• Foto de Planès a pont de Gisclard, circular
  • Foto de Planès a pont de Gisclard, circular
  • Foto de Planès a pont de Gisclard, circular
  • Foto de Planès a pont de Gisclard, circular
  • Foto de Planès a pont de Gisclard, circular
  • Foto de Planès a pont de Gisclard, circular

Temps  3 hores 5 minuts

Coordenades 930

Data de pujada 30 / de març / 2019

Data de realització de març 2019

-
-
1.540 m
1.306 m
0
2,1
4,2
8,4 km

Vista 18 vegades, descarregada 0 vegades

a prop de Planès, Occitanie (France)

Des del poble de Planès a l’alt Conflent (Catalunya Nord) es pot fer una ruta circular força interessant. Es tracta d’anar a veure el pont Gisclard, l'únic pont penjant ferroviari encara en servei a França. Es troba a la línia del tren groc de Vilafranca de Conflent a La Tor de Querol. Aquest tren, inaugurat el 1910, és excepcional per les obres d’enginyeria que es van haver de fer. L’estació de Bolquera és la més alta de França, a 1593 metres. El pont Gisclard, suportat per dues pilastres de 28 i 32 m, separades 151 m, té una altura de 80 m sobre el riu; va ser dissenyat per l'enginyer Albert Gisclard, comandant de l’exèrcit francès. El pont permet al tren travessar el riu Tet. L’electricitat produïda per la presa de la Bollosa alimenta la línia del tren groc.

La ruta té interès, a més, perquè hi ha marcat un circuit botànic amb indicacions de plantes i arbres que es van trobant i que ens acompanya durant tota l’excursió.

Des del coll de la Perxa, es va cap a La Cabanasa i Sant Pere dels Forcats i es segueix fins a Planès. És aconsellable visitar l’església circular dedicada a la Mare de Deu de la Mercè, a la part superior del poble.

Des de Planès hi ha indicador per anar al pont però nosaltres hem fet la ruta al revés, començant una mica més amunt en direcció a unes antenes. El camí es fica al bosc i va baixant, algun tram amb fort pendent. És un bosc maco i ben conservat, amb una bona varietat d’espècies. Al límit del bosc un encreuament ens permet baixar al Banys de Sant Tomàs. Fem un tros de camí fins que els veiem molt avall i ho deixem córrer. Retornem a l’encreuament i seguim el camí cap al pont. Ara sembla un camí antic molt ben fet, marques grogues. Es comença a veure enmig del bosc el pont. Suposo que a l’estiu i tardor no es veu res, a l’hivern té aquest avantatge.

En un punt cal desviar-se una mica del camí i es va a parar a un espai estrany, com la part superior d’uns petits túnels tancats per una tanca. Enfilant-se una mica a la tanca es té una bona visió frontal del pont. Impressionant la imatge del ferro entre roures. Correspon a una època daurada de la construcció en ferro.

Es retorna al camí i al cap de poc es passa per sobre l’estació del tren groc i a partir d’allà es segueix, per la carretera que baixa a l’estació, fins al poble.

Si es fa a l’hivern es veu millor el pont, i si es fa per primavera o estiu es veuran moltes plantes que a l’hivern no hem vist o arbres dels que no hem vist les fulles i l’aspecte.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.