-
-
2.278 m
957 m
0
3,6
7,1
14,28 km

Vista 260 vegades, descarregada 1 vegades

a prop de Bagà, Catalunya (España)

Aproximació en cotxe. Cal anar fins a Bagà per la carretera C-16 (Berga). Passat Guardiola de Berguedà hi ha la sortida a Bagà. Podem agafar la primera o la segona. Dins el poble cal que seguim les indicacions de la carretera del Coll de Pal carretera BV-4024. Després d’uns 3,5km hi ha un revolt a la dreta de la carretera abans de passar per sota de la C-16 on hi ha un cartell indicador i molt espai per aparcar el cotxe, aquest lloc es diu Pont de Sant Nazari.
Comencem a caminar seguint les indicacions del pal en direcció a Penyes Altes, aquest camí ens porta cap a Gréixer, però seguirem recte a les indicacions Coll d’Escriu. Pocs metres més amunt hi ha un pal indicador de la Canal de la Serp, aquest és el nostre itinerari. Just a sobre del poble trobarem un altre pal indicador de la Canal de la Serp que s’endinsa al bosc, cal seguir les marques grogues.
Comencem a guanyar metres fàcilment dins el bosc que es va obrint de tant en tant. Seguirem el camí més fressat i les fites que ens ajudaran a orientar-nos. Jo em vaig trobar amb camins secundaris que m’apartaven, seguiu les fites. Arribareu al Camp de Ventolana on podreu reposar una mica les cames, ja heu guanyat 350m.
Seguim les marques dins el bosc de pi fins que us adonareu que la vegetació canvia i comencen a aparèixer els faig, un bosc més humit. La fageda ens donarà un petit respir fins als 1.500m, a partir d’aquí creix el desnivell fins arribar a la tartera 1.750m. Jo vaig pujar pel dret seguint els petits camins, però si seguiu transversalment cap al Nord-Est trobareu un corriol que dona més volt de forma més suau. Cal seguir les marques grogues que ens han acompanyat tot l’ascens. La tartera acaba i veureu una estaca amb marca groga 1.850m.
Aquí el camí gira cap a l’Oest i ja podeu veure el penúltim esforç, el Pla del Moixeró. El camí es veu molt clar ja que no hi ha vegetació. A dalt el coll esteu a 2.050m, ja només queden 200m.
Gireu al Nord Est tot entrant al bosc, aquí es barregen les marques grogues, punts vermells i les marques del GR 150-1. Passat el Collet del Raset hi ha un mirador cap al Cadí i Pedraforca. Ens queden un parell de grimpades curtes i fàcils i ja som al cim. Com a extra jo em vaig apropar al cim bessó.
Desfem el camí fins al Pla del Moixeró, jo vaig fer el cim del Moixeró, però el GR va directament al Coll.
Vaig apartar-me del GR en direcció Sud i ascendent i vaig anar a buscar el cim. Cal pujar fins al filat, aquest ens acompanyarà fins ben a prop del cim, cal creuar el filat per seguir pujant. Les vistes segueixen sent fantàstiques.
Seguim en direcció Oest cap al Coll de Moixeró, hi ha una portella de fusta que creuarem tot seguint les marques grogues i les fites. Hens hem de fixar molt amb les fites i marques vermelles, ja que el pendent comença suau i va guanyant en pendent. És una part difícil i cal anar amb cura ja que la roca està descomposta i hi ha sorra que ens fa relliscar. Busqueu les marques i el camí més marcat, combina descens en ziga-zaga amb desplaçament lateral cap a l’Est.
Un cop passada la part més arriscada i complicada trobareu el camí que porta al Coll de Cabrera. El descens és fort i dins el bosc, us podeu ajudar dels arbres per baixar, seguiu les marques vermelles.
La fot de Cabrera a l’estiu està seca, no tindreu aigua extra fins al final. Passada la font s’arriba a un Coll, aquí el camí es bifurca, cal seguir les fites de la dreta. Cap a l’esquerra anireu al Coll de l’Avet.
Després de baixar uns metres el camí fa l’ascens al Coll d’Escriu, aquí ens trobem al el camí que ve del Refugi Sant Jordi i que baixa a Gréixer. Ens trobem amb les marques del GR 107 que ens portaran al cotxe. Quan hi vaig passar jo, feia poc que havien passat amb maquinària pel camí i aquest és ample i suau, el podem seguir fins al final. Passarem un pal indicador de Gréixer i uns metres més avall passarem pel costat d’una bassa, queda a l’esquerra del camí i es pot veure la paret ja que és molt alta, i unes escales que ens hi pugen. El dia que hi vaig anar feia molta calor i em vaig poder remullar el cap i els braços.
En pocs minuts som al cotxe.
Caminada dura pel desnivell i per dues dificultats, la tartera a la pujada que es pot evitar i el descens fort després del Coll de Moixeró, cal anar amb molta cura.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.