-
-
1.362 m
953 m
0
1,3
2,6
5,14 km

Vista 1229 vegades, descarregada 14 vegades

a prop de Sant Llorenç de Morunys, Catalunya (España)

Del Pla de Busa a la Balma del Xalet



1.QUI EREN ELS EMBOSCATS DE LA GUERRA CIVIL?
a) Capellans, monges, terratinents, gent conservadora... perseguits per als republicans.
b) Joves que no es van presentar a files.
c) Guàrdies d’assalt que patrullaven pels boscos.


RESPOSTA CORRECTA: Les respostes A i B són correctes.
Podem distingir dos tipus d’emboscats: per una banda hi havia els religiosos, els terratinents i la gent conservadora i per l’altra, els joves que no es van presentar a files.
Durant la Guerra Civil, els primers en emboscar-se van ser els religiosos a causa de la persecució anticlerical que hi va haver. Molts es van refugiar a cases de pagès fent-se passar per tiets o tietes concos, per mossos o minyones; però molts altres es van emboscar.
Però quan parlem d’emboscats, principalment ens referim a tots aquells joves que no es van presentar a files. Quan va esclatar la Guerra Civil l’any 1936 el govern republicà no en va tenir prou amb els soldats que es presentaven de manera voluntària i van començar a mobilitzar a diferents lleves( ). Durant la Guerra es van cridar a mobilitzar-se les lleves que anaven de l’any 1915 al 1941, però molts no es van presentar i van optar per desertar i amagar-se als boscos.
Els motius que els van portar a emboscar-se eren diversos. Hi ha qui es va emboscar per indiferència perquè aquella guerra no anava amb ells, per desconfiança, per por a la mort i al que pogués passar, per no deixar casa seva o per convenciment polític ja que es decantaven per la banda dels nacionals.
Es desconeix la xifra exacta de joves que es van emboscar, perquè hi ha qui directament no es van presentar però també qui un cop al front, mira d’escapar-se’n. Es parla de que pels boscos del voltant de Solsona hi havia més de 900 persones amagades, aquesta xifra probablement sigui una mica exagerada, però dona una idea de la magnitud d’aquest fet.
I d’on eren i d’on venien la gent que s’emboscava al Solsonès? Doncs majoritàriament els emboscats dels Solsonès eren joves de les masies o de Solsona, malgrat que també n’arribaven de pobles veïns com ara Cervera, Puig-Reig, Navàs, Gironella, Cardona... i fins i tot n’hi havia algun de Sabadell i Barcelona.


2. ON S’AMAGAVEN ELS EMBOSCATS?
a) En amagatalls a casa seva (masies).
b) En coves.
c) En balmes.


RESPOSTA CORRECTA: Totes les respostes anteriors són correctes.
Efectivament, els emboscats s’amagaven per tot arreu. Hi ha qui s’amagava a casa seva, amb l’arquitectura que hi havia a pagès era molt fàcil que un fals sostre o un envà passessin desapercebuts. D’altres s’amagaven en coves fetes per ells o aprofitaven alguna balma.
Per fer un refugi segur calia fer nous forats o buscar-ne de desconeguts, gairebé inaccessibles i discrets. Però... quin era l’amagatall ideal? La geògrafa E. Miralles (2013) en el seu llibre( ) elabora un senzill manual de l’amagatall ideal.

SENZILL MANUAL DE L’AMAGATALL IDEAL:
• L’amagatall havia d’estar a una distància prudencial d’alguna masia. Ni massa lluny, per no complicar les feines d’avituallament i informació, no massa a prop, per raons de seguretat.
• Havia d’estar apartat dels camins i prou dissimulat perquè no es pogués trobar amb facilitat, no sent-hi a prop.
• Calia diversificar els camins d’accés, no es podien notar fressats.
• La construcció de l’amagatall s’havia de fer amb tota prudència. Si es tractava d’una cova excavada, s’havia de tenir una cura especial a fer desaparèixer la terra que se’n extreia. Una bona manera era escampar-la per una rasa o marge avall.
• L’amagatall havia de ser estructuralment segur. El risc d’enfrontament s’havia de preveure buscant un sostre sòlid, com ara una beta de la roca.
Un cop l’amagatall estava construït, calia millorar-lo perquè sigues més segur i confortable. Algunes d’aquestes millores eren: millorar la circulació de l’aire i l’entrada de la llum, dissimular l’entrada, preveure l’espai de cuina per evitar el fum...


3. DE QUI REBIEN SUPORT?
a) Del Comitè.
b) Dels guàrdies d’assalt.
c) Dels familiars i gent de les masies.


RESPOSTA CORRECTA: c) Dels familiars i gent de les masies.
El paper de les famílies i la gent de les masies va ser fonamental per la supervivència dels emboscats. Al voltant dels emboscats, es va crear una xarxa de suport que els proporcionava el menjar i els hi passava informació. Els emboscats per la seva banda, quan hi havia una temporada tranquil•la, ajudaven a la gent de les masies en les feines forestals i agrícoles.
Era molt important no deixar-se sorprendre per no ser enxampats. Per aquest motiu les masies tenien sistemes per posar-se en alerta. Per avisar que venien els guàrdies d’assalt, estenien un drap de color blanc i si era de nit, posaven un llum d’oli a la finestra. Tot i així, si els agafaven per sorpresa i els emboscats es trobaven a la masia, hi havia cases que tenien un túnel subterrani fins al bosc o algun amagatall dins la casa.
Durant el transcurs de la guerra, en cada batalla perduda, s’endurien els càstigs contra els desertors que no complien amb les seves obligacions militars. A la primavera del 1938, per pressionar als emboscats, van començar a detenir els familiars per “auxilio a la deserción”. D’aquesta manera els emboscats, per deixar en llibertat els seus familiars, es presentaven. Es va establir la Llei dels desertors, on eren jutjats per un tribunal militar i condemnats a penes que anaven des de l’internament en una presó a la pena de mort.
Cal destacar el paper fonamental que van exercir les dones dels emboscats, ja que eren les que rebien la pressió directa dels comitès i guàrdies d’assalt; a la vegada que s’havien de fer càrrec de la casa, de les feines del camp i els animals, de la família... i donar suport als emboscats.


4. QUAN VA ACABAR LA GUERRA QUE VA PASSAR AMB ELS EMBOSCATS?
a) Van ser tractats com herois.
b) Van ser presoners de guerra.
c) Van poder tornar a casa i normalitzar la seva vida.


RESPOSTA CORRECTA: b) Van ser presoners de guerra.
Amb el pas de les tropes nacionals i quan la victòria de Franco era evident, els emboscats van sortir dels seus amagatalls pensant que serien ben acollits pel règim de Franco per no haver-se allistat pels republicans. Però no va ser així, els van tractar de covards i van ser tractats com a soldats enemics, tots ells presoners de guerra.
Uns quants van ser mobilitzats i van començar a complir el servei militar fins el juliol de 1944 molt lluny de casa; com ara a Pamplona, l’Estret de Gibraltar... i fins i tot a Àfrica. D’altres van anar a camps de concentració d’on no en podien sortir sense un aval. Per aconseguir un aval calia que el capellà del poble, l’alcalde i el cap de la Falange local, certifiquessin els antecedents i la conducta dels joves durant la guerra. Com que la gent del Solsonès eren de creences conservadores, molts d’ells el van aconseguir relativament ràpid.


5. UN COP HEU ARRIBAT A LA BALMA DEL XALET, QUANTA GENT CREIEU QUE S’HI VA EMBOSCAR?
a) Menys de 10 persones.
b) Entre 10 i 20 persones.
c) Més de 20 persones.


RESPOSTA CORRECTA: c) Més de 20 persones.
Consta que a la Balma del Xalet, s’hi van emboscar més de 20 joves provinents principalment de la comarca i de pobles propers del Berguedà, com per exemple Puig-Reig i Gironella.
La Balma del Xalet era un molt bon amagatall ja que està encarat al sud, amb sol tot el dia, i a més era de difícil accés i ocupava una posició des d’on es podia controlar els moviments de bona part de la Valldora. Una paret de troncs tancava la balma fent-la més confortable i a la vegada estava més camuflada. Fins i tot s’havien buidat troncs d’arbres, simulant canaleres, per recollir l’aigua de la pluja. L’accés a la balma, estava constantment vigilat pels emboscats.
Sant Lleïr (la casa que es beu al fons de la vall que té una ermita) durant la guerra era una fonda on hi feien nit els guàrdies d’assalt. Als vespres els guàrdies, des de la planta baixa de la fonda, planificaven les rutes que farien l’endemà. Els de la casa estaven atents i des del segon pis posaven un llum d’oli en una finestra per avisar els emboscats. En funció de quina finestra col•locaven el llum d’oli, els emboscats ja sabien quina ruta farien l’endemà els guàrdies.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.