-
-
2.798 m
1.860 m
0
3,3
6,6
13,29 km

Vista 37 vegades, descarregada 6 vegades

a prop de Porté-Puymorens, Occitanie (France)

6 Oct 2018

Esplèndida circular des de l’estació d’esquí de Puymorens pujant als Pics de Fontfreda, Pic de les Valletes, l’Orri de la Vinyola i el Pic de la Mina, tornant al punt d’inici per les pistes de l’estació. Sense fotos perquè ens vam deixar la càmera al punt d'arribada i no la vàrem poder recuperar.

Serra de l'Orri de la Vinyola

Itinerari circular que permet assolir els quatre principals cims que conformen la serra de l’Orri de la Vinyola, on es troben les instal·lacions de l’estació d’esquí de Porté Puymorens, situada a l'extrem occidental de l'Alta Cerdanya, a tocar amb la comarca de l'Arièja. Es tracta d’un recorregut carener que comporta transitar per llargues carenes, que sense neu no presenta dificultats tècniques, llevat, en tot cas, d’un breu tram de cresta previ a l’ascensió del pic de la Mina. La sortida la farem a la zona d’aparcament de La Vignole, a la que accedirem per la carretera N-20, que s’agafa a la rotonda d’accés a Llívia des de Puigcerdà, per la N-152, en direcció a Andorra, pel coll de Pimorent, al que no hi arribarem, ja que just abans del darrer revolt, seguirem la carretera d’accés a l’estació d’esquí, on hi ha l’esplanada en la que deixarem el cotxe, al costat dels edificis que acullen els serveis principals de l’estació.
Comencem a caminar per la pista que en moderada pujada ens portarà directament a l’Estanyol, petit llac al costat del que hi ha un bar-restaurant, on comença el telecadira de Fontfreda, que seguirem una estona fins que arribem a un torrent que travessa el camí pel que anem, punt en el que abandonem per l’esquerra les instal·lacions d’esquí, per introduir-nos a la coma de l’Estanyol, on ens apropem a una tartera que se’ns obre davant nostre. És important seguir la línia de fites que trobarem més a l’esquerra, que ens ajudarà a travessar la zona de blocs i nerets, amb algun tram força costerut. En sortir d’aquest fatigós sector, arribem a un collet situat entre el molt proper Roc de les Ombres, a l’esquerra, i l’inici de la cresta que s’enfila al pic de l’Estanyol, per la dreta. La cara nord del pic de Fontfreda, primer objectiu de la jornada, queda davant nostre, però abans ens caldrà perdre una mica d’alçada, per situar-nos en una valleta enclotada des de la que ens anirem decantant a la dreta, en direcció a una zona de blocs, per encarar-nos a l’aresta NE de la muntanya, a la que hi arribarem seguint fites, per un corriol força definit que guanya alçada de forma decidida en curtes giragonses. Un cop a la carena, hem de seguir més o menys el seu cordal, a estones rocallós, a estones esmicolat, principalment pel vessant dret, sense perdre de vista les fites que anem trobant, fins que arribem als amplis prats superiors, on veurem uns repetidors amb plaques solars, que corresponen a la punta oriental del pic de Fontfreda (2.737 mts.), mentre que la cota més elevada (2.738 mts.), que és la occidental, sense cap identificació significativa, es troba uns quatre-cents metres més enllà.
Aquesta serra és coneguda per les seves diverses canals que a l’hivern conformen un paradís pels amants dels corredors, no obstant, davant nostre veiem principalment uns camps herbats, així com el següent objectiu del dia, el pic de les Valletes, al que hi arribarem després de travessar els anomenats Orriets, amplis plans amb canals a banda i banda, tot i que primer pujarem a l’avant-cim est, des del que gaudim d’una excel·lent panoràmica sobre la seva cara nord. Salvant algun tram de roques, ens enfilem a aquest cim, de 2.793 mts. d’alçada, oferint-nos una vista a vol d’ocell sobre el circ de l’Orri de la Vinyola i també del pic de la Mina, que tancarà el recorregut.
Davallem seguint el fil de la cresta en direcció a una mena de fals coll que ens durà al cim principal de les Puntes de la Vinyola (2.727 mts.), després d’enfilar-nos de forma directa per una cresta, on el algun punt caldrà ajudar-nos de les mans, encara que al no haver exposició, no tenim sensació de dificultat. Tot i no ser tant aeri com el cim anterior, certament es té una perspectiva força imponent de l’entorn que ens envolta. Perdem alçada per la senzilla cresta SW fins arribar de nou a un terreny herbat ampli, on hi ha un filat metàl·lic pel bestiar, marxant per sender fresat vers a l’evident coll de l'Orri de la Vinyola, que ens servirà per canviar de vessant, ja que passarem a l’altre banda de la coma, havent de guanyar una mica d’alçada fins trobar el trencall que cap a l’esquerra marxa cap els tres pics de Fontnegra.
Ens situem al cordal carener que ens durà fins al pic de la Mina, per un terreny que al principi és una mica trencat, on cal parar compte a no relliscar, tot i que hi ha un camí molt marcat, que no deixa dubte sobre la direcció que cal seguir. En una inflexió del sender, comencem a remuntar fins arribar a un tram una mica exposat, ja que per l’esquerra hi ha els caients del Solà dels Pedrons, arribant a un punt clau, on, després de flanquejar per sota un esvelt gendarme, cal enfilar-se a la dreta, per una canaleta mig herbada, mig pedregosa, fins atènyer una bretxa, des de la que tan sols ens quedarà remuntar l’aresta fins arribar al quart objectiu de la jornada, el pic de la Mina (2.683 mts.).
El descens fins al punt inicial té poc misteri, entre altres causes perquè és molt clar, doncs cal davallar del cim fins als amplis plans previs al collet, perdent alçada en direcció als remuntadors, que més o menys anirem seguint per sota, fins trobar la pista que baixa a les dependències centrals de l’estació d’esquí, on tanquem la circular.


Text de xrs1959

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.