Pla de Banyeres-Sta. Maria de Montnegre

Aquest dissabte, continuant amb la tònica de les darreres rutes, en Toni ens ha portat a descobrir més masos, la majoria malauradament espatllats, però no per això menys interessants.
Avui m'acompanyaven en Toni, Santi i en Jordi.
Deixant el cotxe al Pla de Banyeres, hem fet un tros de la ruta de dissabte passat, passant per on havia estat el Molí d'en Boscà, -on he conegut la flor de l'onagra-, i seguint pel costat del riu, hem anat fins a la gorga i la resclosa del mateix molí, passant per ca l'Alsina.
Ens hem arribat fins a Can Boscà, en un estat deplorable, no per estar espatllat, sino per les deixalles i porqueria que hi havia tot al voltant del mas, que hem vist que estava habitat per algun indigent.
El lledoner que hi ha al costat de la casa costa de veure per l'espessa vegetació que hi ha al voltant.
Anem seguint direcció Montnegre, amb parada i esmorzar al peu de la barraca d'en Boi, segons l'ICC, molt ben restaurada i voltada de tanca metàl.lica.
Després de reposar forces, hem seguit el nostre camí passant pel costat de Can Nadal, Can Cebrià i fins arribar a Sta. Maria de Montnegre.
Hem visitat la Font, sense aigua, i la mina propera, i hem començat el camí de tornada.
Per poder veure la bassa de la Font de can Nadal, en Santi i en Jordi han hagut de treballar de valent per estassar amb bastons els ufanosos esbarzers que havien cobert absolutament l'accés.
Després de fer d'Indiana Jones i d'atonyinar un pobre arbre per fer caure l'única llima que li quedava,(no els ho tingueu en compte ;-), hem arribat fins a un prat magnífic amb un gran suro al bell mig.
Anem seguint pista , passant per can Follia de Muntanya i can Bohigas, amb l'enorme lledoner a peu de camí, fins el nostre punt de partida.
El bon temps, la bona companyia i el bon humor ens han acompanyat durant tot el trajecte, que hem arrodonit amb el ja tradicional aperitiu a ca la Mari.
Fins la propera companys!