva bellesa i salvar-los de la desaparició, sinó també per les funcions que desenvolupen en la protecció i conservació de les platges i en l’apantallament i suavització dels vents i aerosols marins. Els cordons dunars litorals, paral·lels habitualment a la línia de costa, protegeixen de l’erosió el front costaner i estabilitzen el seu perfil, atenuant doncs l’acció erosiva dels temporals. Tanmateix, les dunes de Cal Cinto, com la resta de formacions dunars, constitueixen hàbitats amb unes condicions ambientals extremes (grans canvis de temperatura del substrat, elevat grau de salinitat i poca disponibilitat d’aigua, inestabilitat, alta exposició a les inclemències litorals, etc.). Aquest fet determina que els éssers vius que hi viuen en elles estiguin altament especialitzats, essent tan singulars i rars com el propi ambient. Es tracta d’espècies animals i vegetals que tan sols poden viure en aquests ambients, així que moltes d’elles es troben també fortament amenaçades com a conseqüència indirecta de la desaparició de les zones dunars. A l’espai natural dels Madalers podem trobar espècies singulars de vegetació típiques d’espais dunars mediterranis, com ara el borró (Ammophila arenaria), el lliri de mar (Pancratium maritimum), la campaneta de mar (Calystegia soldanella), la credeueta (Crucianella maritima), el panical marí (Eryngium maritimum), o bé animals igualment característics com la sargantana cua-roja (Acanthodactylus erythrurus) i també l’escarbat poc comú (Escarites bubarius). Les dunes (madalers) es formen en els espais litorals plans. L’equilibri entre les aportacions de sorres fluvials aportades a la mar i posteriorment transportades fins a la costa pels corrents marins i l’impuls de les ones i sobretot el vent, que és l’agent principal de transport de sediments, defineixen la morfologia de la zona.
Urbanització maritima del municipi del Creixell. Está creuat per el Torrent de Cal Setró que baixa de la Serra Llarga passant per Roda de Berà
On també hi ha el Club Nàutic de El Creixell
Zona de marismas a la zona de la Plaja de Creixell i Torredembarra
Platja de l'Espai Natural dels Muntanyans Els Muntanyans és un espai natural de Torredembarra circumscrit a l'àrea protegida Platja de Torredembarra i Creixell, inclosa a la vegada en una platja de set quilòmetres de longitud compartida amb les poblacions de Creixell i Roda de Berà. El seu principal valor és el de conservar ecosistemes (dunes i maresmes sobretot) ja desapareguts a pràcticament tota la costa catalana. Platja de Torredembarra i Creixell, també conegut com Els Muntanyans-Gorg o els Salats i Muntanyans de Torredembarra i Creixell
La zona de Torredembarra (35 ha) era una zona d'esbarjo degradada i bruta. Des de l'any 1992 gaudeix de protecció com a espai d'interès natural; s'hi prohibí l'entrada de vehicles motoritzats, s'hi definiren uns itineraris i s'inicià un procés de restauració. D'altra banda, la zona de Creixell (27 ha), el Gorg pròpiament dit, era l'estany més gran de tota la platja geogràfica, entre Torredembarra i Roda de Barà, on es podien veure grups de flamencs. Des de l'any 2005 gaudeix de la mateixa protecció que la zona de Torredembarra, i les dues parts s'han unit per a formar la platja natural d'Els Muntanyans-Gorg (oficialment: EIN Platja de Torredembarra i Creixell). Tot i així, encara no s'ha iniciat el procés de restauració. Geografia Els Muntanyans-Gorg estan situats a uns 14 km al nord de Tarragona (seguint la línia de costa) i a uns 90 km al sud de Barcelona, entre la via del tren i el mar. La seva llargada és d'uns 3,5 km i la seva amplada d'entre 100 i 300 metres, depenent de la zona. Aquest EIN se situa al bell mig de l'extensió de platja entre el Roquer de Torredembarra i el Roc de Sant Gaietà de Roda de Barà, que forma un total de 7 km.
Comunitats halòfiles Al voltant de les llacunes salobres de darrere la platja, sobre sòls més argilosos, compactes i molt salins, es troben les comunitats vegetals que presenten un major grau d'halofília. Es caracteritzen en general per una minsa diversitat d'espècies, les quals estan molt ben adaptades a resistir altes concentracions de clorurs, ja sigui mitjançant l'acumulació de sals en els seus sucs cel·lulars per afavorir la captació d'aigua (fet que els confereix un aspecte crassulaci), com és el cas de la salicòrnia, ja sigui amb la presència de glàndules excretores de sals. El salicornar subarbustiu de salicòrnia fruticosa o cirialera vera (Arthrocnemetum fruticosi inuletosum crithmoidis) s'estén des de la via del tren fins al rereduna. Presenta l'aspecte d'una brolla suculenta, força densa i d'uns 50 cm d'alçària. Aquesta comunitat està bàsicament integrada per higrohalòfits com la cirialera vera (Arthrocnemum fruticosum), la salsona (Obione portulacoides) i allí on els clorurs són més abundants apareixen també els limòniums (Limonium oleifolium). Entre el salicornar també apareix una crosta negra de cianobacteris en les zones entollades que a l'estiu s'assequen. Sobre sòls salats, argilosos i molt menys humits que els del salicornar, els higrohalòfits són desplaçats per altres espècies menys suculentes, tot i que estan molt ben adaptades a resistir els clorurs: els limòniums (Limonium girardianum i Limonium oleifolium) i el donzell marí (Artemisia caerulescens subsp. gallica) hi són abundants, cosa que determina una comunitat de limònoiums i donzell marí (Artemisio-Limonietum virgatii), la qual en tenir també la presència de la salsona (Obione portulacoides), la considerem com la subassociació Artriplicetosum portulacoidis. Més a prop de les dunes, la fracció sorrenca del sòl s'incrementa i l'argil·losa disminueix; això implica una menor retenció de sals en el sòl i les espècies estrictament halòfites com les del salicornar o les comunitats de limòniums són substituïdes per joncs i altres plantes junciformes, i es constitueixen les anomenades jonqueres halòfites, que en la zona que ens ocupa es presenten com un prat bastant dens de plantatge crassifoli (Plantago crassifolia) amb Centaurium tenuiflorum i sobretot jonc marítim (Juncus acutus). El conjunt dóna lloc a la comunitat anomenada jonquera amb plantatge crassifoli (Schoeno‑Plantaginetum crassifoliae plantaginetosum). En algunes taques de sòl nu arenoargil·lós, bastant salí, a l'epòca de les pluges de primavera (que provoquen un rentat del perfil superior de sòl), s'hi desenvolupa una comunitat de petits teròfits de vida curta que només apareix a la primavera i principis d'estiu. Aquesta associació, Junco minutuli-Parapholidetum filiformis, pertanyent a la classe Saginetea maritimae, ha estat descrita per primer cop als Muntanyans de Torredembarra, i està constituïda per espècies que acaben el seu cicle vital abans de les fortes calors i de la sequera de l'estiu, quan el sòl té la màxima concentració de clorurs. Són característiques de l'associació les espècies següents: Parapholis filiformis, Juncus bufonius, Sagina maritima, Hymenolobus procumbens i Spergularia bocconi.
Vegetació de marisma
A la zona més propera al mar trobem les dunes, petites muntanyes de sorra, fixades per les arrels de les plantes adaptades al medi sec i amb pocs nutrients. D'altra banda, tenim els estanys d'aigua salabrosa, una barreja d'aigua dolça (aqüífers i pluja) i aigua salada (mar). Així doncs, podem trobar una diversitat de flora i fauna adaptada a aquestes condicions que en pocs casos la trobarem en altres medis. La sorra de la platja encara és natural, gràcies a la conservació de les dunes i de la Posidònia, que actuen com un reservori de sorra.
Comunitats de rereduna En augmentar la distància al mar, les sorres s'estabilitzen, les dunes de primera línia protegeixen contra el vent del mar i, darrere seu, la vegetació compta amb condicions més favorables per evolucionar. Juntament amb la sorra s'acumula una major fracció de sediments argilosos que fan més apte el substrat i la vegetació s'hi instal·la densament. Aquí es troba la comunitat de credeueta marina (Crucianelletum maritimae), constituïda per arbusts nans i herbes perennes. En són característiques la credeueta (Crucianella maritima), l'ungla de gat (Ononis natrix ssp. ramosissima), el timó marí (Teucrium polium ssp. polium), l'escablosa marítima (Scabiosa atropurpurea), la silene de platja (Silene micaensis), la lleterassa (Euphorbia terracina), Pseudorlaya pumila, Erodium laciniatum i Cutandia maritima. Al rereduna de Torredembarra abunda la bufalaga marina (Thymelaea hirsuta), la qual determina una subassociació d'aquesta comunitat (Crucianalletum maritimae subass. thimelaeetosum hirsutae). La platja de Torredembarra té molt poc pendent i presenta zones baixes entre les dunes per on entren les onades quan hi ha tempesta. Això origina petites llacunes litorals més o menys efímeres que en assecar‑se deixen dipòsits de sals en el sòl. Aquí s'instal·la la comunitat de jonquera amb cesquera (Eriantho Holoschoenetum australis), si bé no del tot ben representada, ja que la cesquera (Saccharum ravennae) hi és absent. En canvi, es troben abundantment el jonc boval (Scirpus holoschoenus), que fa petits claps rere les dunes, i la pastanaga borda (Daucus carota subsp. maritimus)
Comunitats de duna Borró (Ammophila arenaria A partir del nivell on les ones ja no arriben sinó excepcionalment, es troba la comunitat de jull de platja (Agropyretum mediterraneum), que en el cas de Torredembarra està dominada per l'esporobol (Sporobolus pungens); i en són espècies característiques la mànsega marina (Cyperus capitatus), la lleterassa (Euphorbia peplis), la campaneta de mar (Calystegia soldanella) i Elymus elongatus. Localitzada al capdamunt de les dunes, es troba la comunitat de borró (Ammophiletum arundinaceae), amb una important funció en la fixació de la sorra. L'espècie dominant és el borró (Ammophila arenaria ssp. arundinacea), acompanyada del melgó marí (Medicago marina) i l'equinòfora (Echinophora spinosa), i tot sovint s'hi troba el lliri de mar (Pancratium maritimum)
Caminan per la platja Torredembarra
A partir del nivell on les ones ja no arriben sinó excepcionalment, es troba la comunitat de jull de platja (Agropyretum mediterraneum), que en el cas de Torredembarra està dominada per l'esporobol (Sporobolus pungens); i en són espècies característiques la mànsega marina (Cyperus capitatus), la lleterassa (Euphorbia peplis), la campaneta de mar (Calystegia soldanella) i Elymus elongatus. Localitzada al capdamunt de les dunes, es troba la comunitat de borró (Ammophiletum arundinaceae), amb una important funció en la fixació de la sorra. L'espècie dominant és el borró (Ammophila arenaria ssp. arundinacea), acompanyada del melgó marí (Medicago marina) i l'equinòfora (Echinophora spinosa), i tot sovint s'hi troba el lliri de mar (Pancratium maritimum).
Vista dels bungalows a peu de platja
Rumb a Roc de S. Gaietá (al fons)
(Pancratium maritimum).

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.