Temps  un dia 2 hores 16 minuts

Coordenades 2977

Data de pujada 27 / de juny / 2019

Data de realització de juny 2019

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
3.713 m
2.141 m
0
6,3
13
25,14 km

Vista 165 vegades, descarregada 5 vegades

a prop de Las Llanadas, Canarias (España)

Dies 22 i 23 de juny de 2019

Aquesta ruta, feta en dos dies no té cap dificultat. Tots els senders estan marcats.
Si he posat moderada és per l'alçada en la que transcorre.

El Teide o Pico del Teide és un estrato-volcà en repòs del tipus estrombolià, situat a l’illa canària de Tenerife, que amb els seus 3.718 mts. d’alçada sobre el nivell del mar és la muntanya més alta de l’estat espanyol, sent-ho també respecte a totes les illes atlàntiques, considerant-se com el tercer volcà més gran de la Terra, si es tenen en compte els 7.500 mts. que hi ha des de la seva base en el llit oceànic. El volcà i els seus voltants conformen el Parc Nacional del Teide, que ha estat considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Per altra banda, el segon cim de la muntanya i també de les Canàries, amb 3.135 mts. d’alçada, és el Pico Viejo o Montaña Chahorra, volcà amb un cràter d'uns 800 mts. de diàmetre i una profunditat màxima de 225 mts., situat al vessant occidental del Teide, tractant-se dels dos elements més destacats de la mitologia dels antics pobladors originaris de les illes. D’aquesta manera, el seu nom és una evolució castellana de la seva denominació original guanxe "Echeyde", que era con anomenaven al seu infern, on vivia una poderosa figura (Guayota), una mena de guardià de la porta de l’inframon. Per a fer aquests dos cims hem seguit un itinerari lineal de dos dies, que hem iniciat al punt d’accés a la Montaña Blanca que hi ha a la carretera TF-21 i hem acabat al Parador de las Cañadas del Teide, indrets en els que trobem les parades de l’autobús de la línia 348 de la companyia TITSA. Cal esmentar que tan sols hi ha un autobús diari en cada sentit, que surt a les 9,30 de l’estació de guaguas de Puerto de la Cruz i que torna des del Parador a les 16,00 hores, per tant, de baixada el segon dia, no s’ha de badar.


PRIMERA JORNADA : Montaña Blanca – Teide – Refugi Altavista

Tot i la magnitud d’aquesta muntanya, cal tenir clar que el camí que condueix al pic no requereix més tècnica que estar acostumat a caminar i tenir una bona condició física, doncs malgrat els 1.430 mts. de desnivell positiu que cal superar d’una tirada, anirem tota l’estona per senders extremadament fressats i marcats amb marges de pedra, havent-se de respectar, això sí, el seu sinuós traçat, per no erosionar el terreny.
Situats a la carretera TF-21 on ens deixa la guagua, veurem l’entrada a la pista de la Montaña Blanca, amb un monòlit de ciment que ens dóna la benvinguda. La primera part de l’ascensió ens durà a aquest enorme munt de pedra tosca blanca que es recolza en el vessant est del volcà. Seguirem el sender #7 del Parc Nacional, al que més endavant se’ns unirà el P.R. TF-41, que és la ruta tradicional per pujar al Teide des del nivell del mar a la platja d’El Socorro, a la costa nord de l’illa. Els primers quilòmetres ens fan guanyar alçada de manera plàcida per la pista que puja fins al mirador de la Montaña Blanca, quedant-nos a la dreta, l’àrid paisatge volcànic de les Cañadas del Teide i els vessants arrodonits i blanquinosos d’aquest primer objectiu de la jornada. Poc després de deixar enrere la cruïlla del sender #1, que s'interna a Las Cañadas camí de La Fortaleza, enllaçats ja amb el P.R. T-21, la pista gira sobtadament a l'esquerra i comença a descriure pronunciades giragonses que guanyen alçada de manera més sostinguda, acompanyats d’un grapat de roques arrodonides de color fosc, escampades arreu, que contrasten amb aquest paisatge dominat pels blancs i els ocres. Són els Huevos del Teide, enormes roques volcàniques que van rodar pendent avall durant les erupcions. Alguns d'aquests penyals superen els tres metres d'alçada i es troben disseminats en piles fins al coll que marca la unió de les dues muntanyes. En aquest punt farem un curt tram d’anada i tornada amb escàs desnivell, que ens durà al mirador del Alto de Montaña Blanca, des d’on tindrem una perspectiva gairebé complerta de les Cañadas del Teide, enorme caldera de forma el·líptica, amb un perímetre de 45 quilòmetres, separada en dues subcalderes pels Roques de García, a l’alçada del Parador. Aquest circ és una de les majors calderes del món, formada per les laves procedents de les diferents erupcions que han format un espectacular paisatge d'aspecte caòtic. Tornem a la cruïlla i comencem la verdadera ascensió, per un camí anomenat La Rambleta i és que el seu traçat és sorprenent, format per un seguit de ziga-zagues perfectament delimitades per uns marges de pedra, que malgrat no amaguen la seva duresa, doncs piquen cap amunt des del primer pas. Estem per sobre dels 2.700 mts., per tant ens queden mil metres més fins al cim i cal prendre’s les coses amb calma.
A la ratlla dels 3.000 mts. passem per una mena de terrassa amb un grup de grans roques, que s’anomena l’Estancia de los Ingleses, doncs era el lloc triat pels viatgers als segles XVIII i XIX per fer nit abans d’atacar el cim. Si mirem amunt, veurem el parallamps del refugi, tot i que encara ens queden poc més de 250 mts. de desnivell, que es van superant seguint un munt de ziga-zagues, que sembla que no s’acabin mai.
Com hem de passar la nit al refugi d’Altavista (1) i la zona del vestíbul està oberta, deixem en un racó les motxilles, agafem la jaqueta i l’aigua i, després de fer un mos, seguim muntanya amunt per afrontar l’ascensió al cim del Teide. El camí segueix amb la mateixa tònica, pujar sense treva, seguint el traçat marcat pels marges de pedra, en aquest cas per braços de lava, amb formacions ben curioses, per la qual cosa hi ha trams de roca on l’avanç no és tan còmode. De tornada, hem sabut que uns metres per sobre del refugi (a la cota 3.400) i a la dreta hi ha un trencall que duu a la Cueva del Hielo, que, per desconeixement a l’hora de preparar el viatge, no hem visitat, tot i que sembla ser que és força recomanable.
Quan el camí serpenteja en un camp de lava gairebé horitzontal, enllacem amb la ruta turística que porta al mirador de La Fortaleza, que queda lleugerament a la dreta, des d’on s’obtenen bones vistes sobre el vessant nord de l’illa. Deixem el sender #7 (que no el P.R. TF-41, que ens acompanyarà fins al cim) i seguim el #11, que és el que va fins a l’estació superior del telefèric. Amb lleugeres pujades i baixades, trams horitzontals i alguna passera, arribem a les instal·lacions del telefèric, on comença el darrer tram de l’ascensió i on hi ha el control d’accés al cim (2). Són les cinc de la tarda en punt, per tant, ens permeten agafar el sender #10, que rep el nom de Telesforo Bravo, que en 700 mts. de recorregut i 160 mts. de desnivell ens permetrà assolir la cota màxima del pic, mitjançant un camí costerut, però molt arreglat, que guanya alçada pel vessant SE de la muntanya. Conforme ens apropem al cràter, el camí descriu una mitja circumferència a la dreta i s’enfila pel mig d’una sèrie de fumaroles que desprenen una forta olor a sofre i és que el Teide no és un volcà en repòs, però no mort. Dalt de tot ens trobem amb un cràter de no gaires dimensions, amb una combinació de roques de diversos colors, resultant sorprenent el fet que no hi hagi cap fita, ni vèrtex geodèsic, ni cap referència a la importància geogràfica de l’indret en el que ens trobem. Veiem les tres illes occidentals de l’arxipèlag, La Palma, El Hierro i La Gomera, així com la de Gran Canaria al vessant contrari.
Desprès de gaudir d’aquest paratge tan diferent al que estem habituats en les nostres ascensions, desfem el camí de pujada fins al refugi d’Altavista, on passarem la nit. Tot i que cal estar pendents, al capvespre, d’un dels espectacles visuals tradicionals d’aquesta contrada, que és veure com l’ombra piramidal del Teide avança per les Cañadas fins saltar la costa oriental de l'illa, projectant-se primer sobre l’oceà i més endavant sobre el vessant oest de l’illa de Gran Canaria.

Notes

(1) El refugi d’Altavista, tot i ser propietat del Cabildo Insular, és de gestió privada, ja que la seva explotació la porta l’empresa que s’encarrega del telefèric. Es va construir l’any 1.892, renovant-se totalment el 1.997. Amb una capacitat per a 54 persones, repartides en tres cambres, disposa de màquines de vending i un menjador amb una cuina totalment equipada, on podem preparar els àpats, ja que no hi ha servei de menjars. Les seves normes d’ús res tenen a veure amb les que solen emprar-se als refugis pirinencs, l’estada està limitada a una sola nit, hi ha WC però no dutxes i el seu horari d’obertura és restringit, ja que a les 22 hores tanquen portes. Per trobar plaça cal programar la pujada amb molta antelació, a la seva pàgina web (www.volcanoteide.com/es/refugio_de_altavista) es poden fer les reserves i conèixer les estrictes normes d'ús d’aquest allotjament

(2) Les persones que pernocten al refugi no necessiten el permís d'accés al pic del Teide, tot i que han d'ascendir abans de les 9 del matí o bé després de les 5 de la tarda. Durant el període que va d’una hora a l’altra, cal sol·licitar un permís a la central de reserves en línia dels Parcs Nacionals (www.reservasparquesnacionales.es), tenint en compte, com en el cas del refugi, que la demanda és molt alta


SEGONA JORNADA : Refugi Altavista – Pico Viejo – Parador

La major part de la gent que pernocta al refugi s’aixeca d’hora l’endemà, sobre quarts de cinc del matí, doncs el més habitual és pujar al Teide de matinada i així gaudir de l’espectacle de la sortida del sol i la projecció de l’ombra del volcà sobre l’oceà, però en el nostre cas, com ja hi vam pujar el dia abans, decidim anar directament en direcció al Pico Viejo, sense repetir l’ascensió, contemplant la sortida del sol mentre caminem per La Rambleta vers l’estació superior del telefèric, repetint, per tercer cop en dos dies, aquest tram de sender.
Passem més enllà de les instal·lacions del remuntador turístic i agafem el sender #12 que ens porta còmodament, seguint la tònica dels camins del Parc Nacional, fins al mirador de Pico Viejo, una balconada en la que ens distingeix el bonic cràter d’aquest volcà, amb l’illa de La Gomera al seu darrere. En aquest indret s’inicia el sender #9, que, segons indica un rètol informatiu, discorre per les colades negres de lava originades en la darrera erupció del volcà, tractant-se d’un recorregut qualificat de dificultat extrema i de gran esforç físic, però suposo que deu tractar-se d’una mesura dissuasiva, per evitar que les persones que arriben fins aquí amb el telefèric no es compliquin la vida innecessàriament, doncs malgrat s’avança per un terreny esquerp i rocallós, la veritat és que es segueix fent per un traçat molt estructurat i delimitat, que no ha de suposar cap problema a qui està acostumat a caminar pels senders característics de l’alta muntanya.
Anem perdent alçada per aquest laberint de roques volcàniques, seguint la traça de pas dels milers de persones que l’han trepitjat abans que nosaltres, sempre amb el Pico Viejo al nostre davant, fins que veiem els límits de les llengües de lava, on les roques volcàniques donen pas a una gran planúria sorrenca en la que dominen les tonalitats ocres, en la que veiem el sender al que ens dirigim, que serpenteja pel mig. És una imatge curiosa, com ho és passar de les roques volcàniques al terreny desfet pel que caminem a partir d’ara. No veiem fites, però la traça del camí és més que evident, malgrat no estigui marcat pels marges. En apropar-nos al Pico Viejo, que tenim al davant, lleugerament decantat a la dreta, deixem el sender #9 per una cruïlla sense senyalitzar però molt clara que s’enfila suaument al llom que ens durà a la segona cota del Parc Natural, el Pico Viejo, de 3.135 mts., des d’on es té una visió complerta del seu cràter, amb molt més caràcter i bellesa que el del Teide.
El descens el fem seguint la carena oriental del cràter, baixant per un sender molt sorrenc, que ens deixa novament al traçat del #9, pel que reculem uns pocs metres fins trobar l’encreuament senyalitzat amb un pal metàl·lic on s’inicia el sender #23 o de Los Regatones Negros, que ens farà perdre uns 900 mts. de desnivell en poc més de 5 kms., fins a la zona dels Roques de García, travessant camps de lava i dels anomenats lajiales, que són el resultat de les colades de lava al refredar-se, donant lloc a zones amb formes capritxoses. Com en el cas del sender #9, aquí també se’ns adverteix de la pretesa dificultat extrema d’aquest anomenat malpaís, que conserva una morfologia molt semblant a la que va tenir al refredar-se les laves, al no haver-hi hagut massa erosió. Malgrat anem baixant altre cop per un sender fressat, amb els característics marges que el delimiten, el camí es fa llarg, doncs des del primer instant tenim a la vista la zona on s’alça el Parador, al que sembla que no hi hem d’arribar mai, havent de travessar algun que altre camp de lava, on les roques volcàniques tornen a estar presents.
Finalment, a l’alçada dels Roques de García, enllacem amb el sender #3 que és l’itinerari circular que els volta, agafant en el nostre cas el trencall de l’esquerra, que és més planer.
Ens trobem, sense cap dubte, en una de les zones més fotografiades de l'illa de Tenerife, doncs els Roques de García es troben a tocar del Parador de les Cañadas del Teide, tractant-se d’un conjunt de formacions rocoses compostes per l'acumulació de diverses capes de diferents materials, que abans de ser erosionades formaven un mur que separava les dues calderes de les Cañadas. L’efecte d'aquesta perllongada erosió són les curioses formes que actualment s'aprecien, sent les més espectaculars La Catedral, La Cascada o el conegut Roque Cinchado, que apareixia en els antics bitllets de mil pessetes. Travessem la carretera TF-21 i al costat de l’ermita de Las Nieves trobarem la parada de la guagua 348 que ens torna a Puerto de la Cruz.

Ressenya de xrs1959
Waypoint

Roques de García

Waypoint

Pico Viejo (3.135 m)

Waypoint

Pico del Teide (3.718 m)

22 Jun 2019 5:49 pm
Waypoint

La Rambleta

Waypoint

Refugio Altavista

Waypoint

Montaña Blanca (2.748 m)

Waypoint

Mirador Huevos del Teide

1 comentari

  • chus59 13/10/2019

    He fet aquesta ruta  verificat  veure detalls

    Ruta preciosa. A destacar la baixada pel Pico Viejo.

Si vols, pots o aquesta ruta.