-
-
2.546 m
1.618 m
0
3,6
7,3
14,53 km

Vista 1801 vegades, descarregada 66 vegades

a prop de Artigues, Midi-Pyrénées (France)

Més informació a http://els100cims.blogspot.com/2014/08/pic-de-baixollada.html


Comencem a caminar i, depenent de on s'hagi aparcat, anem a buscar l'inici del sender senyalitzat que ens pujarà a l'estany de Laurentí. Aquest sender no te pèrdua. És molt fressat i clar i cada poc trobem senyals de pintura vermella i groga del camí, anomenat als mapes francesos, com Tour del Pays de Donezan. Anirem remuntant les aigües del que desconec si es diu riu Laurentí, transitant per pista descomposta i costeruda, creuant primer un bosc de faig i avets i més amunt de pi negre, sortint de tant en tant a terreny pla que ens permet contemplar les carenes, imponents, que tanquen aquesta vall. El camí és franc fins uns metres abans d'arribar a l'estany ja que per accedir-hi s'ha de travessar un pedregar. Superat aquest ja veim l'estany uns metres a sota. Perdem aquests metres i el camí es desvia a l'esquerra per permetre'ns acostar-nos a la sortida d'aigües de l'estany. Des d'aquest punt s'aconsegueix una de les millors panoràmiques dels cims que envolten l'estany, presidides pel Ròc Blanc, cim emblemàtic per la gent del Donesà, el Pic de la Tribuna, a l'esquerra i el cim objectiu del dia, el Pic de Baixollada, al fons al mig de tots dos.
Després de gaudir de la contrada cal retornar al camí senyalitzat i vorejar l'estany per la seva riba septentrional, per camí molt agradable, fins a la seva boca d'entrada d'aigües i última zona plana de tot l'ascens...I gairebé de tot el descens, també. A partir d'ara el camí anirà remuntant lleixes per zona de rocs primer – aquí les marmotes es deixaran veure, de molt a prop - en el que les fites ajuden més que la pintura, i per terreny herbat després, fins assolir una petita depressió en la que trobem un petit estany que acostuma a estar sec a l'estiu. En aquest punt tenim clar el camí que ens resta per guanyar el Col de Laurentí, dret, costerut i zigzaguejant. El coll es troba a 2400 metres d'alçada, tal i com diu un cartell així que encara resten molts metres per pujar. Del coll girem a l'esquerra, sud-oest, per gaudir d'unes esplèndides vistes de la vall d'Orlú, amb el seu característic Dent, i una immensitat de muntanyes que fan del tot impossible enumerar-les. Comencem a remuntar la cresta que tenim al davant. Millor per la nostra dreta. Ja vaig fer-lo per l'esquerra i vaig tenir problemes per superar una dreta coma que em va fer patir. Si hagués relliscat no sé a on hauria anat a parar, sort dels bastons que van fer molta feina, totalment replegats i clavats a terra com si fossin piolets. El cas és que de tornada va anar tot millor. Superada la coma sortim a l'imperceptible cim del Pic de Conras i a la plana herbada que ens portarà al cim principal del Pic de Baixollada. No vaig fer el secundari i vaig tornar al coll de Laurentí. Ara la desgrimpada la vaig fer per la banda contraria. Hi ha un pas que, donada la meva poca experiència, no vaig gosar desgrimpar, tot i que tothom ho fa. Ho vaig evitar seguint l'aresta per l'esquerra perdent metres,fins que la vaig poder evitar i així tornar a remuntar fins el coll. Tampoc vaig intentar el cim del Ròc Blanc, tot i tenir-ho a tocar des del coll. El fet d'anar tot sol no va ser la causa ja que una llarga filera de persones em precedia. Si que em va fer desistir el fet de desconèixer el terreny que encara em faltava per recòrrer i no saber que m'esperava més endavant. Així dons del coll vaig continuar pel sender senyalitzat iniciant un flanqueig, primer ascendent i després en fort i dreta baixada. El camí és molt estret i una mica aèri, amb el pendent per l'esquerra molt fort, compta de no perdre l'equilibri. A l'hivern penso que els grampons i el piolet seran necessaris. Ho dit, després d'un fort descens, durant el qual s'haurà d'anar guaitant els senyals de pintura, caldrà escorar-se a la dreta per buscar el pas que trobem al final de la carena que baixa del Ròc Blanc. És la Porteille de Barbouillere. Ens trobem ara sobre el GR7 que ens portarà, sense abandonar-lo, gairebé a destí. De la portella iniciarem el descens en direcció nord-est per fort pendent i incòmode pedregar fins baixar a l'inici de la vall de Barbouillere, amb el cim de la Camisete a l'esquerra i l'imponent pared nord-oest del Ròc Blanc a la dreta. Tenim la companyia d'altre sonor riu. La vall es va encaixonant segons anem perdent alçada. El camí, de vegades, es ple d'aigua. Com serà en època de desgel. Finalment entrem, sempre seguint els senyals de GR, en zona boscosa de nou, a on els avets tornen a fer acte de presència, ara amb exemplars impressionants, fins que arribem a l'orri de Bausadus du haut i encara més abaix al de Bausadus du bas. Aquí caldrà deixar el GR, o no. Pel GR s'acaba sortint a la mateixa pista que sortirem si anem pel camí seguit al track. El camí que seguirem a partir d'ara acaba perdent-se per les feines de desembosc fetes així que finalment per un costat o per l'altre sortim a la pista que ens portarà, seguint-la per la dreta, al punt d'inici del recorregut.

Veure més external

Recte. Esquerra a estany
Estany Laurentí
Girar dreta
Dreta no esquerra
Dreta no recte
Coll de Laurentí
Cim
Esquerra no recte a Roc Blanc
Esquerra no dreta
Esquerra no recte
Dreta a coll
Portella de la Barboullere
Esquerra no dreta
Esquerra GR dreta sembla tambe bo
Esquerra seguir GR creuar riu
Dreta no recte
Recte no esquerra
Deixar GR i girar dreta
Esquerra a pista recte camí perdut
Esquerra no dreta
Esquerra no recte
Pista seguir dreta

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.