Temps en moviment  6 hores 8 minuts

Temps  11 hores 38 minuts

Coordenades 3337

Data de pujada 13 / de juliol / 2019

Data de realització de juliol 2019

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
2.564 m
1.625 m
0
4,7
9,4
18,71 km

Vista 111 vegades, descarregada 6 vegades

a prop de Fontrabiouse, Occitanie (France)

Pic de Baxouillade (2.546 metres) per la Vall de Galba i la Portella de Laurenti (Capcir-Catalunya Nord)

Itinerari: Aparcament al Pont dels Plans de l'Orriet-Refugi lliure de la Jaceta-Àrea de pícnic de Galba-Salt d'aigua del Galba-Refugi lliure de la Jaça de la Llosa-Jaça de les Formigues-Les Bassetes-Telenivòmetre-Estanys de la Portella d’Orlu gran i petits-Portella de Laurenti-Pic de Baxouillade-Bretxa i descens a l’Estany petit de la Portella d’Orlu-Bac de la Portella-Telenivòmetre-Les Bassetes-Refugis lliures i àrea de pícnic-Aparcament i final de la ruta.

Tres setmanes després, tornem al Capcir per fer una ruta majoritàriament lineal, d'anada i tornada, que travessa la Vall de la Galba des de l'aparcament del Pont dels Plans de l’Orriet fins el cim del Pic de Baxouillade (o Baixollada, de 2.546 metres), per la Portella de Laurenti.

Comencem la ruta a l'aparcament, prou ample com per deixar una quinzena de cotxes, on hem arribat per la pista (uns 4 quilòmetres de terra i en un estat acceptable) que surt del poble d'Espollosa i s'interna a la vall en direcció oest. Tot i que fa temps es podia arribar en cotxe fins a l'àrea d'esbarjo de la Barraca de la Jaceta, ara s'ha de deixar a l'aparcament habilitat al Pont dels Plans d'Orriet. Això vol dir caminar uns 2 quilòmetres més, entre anada i tornada. A l'aparcament hi ha un plafó informatiu del Bosc de Camporells i de la ruta que seguirem.

Passem la tanca de fusta que barra el pas i inicien la caminada en paral·lel al riu Galba, que ja no deixarem durant la major part de la ruta. Els primers quilòmetres seguim el GR del "Tour del Capcir" (marques grogues i vermelles) que veurem, sovint, en rocs i arbres.

Als 750 metres arribem a la Barraca de la Jaceta, refugi lliure a 1.645 metres que, com és habitual en aquesta zona, està molt ordenat i net. A l'exterior hi ha una barbacoa autoritzada i una taula de pícnic de fusta. Al fons de la vall ja veiem la bonica silueta piramidal del Pic Terrers encara amb restes de neu.

Poc després arribem a la zona d'esbarjo on s'aparcava temps enrere. Hi ha tres taules de fusta a tocar del riu i un altre plafó informatiu del Bosc de Camporells.

Seguim endavant, ara en suau ascens, i encara podem trobar les restes de l'antiga tanca que barrava el pas als vehicles. En poca estona passem a tocar d'un salt d'aigua que deixem a la nostra esquerra. És un lloc que convida al bany en els dies més calorosos de l'estiu. Avui fa un dia espectacularment clar i, tot i ser d’hora, s’anuncia força calor.

Passat el salt d'aigua seguim per la pista herbada fins que, en un revolt, a més del Terrers, ens apareix també la silueta de Pic Mortiers. Encara no podem veure les Portelles d'Orlu i Laurenti, perquè ens queden amagades més al nord-oest.

Entre avets i amb molts torrents que ens baixen a dreta (Solana de la Vall de Galba) i esquerra (Baga de la Vall de Galba) i el Massís del Canigó a la nostra esquena, arribem a la Cabana de la Jaça de la Llosa, refugi lliure a 1.760 metres, també amb un molt bon estat de conservació i neteja. A l'exterior hi ha una nova barbacoa autoritzada.

Deixem enrere el refugi i, poc després, s'acaba la pista i comença un camí herbat que, més endavant, es transformarà en un corriol fressat.

Sota la vigilància constant dels Mortiers i Terrers, arribem a una cruïlla de camins senyalitzada. Per l'esquerra segueix el GR del Tour del Capcir que ens portaria al Refugi de Camporells, travessant el riu per un pont que veurem molt bé des del nostre camí. Nosaltres deixem el GR i seguim un corriol per la dreta sense cap tipus de senyalització o marca. Només anirem trobant algunes fites de pedra, però, si estem amatents, no hi ha pèrdua possible.

En un racó, a tocar del riu, ens aturem una estona per esmorzar una mica a l’ombra.

Seguim camí i anem passant per graonades amb trams herbats i plens de flors, moltes més que tres setmanes enrere. Creuem alguns torrents que baixen per la dreta i, sense gaire esforç, ens plantem a Les Bassetes, planer espai glacial on el riu juga fent meandres en diverses direccions. El lloc és espectacularment preciós i convida a seure per gaudir de l'aigua, dels prats verds, de les vessants farcides de neret que comença a florir i dels cims que ho dominen tot. És un d'aquells llocs dels que no marxaries mai.

Travessem les Bassetes fent alguns saltirons per evitar mullar-nos els peus i ens dirigim al fons de la planúria per iniciar l'ascens final als Estanys de la Portella d'Orlu. Travessem els meandres i iniciem l'ascens per corriol fressat que travessa matollars de neret florit i alguns matolls de Tora Blava, encara sense flors.

Poc a poc anem guanyant alçada. A banda i banda veiem algunes plaques de neu que encara resisteixen. Si mirem enrere veurem la bellesa de la planúria de Les Bassetes, cada vegada més llunyana.

A la part alta passem al costat de la torre metàl·lica d'un Telenivòmetre i seguim pel corriol fressat que passa a tocar del torrent, salva un bon salt d’aigua, i gira en direcció nord-est, per pujar als estanys de la Portella d'Orlu.

En un no res arribem a l’Estany gran de la Portella d’Orlu (2.155 metres) que fa tres setmanes encara estava totalment glaçat i avui, sense neu, presenta una tonalitat blavosa espectacular.

Des d’aquí gaudim de vistes magnifiques de l'entorn amb bones restes de neu: d’esquerra a dreta tenim els pics de Mortiers, Terrers, Pic de la Portella i la pròpia Portella d’Orlu, Baxouillade, Tribuna i Pla de Bernat.

Deixem enrere l’estany i seguim pujant en direcció nord. Després d‘un curt tram d’ascens, amb algunes plaques de neu de bon trepitjar, arribem al primer dels tres estanys petits de la Portella. El primer que tenim davant és el que queda just per sota de la Portella d’Orlu (que, a 2.277 metres, marca el límit amb l’Arieja i és una porta d’accés al Parc Nacional d’Orlu). L’estany està majoritàriament glaçat i amb una gran esquerda transversal.

Abandonem l’estany i la Portella d’Orlu i seguim en direcció nord-est, cap els altres dos estanys petits del Solà de la Portella que ja coneixem d’altres ocasions.

Aquí valorem la ruta a seguir per pujar al Pic de Baxouillade. Tenim dues alternatives: la pujada directa seguint el torrent que baixa del cims i anar a buscar la bretxa que veiem al nord, o pujar per la Portella de Laurenti, flanquejar per la cara nord del Baxouillade fins trobar l’altiplà herbat per on podrem pujar al cim. En aquesta segona opció la baixada seria per la bretxa que comentàvem com l’alternativa de pujada directa.

Finalment decidim l’opció de pujar per la Portella de Laurenti i baixar directes per la bretxa. És una volta més llarga, però amb un desnivell més progressiu i assequible.

Dit i fet, passem pels dos estanys del Solà de la Portella i comencem l’ascens per la gran tartera de la Portella de Laurenti. Dos de nosaltres van per la banda dreta, saltant de pedra en pedra, i dos anem per la banda esquerra, amb més trams herbats i menys blocs de pedra. Sigui com sigui, som a la Portella en 35 minuts de rellotge, acalorats i assedegats.

A la Portella de Laurenti (2.407 metres) escortada a la dreta pel Pic de la Tribuna i a l’esquerra per la cresta que baixa del Baxouillade, descansem cinc minuts per recuperar l’alè i per gaudir de les vistes espectaculars a banda i banda del coll. Al sud i sud-est la vall de Galba però on hem pujat, amb tots els estanys, les Bassetes i els cims que tanquen el Bac de la Portella: Pic de la Portella d’Orlu, Terrers, Mortiers i, més al fons, la Serra de Mauri amb els Perics (el Gran de 2.810 metres i el Petit, amb 2.690 metres) i el Puig de la Portella Gran, de 2.765 metres. Per darrere tindríem el Carlit, amb 2.921 metres, però que no veiem des d’aquí. Al nord veiem la bonica i estreta Vall de Laurenti, amb l’estany homònim al fons. Per la banda esquerra el magnífic Roc Blanc, de 2.542 metres, presidint la vall.

Després de recuperar forces travessem la Portella, baixem a la vessant nord del Baxouillade i, per l’esquerra, iniciem una llarga flanquejada pels lloms, amb alguns trams herbats i altres pedregosos, però sempre amb força inclinació que obliga a extremar la precaució per no baixar rodolant fins al fons de la vall. No hi camí senyalitzat ni corriol fressat i, per tant, t’has d’anar buscant el camí més adequat i el que trobis més segur per avançar. Passem també alguna congesta de neu i, poc a poc i amb bona lletra, ens acostem al corriol que puja directe des del fons de la Vall de Laurenti. Val a dir que, evidentment, ens podem estalviar aquest flanqueig més tècnic si triem l’alternativa més senzilla, però també més llarga, de baixar directes de la Portella de Laurenti a la vall i anar a buscar el corriol que puja al coll per on podem pujar a l’altiplà. Aquesta també és una ruta coneguda per pujar al modest Pic de Canras i al Roc Blanc.

Fem el que fem hem d’anar a buscar aquest corriol que ens pujarà a un visible coll tallat a la cinglera. A partir del coll pugem a un magnífic altiplà herbat amb vistes espectaculars: per la nostra esquerra el piramidal Pic de Baxouillade, on anirem tot seguit travessant la planúria herbada. A la seva dreta el conegut com Baxouillade occidental, més baix i al que avui no pujarem. En sentit horari veiem la Vall d’Orlu, amb l’espectacular i inconfusible Dent d’Orlu (2.222 metres), el Tarbésou (2.364 metres), el Sant Bertomieu (o Saint-Barthélemy de 2.348 metres), el Vallbona (2.305 metres) i el Roc Blanc (2.542 metres), entre molts altres dels que desconec el nom.

Sense camí marcat anem pujant pel prat herbat en direcció al visible cim del Baxouillade. Mentre un parell van directes pel cantó esquerra, sobre la cinglera, un altre parell anem pel mig del prat herbat en direcció al coll entre els dos pics de Baxouillade. Tant se val, finalment tots coincidim al cim coronat per una creu de ferro i una pedra amb la inscripció, molt casolana, del nom del cim.

Dinem al cim i alguns aprofiten per fer la migdiada, acaronats per l’escalfor de l’anorac perquè tot i el sol radiant, l’airet que bufa fa necessari abrigar-se. Les vistes des del cim, en 360 graus, són encara més espectaculars que des de l’altiplà.

Recuperades les forces i veiem que alguns núvols amenaçadors venen per l’oest, baixem al coll entre els dos pics i, per la bretxa, iniciem el descens en direcció sud, com teníem previst.

Els primers metres, més inclinats, presenten algun tram de corriol amb pedra solta però, en general, és de fàcil baixada sempre que es tingui la precaució deguda.

A la part més baixa hem de travessar una tartera amb grans blocs de pedra i alguns trams de neu molt transformada.

Tot just al final de la tartera, quan retrobem el torrent, comença a ploure lleugerament, però sense tempesta. De fet, ens posem impermeables, però només ens duren un centenar de metres de descens cautelós per evitar relliscades a l’herba o les pedres humides. De seguida torna el sol i la calor.

Seguim el descens sense camí marcat, en paral·lel al torrent, però buscant, en tot moment, el pas més còmode. A mesura que anem perdent alçada, els trams herbosos són més abundants i es comencen a farcir de flors de tota mena.

Finalment arribem de nou a la part superior del glaçat Estany petit de la Portella d’Orlu, amb la seva gran esquerda transversal. Passem a tocar de l’estany i seguim per sobre d’una gran placa de neu en direcció sud-est. Aprofitem per jugar una estona amb el Tuc, fent corredisses per sobre la neu. Quan acaba la placa ja trobem un corriol fressat que travessa el Bac de la Portella i ens baixa, decididament, al prat herbat on hi ha el telenivòmetre, un vell conegut i bon punt de referència de l’excursió d’avui.
Després de descansar uns minuts al telenivòmetre mentre donem una ullada a tot el que ja hem deixat enrere, seguim avall per camí fressat fins Les Bassetes. Val a dir que des de la part alta del camí farcit de neret, els meandres del riu de Les Bassetes tenen una tonalitat diferent que a la pujada del matí. La diferència de lluminositat provoca aquest efecte que, àvidament, enregistrem un munt de vegades. Malauradament, com sempre, les fotos no fan justícia a la bellesa del lloc.

Arribem a Les Bassetes i seguim el descens pel camí de l’anada fins retrobar l’aparcament on donem per finalitzada la ruta d’avui. Recollida del “campament” i cap a casa, que encara ens queda una bona estona de carretera.

Una ruta magnífica per una vall tranquil·la, farcida de colors, olors, neu, aigua i cims que omplen els sentits.

Aconsellable, accessible i sense dificultats tècniques de cap tipus llevat dels trams més alts on, amb la neu, cal anar més en compte. A remarcar que, si com hem fet nosaltres, es tria seguir pel tram de la flanquejada posterior a la Portella de Laurenti per la cara nord del Baxouillade, cal vigilar de no perdre peu per la inclinació del terreny, oimés si està nevat o humit. A més, la manca de camí fresat dificulta una mica més el trajecte en aquest tram, però si s’agafa amb “carinyo” i sense presses, la dificultat tècnica és un al·licient més de la ruta. A l’hivern, evidentment, caldrà fer servir el material adequat.

Salut i bona caminada !
Aparcament i inici de la ruta al Pont dels Plans de l'Orriet.
Refugi lliure de la Jaceta, a 1.645 metres. Bon estat de neteja i conservació.
Àrea de pícnic amb tres taules de fusta, a tocar del riu.
Salt d'aigua del Galba.
Primera mirada al Pic de Terrers. A destacar que trobem un exemplar de Dianthus hyssopifolius o "Clavell de pastor", en català, o "Clavel de montaña, Clavelina" en castellà.
Vistes des de la pista. A destacar que trobem: 1-. Un exemplar de Dianthus hyssopifolius o "Clavell de pastor", en català, o "Clavel de montaña o Clavelina" en castellà. 2-. Un exemplar de Trollius europaeus o "Rovell d'ou", en català i "Calderones o Flor de San Pallari", en castellà. 3-. Un exemplar de Leucanthemopsis alpina.
Seguim pista herbada amb els "canelobres" sobre el cap. A destacar que: 1-. Trobem varis exemplars de Picea abies, conegut com "Avet roig o avet fals" amb les seves típiques pinyes allargades sobre el cap. 2-. Trobem un exemplar de Hypericum perforatum: "Pericó o Herba de Sant Joan" en català i "Hipérico, Corazoncillo o Hierba de San Juan", en castellà.
Arribada a la Cabana de la Jaça de la Llosa, refugi lliure a 1.760 metres. A destacar que trobem: 1-. Exemplars de Dactylorhiza majalis, de la familia de les orquídees, també coneguda com "Orquídea dels pantans o Orquis latifoli", en català i "Orquídea de Mayo o Palma Christi", en castellà. 2-. Exemplars de Aquilegia vulgaris, "Corniol, Aguilera, Bonet de capellà, Campaneta blava o Ocellet", en català i "Aguileña, Farolillos de San Antonio o Pajarilla", en castellà. 3-. Matollars de Rhododendron ferrugineum, "Neret, Gavet, Abarset o Ganxet", en català i "Rododendro, Bujo, Talabarda o Azalea de Montaña", en castellà. 4-. Exemplars de Gentiana pirenaica, "Genciana o Gençana pirinenca" en català i "Genciana del pirineo", en castellà. 5-. Exemplars de Silene Acaulis, "Patacs o Coixí de molsa" en català i "Musgo florido o Clavel rastrero" en castellà.
Cabana de la Jaça de la Llosa, refugi lliure a 1.760 metres. Molt bon estat de neteja i conservació.
Final de la pista herbada i inici de corriol. Aturada per esmorzar a tocar del riu.
Cruïlla. Per l'esquerra segueix el GR del Tour del Capcir, en direcció a Camporells. Nosaltres seguim per la dreta.
Mirada al pont de fusta del GR a Camporells.
Vistes al Terrers i travessant el Torrent dels Serrats Verds.
Salt d'aigua del Torrent dels Serrats Verds.
Zona de descans i mirada al Pic de Terrers.
Les Bassetes. Aturada per gaudir de l’espectacle.
Les Bassetes: aigua, llum i colors.
Seguim pel corriol que remunta el llom herbat amb neret florit. Mirada a Les Bassetes. La pujada és plena de matollars de Rhododendron ferrugineum, "Neret, Gavet, Abarset o Ganxet", en català i "Rododendro, Bujo, Talabarda o Azalea de Montaña", en castellà.
Telenivòmetre.
Placa de neu al costat del corriol i del Torrent.
Aturada per refrescar-se al torrent. Prat herbat i meandres del riu. Grans vistes.
Mirada a la Portella d'Orlu. Estany Gran de la Portella.
Seguim amunt, en direcció a l'Estany Petit de la Portella d'Orlu.
Estany Petit de la Portella d'Orlu, cobert de gel.
Seguim en direcció als dos petits estanys del Solà de la Portella i a la Portella de Laurenti.
Primer estany petit del Solà de la Portella.
Segon estany petit del Solà de la Portella.
Ascens per la tartera de la Portella de Laurenti.
Portella de Laurenti, a 2.407 metres. Grans vistes a les dues vessants: la Vall de Laurenti i la Vall del Galba.
Tram de flanqueig per la vessant nord del Baxouillade.
Arribats a l'aresta, segueix un nou tram de flanqueig per la vessant nord del Baxouillade.
Vistes des del segon tram de flanqueig per la vessant nord del Baxouillade. Veiem: 1-. A risc d'equivocar-me, crec que trobem un exemplar d'Alliaria petiolata, "Herba d'all o allenc" en català i "Ajera o Hierba del ajo" en castellà. 2-. Exemplars de Pteridium aquilinum, "Falguera" en català i "Helecho común o Falaguera" en castellà. 3-. Exemplars d'Anemone alpina, "Anèmone alpina, Flor de Sant Pere, Herba del vent o Pulsatilla groga" en català i "Anémona alpina, Flor de San Juan, Flor del viento o Pulsatilla" en castellà.
Seguim pel segon tram de flanqueig per la vessant nord del Baxouillade. També trobem: 1-. Exemplar de Trollius europaeus, "Flor del Rovell d'ou, Flor de Sant Pallarí, Flor de Sant Pere o Gatarabiosa", en català i "Calderones o Flors de San Pallari" en castellà. 2-. Exemplars de Trifolium alpinum, "Regalèssia de muntanya" en català i "Cresta del Fénix o Regaliz de montaña", en castellà.
Arribats al corriol, seguim amunt per l'esquerra, a buscar la collada.
Collada sense nom. Últims metres fins arribar a l'altiplà.
Altiplà del Baxouillade. Grans vistes en 360 graus. La Dent d'Orlu, entre altres.
Coll entre els Baxouillades oriental i occidental, per on baixarem després de fer el cim principal.
Cim del Baxouillade (també conegut com Baxouillade Oriental), a 2.546 metres. Coronat per una gran creu de ferro (amb el disseny habitual per aquest cims de la Catalunya Nord) i la inscripció del nom amb pintura vermella sobre una pedra triangular. Vistes espectaculars en 360 graus.
Cim del Baxouillade (també conegut com Baxouillade Oriental), a 2.546 metres. Coronat per una gran creu de ferro (amb el disseny habitual per aquest cims de la Catalunya Nord) i la inscripció del nom amb pintura vermella sobre una pedra triangular. Vistes espectaculars en 360 graus.
Cim del Baxouillade (també conegut com Baxouillade Oriental), a 2.546 metres. Coronat per una gran creu de ferro (amb el disseny habitual per aquest cims de la Catalunya Nord) i la inscripció del nom amb pintura vermella sobre una pedra triangular. Vistes espectaculars en 360 graus.
Coll entre el Baxouillade oriental i occidental per on tornem als Estanys de la Portella i a la Vall de Galba.
A la part baixa del descens per la tartera. Grans blocs de pedra i congestes de neu.
Tram de descens en paral·lel al torrent. Mirada enrere al coll per on hem baixat.
Tram de descens. Trobem molts matollars de Rhododendron ferrugineum, "Neret, Gavet, Abarset o Ganxet", en català i "Rododendro, Bujo, Talabarda o Azalea de Montaña", en castellà.
Tram de descens. Salt d'aigua del torrent.
Tram de descens pel corriol del Bac de la Portella.
Tram herbat a prop de la Cabana de la Jaça de la Llosa.
Últims metres de ruta i arribada a l'aparcament del Pont dels Plans de l'Orriet. També trobem alguns exemplars de Gymnadenia nigra, de la familia de les orquídees. Coneguda en català com "Nigritel·la negra" i "Orquídea negra", en castellà.

5 comentaris

  • Foto de Pipoman Picopicos

    Pipoman Picopicos 16/07/2019

    Fantástica ruta. La primera parte es muy fácil y agradable, la segunda parte, ascenso al pico, es intensa y exigente, pero superable con ganas y esfuerzo. La recompensa vale la pena, magníficas vistas y compañía inmejorable.

  • Foto de Pitcollonsiamunt2

    Pitcollonsiamunt2 16/07/2019

    He fet aquesta ruta  veure detalls

    Lo mismo digo. Gran ruta, magnífica jornada de montaña y compañía inmejorable. A repetir.
    Salut.

  • José Luis - BCN 16/07/2019

    Por favor, cuando puedas acaba completa la reseña, parece interesante y bonita.
    Me interesa saber por el calor en verano , si discurre por senderos bonitos dentro del bosque. Supongo que en invierno estará nevada.

    Muchas gracias.
    Un cordial saludo.

  • José Luis - BCN 16/07/2019

    Disculpa.
    No me había fijado en las cotas 1500- 2500.

    Ni mirando las fotos.

    No hace falta que me aclares lo de caminar dentro del bosque.

  • Foto de Pitcollonsiamunt

    Pitcollonsiamunt 16/07/2019

    En unos días espero poder completar la descripción y que te sea de utilidad. Salut.

Si vols, pots o aquesta ruta.