Pic de la Serrera ( 100 cims essencial ) des de la Coma de Ransol ( Andorra )

Aquesta ruta és espectacular; una de les més agraïdes que recordo haver fet en els darrers anys, ja que combina la presència de paratges d'aigua meravellosos, sobretot durant la pujada que fem resseguint en bona part el curs del riu Meners, amb la presència dels estanys de Ransol, per poder refrescar-nos si en tenim ganes o necessitat, i una darrera part ja buscant el cim, amb unes vistes impressionants de les valls i muntanyes andorranes, franceses i catalanes; la tornada potser un pèl més monòtona, ens ofereix un recorregut panoràmic de la ruta de pujada, i tampoc desmereix gens la qualitat de la ruta, ja prop del final, passat el refugi de Coms de Jan, tornem a trobar rius i rierols i entrem en un bosc de pi negre del Pirineu per acabar la caminada. En resum, una ruta fantàstica on pujarem per sobre dels 2.900 metres d'altitud.

Comencem la ruta a la Coma de Ransol, al final d'una carretera asfaltada en perfecte estat i on podrem deixar el cotxe, ja sigui en el petit aparcament final o al marge de la carretera. Només començar, prendrem el corriol que surt a l'esquerra per anar a cercar el curs del riu Meners per la seva riba esquerra. És un camí que des del principi ens porta a guanyar altitud amb certa força, però tampoc és una pujada trencadora. Com us deia, tenim el riu tota l'estona a tocar, i en poca estona arribem a un característic salt d'aigua que ja valdria la pena per si sòl.

La ruta, està marcada en tot moment amb punts grocs de pintura, així que no té pèrdua possible. Després de torçar una mica a l'esquerra, arribem a un primer circ on el desnivell ens dóna una petita treva, però creuat aquest, tornarem a enfilar-nos per, després d'unes ziga-zagues arribar ja a l'Estanyó de Ransol, de modestes dimensions.

No gaire després, seguint pujant, però de forma moderada, arribem a l'Estany de Ransol, una mica més gran que l'anterior, i punt on trobem la cruïlla del nostre camí d'anada i tornada, ja que just sobre l'estany, ens trobem amb el GRP1, provinent del refugi de Coms de Jan, per on farem la baixada.

Primer però, deixarem enrere l'estany en forta pujada per anar a buscar un terreny una mica terrós, que s'anirà transformant en pedra ferrosa, en el que semblen ser les restes de terrenys que havien estat mines en el passat.

Quan apareix l'estany dels Meners de la Coma sota nostre, normalment amb cavalls pasturant-hi ben a prop, veurem al nostre davant una cabana de pedra en perfecte estat de conservació. Aquí podeu girar a la dreta i fer marrada cap al cim, o seguir recte i fer un molt petit rodeig per passar per l'espectacular Collada de Meners, que separa les valls de Ransol i Sorteny. Si seguiu aquesta darrera ruta, haureu de fer una petitíssima grimpada per recuperar el camí que ens porta al cim.

Des d'aquí veiem en tot moment el que ens queda per fer cim, i és el darrer tram, una mica més pedragós. Sempre anirem trobant el corriol marcat per on anar guanyant metres, fins que finalment arribem a la carena, estreta i allargassada, i amb unes vistes senzillament impressionants.

Estem a 2.913 metres d'altitud, i a més en un cim situat força centric, però considerablement separat d'altres muntanyes andorranes, per tant se'ns ofereix una talaia immillorable per contemplar les valls que ens rodegen, però sobretot també les mutanyes pirinènques properes i més llunyanes.

Un cop gaudits els paissatges que tenim a la vista, iniciem el ràpid descens fins l'Estany de Ransol, us recomano que aquest cop agafeu la drecera fins la cabana de pedra i no passeu per la Collada de Meners, i un cop a l'estany seguiu les marques del GRP (grogues i vermelles).

En el primer tram, tornarem a guanyar una mica d'altitud, cosa que castiga les nostres ja cansades cames, i després començarem un vertiginós descens, en el que tenim fantàstiques vistes dels curs del riu Meners i la Vall de Ransol al nostre davant. Després d'una bona estona baixant, apareix davant nostre el refugi de Coms de Jan; nosaltres no ens hi vam arribar, però el deixem a escassos 200 metres, ja que trobem un desdibuixat corriol que baixa amb rapidesa cap a la zona arbrada, que seguirem. Aquest corriol, torna a estar marcat amb pintura groga, i de seguida ens porta a creuar un rierol, en un indret preciós. Ja rodejats de pins, el corriol, segueix baixant amb força vers el punt inicial de la ruta, al qual arribem després de passar per l'àrea de pícnic de la Coma de Ransol i creuar el riu Meners per un pont de pedra que ja ens deixa al mateix aparcament.