• Foto de Pico Orhi, circular des del centre d’esquí Abodi
  • Foto de Pico Orhi, circular des del centre d’esquí Abodi
  • Foto de Pico Orhi, circular des del centre d’esquí Abodi
  • Foto de Pico Orhi, circular des del centre d’esquí Abodi
  • Foto de Pico Orhi, circular des del centre d’esquí Abodi
  • Foto de Pico Orhi, circular des del centre d’esquí Abodi

Temps  6 hores 20 minuts

Coordenades 1606

Data de pujada 27 / de febrer / 2019

Data de realització de desembre 2018

-
-
2.011 m
1.058 m
0
3,6
7,2
14,3 km

Vista 98 vegades, descarregada 6 vegades

a prop de Izalzu, Navarra (España)

Pico Orhi
7 Dec 2018

El pic Ori, en euskera Orhi Mendia, també anomenat pico Orhi i en francès pic d’Orhy, és un cim de 2.017 mts. d’alçada, situat a la capçalera de la vall de Salazar, al NE de Navarra, just a la línia fronterera entre els estats espanyols i francès (Alt Béarn), tractant-se de la primera muntanya pirinenca, començant pel mar Cantàbric, que supera els dos mil metres. Malgrat el seu relativament senzill ascens, es tracta d’un dels mites de l’excursionisme basc, amb gran rellevància en la seva mitologia, al creure que és un dels estatges de Mari, la deessa dels genis de la natura, i de Basajaun, un dels gegants de la muntanya basca, geni protector dels ramats d'ovelles. Des del seu cim es gaudeix d'un gran panorama sobre Navarra, Euskadi i l'Alt Béarn, sent la pujada des del port de Larrau, la més simple i curta per accedir-hi, però en el nostre cas ho hem fet amb un itinerari circular més extens, que creiem que val molt la pena.
El començament de la ruta el trobem al centre d’esquí nòrdic d’Abodi, ubicat a la carretera transfronterera NA-2011, que s’inicia en un revolt de la NA-140, a la capçalera de les valls de Salazar (Zaraitzu Ibarra) i Roncal (Erronkaribar), on hi ha força lloc per aparcar.
En lloc de seguir la carretera cara amunt, ens enfilem a la dreta des del voral fins al llom que el tanca, coincidint amb el traçat del G.R.T. 10, en un lloc on hi ha una elevació de la carena anomenada Pikatua (1.395 mts.), on trobem un mirador amb una taula d’orientació. Més endavant, seguint aquest avanç pel cordal, passem al costat d’un rètol indicador i per una altra punta més, Orbizkar (1.605 mts.), des d’on perdem una mica d’alçada per passar per sobre el túnel de la carretera NA-2011, a l’alçada d’un indret conegut com los Balcones. Després de passar pel costat d’una bassa amb una tanca, ens enfilem i al cap d’una estona s’incorpora per la dreta la ruta normal des de Larrau, que va avançant per l’aresta SW de l’Ori, per un camí evident i fressat, que travessa prats de pastura, tot i que ho fa de forma constant. Al cap d’una estona arribem a un coll, als peus de l’esperó rocós de l’Oritxipia, que flanquegem per l’esquerra, per una mena de corriol que va salvant aquesta paret rocallosa, a estones amb l’ajuda d’un cable d’acer. El sender fa una giragonsa dreta-esquerra i acaba al llom de l’Oritxipia, desviant-nos una mica de la ruta, reculant per la carena, fins assolir sense cap dificultat aquest cim (1.926 mts.). Tornem al camí principal, que ara avança pel cordal, fins arribar a una cruïlla. Per l’esquerra, a flanqueig, veiem una via d’accés a l’Ori per l’espatlla SW del cim, i per la dreta, amb forta pujada, una altra opció més directa per a pujar-hi. Triem aquesta segona, que des del collet puja fort, però per terreny segur, fins atènyer la part superior de l’aresta, on ens espera un tram horitzontal, que ens deixa al vèrtex geodèsic que marca la cota més llunyana del cim, on hi trobem una bústia metàl·lica. De fet, el pic el conformen tres cotes diferents, però gairebé imperceptibles, ja que presenten la mateixa altitud. Les vistes que s’obtenen des d’aquí dalt són imponents, des de la immensitat dels boscos navarresos de la selva d’Irati, la serra d’Abodi i el pantà d’Irabia, les valls bearneses, i grans cims del Pirineu com l’Anie / Auñamendi, la Mesa de los Tres Reyes / Hiru Errege Mahaia, el Petretxema, l’Acherito, el Chinebral de Gamueta, el Bisaurín, Sierra de Alano, la Peña Forca, el Midi d'Ossau, etc., per a dir-ne aquells que som capaços d’identificar.
El descens el farem per l’espatlla SW, perdent alçada per un sender que va fent ziga-zagues fins al coll per on arriba per l’esquerra el sender que hem vist de pujada, que flanqueja fins aquí, seguint cara avall, per lloms a estones herbats i per altres més rocosos, fins passar a tocar una bassa d’aigua pel bestiar, en una ampla collada, des de la que s’inicia l’ascensió al Muxumurru, arrodonida muntanya de 1.628 mts. d’alçada, amb una curiosa fita i un llarg llom zenital amb petites pedres punxegudes, que recorrem per iniciar la baixada en direcció a una mena de tancat pel bestiar, en un llom herbat, a la dreta del qual comença una pista que seguirem, travessant una fageda amb grans exemplars. A l’alçada del torrent de Trunkar, aquesta pista desemboca en una altra de més rellevància, que procedeix de la carretera que porta a la selva d’Irati, i que seguim a l’esquerra, sobre la riba orogràfica dreta del barranc de Pikatua. Ens queden poc menys de 300 mts. de desnivell positiu fins arribar al punt final de la ruta, que farem íntegrament per aquesta pista, restringida al trànsit de vehicles, que presenta dues inflexions a l’alçada dels torrents d’Orradoia i d’Ollokia. Un fort revolt a l’esquerra ens introdueix al domini de l’estació d’esquí nòrdic d’Abodi, on tanquem la circular, al costat de l’edifici del que va ser l’antiga duana.

Text de xrs1959

1 comentari

  • Foto de Yorhell

    Yorhell 10/04/2019

    Unas vistas increibles verdad? ;)

Si vols, pots o aquesta ruta.