Temps  4 hores 56 minuts

Coordenades 1111

Data de pujada 11 / de març / 2019

Data de realització de març 2019

-
-
1.024 m
579 m
0
2,3
4,7
9,33 km

Vista 26 vegades, descarregada 0 vegades

a prop de Beseit / Beceite, Aragón (España)

Periganyol i La Caixa
10 Mar 2019

La qualifico de moderada per la pujada a La Caixa que cal grimpar i millor si es va assegurat.

Curta però distreta ruta circular pel Matarranya, al vessant aragonès dels Ports, concretament a l’entorn de la serra de la Caixa, que permet l’ascensió a dues de les seves principals elevacions, el Periganyol, pic de 1.033 mts. d’alçada i sostre de la serra, i a la Caixa, de 1.014 mts., curiosa mola rocallosa encinglerada en tot el seu perímetre, aixecada com un castell per sobre les pinedes de la seva base. En el nostre cas hem iniciat la caminada a la pista que va de Beseït a l’embassament de Pena, deixant el cotxe a una petita esplanada que hi ha davant d’una granja de bestiar, molts pocs metres després de deixar a la dreta el trencall de la pista del repetidor, que és per on començarem a pujar. Val a dir, que d’una manera o altra ens caldrà fer els poc més de dos quilòmetres de pista per l’anomenat Camí dels Olivars, per tant, una bona opció seria deixar el cotxe en el punt on comença el P.R. TE-152, al costat del mas de Ferràs i caminar per la pista a primera hora, doncs a l’acabar l’excursió es fa una mica feixuc. En tot cas, l’ascensió a la serra el farem per la pista que porta al repetidor, visible des de la pista, amb un cert grau d’inclinació, que va guanyant alçada per una zona on hi havia hagut mines dedicades a l’extracció de terra refractària per elaborar ceràmica i rajoles. Un cop dalt del punt on hi ha l’antena, cal seguir encarats a la muntanya, seguint fites per un sender força evident i fressat que ens deixa dalt de tot del cordal encrestat de la serra de la Caixa, amb un important estimball a la seva cara nord. Val la pena treure el nas per adonar-se de l’aspecte que presenta aquest vessant i les grans vistes que ofereix sobre Vall-de-roures i l’extensa plana del Matarranya, que fins ara ens havien quedat ocultes. L’avanç per la carena no cal fer-ho pel sector encrestat, ja que pocs metres per sota i en paral·lel hi transcorre un sender molt clar que va resseguint el perfil de la muntanya, fins deixar-nos a una mena de collet previ al cim del Periganyol, on hi ha un vèrtex geodèsic, un antic espai de guaita abandonat i les restes d’una caseta on el vigilant s’arrecerava de les inclemències del temps. Excel·lents vistes sobre els Ports, amb l’embassament de Pena als nostres peus.

De totes maneres la vista se’n va directament a la Caixa, per la seva forma i la seva situació, fan que sigui una de les muntanyes més curioses que es poden veure per aquestes contrades. Del cim marxen dos camins, un de molt evident vers el sud que és el P.R. TE-152, mentre que seguint el sentit de la carena, és a dir, cap a l’est, es veu un corriol que perd alçada per dintre del bosc, que és per on seguirem, fins entroncar al cap de poca estona amb el traçat de l’esmentat sender de petit recorregut, que en aquest tram té dues vies, la de pujada al Periganyol i la de la Caixa, que ara seguim, anant cap a la dreta. El camí, molt clar, ample i trepitjat ens situa als peus mateix del cingle de la Caixa, que resseguim en sentit contrari a les agulles del rellotge, per l’obaga, fins arribar al seu extrem occidental, on hi ha l’únic punt feble de la paret, una canal d’uns 15 mts. d’alçada, que està equipada amb una cadena, que substitueix l’antiga corda existent, treball que cal agrair al propietari del portal www.latrencanous.com, tot un referent a la zona, d’obligada consulta. Tot i no ser una grimpada difícil (com a màxim IIIº), pot arribar a comportar algun problema a persones poc avesades a la muntanya, doncs el tram central és molt vertical i les preses de peus i mans estan bastant desgastades. L’ús d’un dissipador o un altre estri similar ens ajudarà a donar-nos seguretat o, en tot cas, baixar la canal en ràpel pot ser fins i tot divertit. Amb una corda de 40 mts. hi haurà prou. Dalt de la Caixa ens trobem amb un altiplà mig càrstic, mig herbat, que no és horitzontal del tot, amb aspecte de fortalesa natural, on hi ha un reduït grup d’arbres escanyolits, trobant a la part central la cota màxima d’aquesta elevació.

Desfem la canal de pujada i tot el tram del P.R. TE-152 fins al punt per on hem baixat del Periganyol i seguim el seu traçat cara avall, passant pel trencall que puja al cim, perdent alçada primer per dintre del bosc, però que poc a poc es va aclarint, fins arribar a un tram rocallós i trencat, on es fàcil relliscar. Sense deixar de perdre alçada ens anem apropant a uns evidents camps de conreu que travessarem per un antic camí carreter, amb marges de pedra, que acaba a la pista asfaltada que comentàvem al principi, a l’alçada del mas de Ferràs, on hi ha una zona per aparcar i un panell informatiu, per on, marxant a l’esquerra, tornarem al punt de sortida. Antigament aquest era el traçat del G.R. 8, però actualment va per l’antic camí de l’Alcarrera, d’aquí que no haguem vist cap marca que l’identifiqui


NOTA.- A ningú se li escapa el conflicte lingüístic existent en aquestes terres del Matarranya, on no tothom té la mateixa sensibilitat a l’hora d’acceptar l’existència d’una llengua comuna a banda i banda dels Ports. Amb tot el respecte, he fet servir la nomenclatura catalana a l’hora d’esmentar els indrets exposats, però hi ha molts documents on es parla de l’Arca, que és el nom que en alguns documents se li dóna a la Caixa, citada fins i tot com a Caja o també com a Peña de Aznar Lagay

Text de xrs1959
11 Mar 2019 8:30 pm

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.