Temps  3 hores 59 minuts

Coordenades 1863

Data de pujada 11 / d’agost / 2018

Data de realització d’agost 2018

-
-
1.850 m
1.420 m
0
4,2
8,3
16,66 km

Vista 57 vegades, descarregada 0 vegades

a prop de Gósol, Catalunya (España)

El Pedraforca té molts punts de vista. El més habitual és caminar fins al cim i contemplar la panoràmica des de les altures. Però una altra opció fàcil i assequible és fer la volta als seus peus, per tenir una perspectiva de tots els angles de la muntanya i per poder dir que has completat una volta al massís més emblemàtic de Catalunya.

DIFICULTAT: fàcil. Cap dificultat destacable.
DESNIVELL: 780 m de pujada acumulada
TEMPS: entre 3h45h i 4h45h, segons parades. Parcials: 1h10' de Gósol fins al Collell, 55' fins al refugi Estasen, 55' fins al Coll de Jou, 1h 05' fins a Gósol de nou.
QUILÒMETRES: 16,6
VARIANTS: El Pedraforca té molts itineraris pels cims i a mitja alçada. Es podria plantejar una possible volta 360º a més alçada, per la zona de Setfonts i el Coll de Verdet al vessant nord, però caldria veure si pel vessant sud es pot travessar pel Prat de Reu i el Roc Roig. Igualment, hi ha trams que coincideixen amb altres itineraris com el Camí dels Bons Homes i els Cavalls del Vent.

RECORREGUT
Comencem des de la Plaça Major, centre neuràlgic de Gósol. Des d'allà, passem pel Carrer Picasso (direcció est) i, a la Plaça d'Agustí Pedro i Pons, girem a l'esquerra per agafar el Carrer Cerdanya, en direcció nord. En sortir del poble, agafem un corriol seguint les marques de GR i de PR. Es tracta del Camí dels Bons Homes (GR-107), que en aquest tram coincideix amb el GR-150 (la Volta al Cadí) i el PR-C-127 (la Volta al Pedraforca), així com el Camí de Cerdanya o Camí del Pas dels Gosolans, que antigament feien servir els segadors per travessar cap a Bellver de Cerdanya. Com veieu, tot un nus de camins i això també es nota en les marques.

Comencem a pujar per un sender molt ben arranjat entre boscos de pi que, a primera hora del dia encara gaudeixen de l'ombra i la fresca matinal. Al cap d'uns 20 minuts, trobem una desviació a la dreta d'un corriol que ens retornaria a Gósol pel Coll de la Guàrdia. Poc després, arribem a l'àrea recreativa de Font Terrers (1625 m), des d'on també s'arriba en cotxe i d'on parteix la ruta de la Mallerenga Petita, ideal per fer amb nens.

Creuem la collada de Font Terrers, veiem pròpiament la font a l'esquerra, i seguim pel corriol que s'endinsa al bosc davant nostre. En 5 minuts trobem una desviació a la dreta que ens remuntaria per la Coma de Caners cap a Setfonts i el Coll de Verdet, amb la qual cosa serviria per pujar al Pollegó Superior. Nosaltres seguim enllà i afrontem ara el tram de pujada més forta de la ruta. Evitem una desviació a l'esquerra (ben senyalitzada) durant la pujada.

El bosc s'obre i es comencen a ampliar les vistes cap a la vall de Josa i el Cadí. El camí va virant en direcció Nord-Est després de creuar un petit collet al Serrat de la Portella. Ara caminem planejant en direcció al Collell, visible al final de la vall. Passem pel costat de la Font de la Roca, que com el nom indica és una surgència que brolla entremig de la roca. Seguim per aquesta zona de prats amb alguns pins fins arribar al Collell, la partió entre les aigües tributàries al Llobregat (cap a l'est) i les del Segre (cap a l'oest), i també canviem de província tot i no canviar de comarca (Gósol forma part de la província de Lleida).

Ara deixem les marques del GR.-107 i 150 i ens per afrontar el suau descens per pista fins al refugi Lluís Estasen. Aquest tram coincideix amb la ruta dels Cavalls del Vent. Durant prop d'una hora, anem planejant el suau baixada per pista. Potser aquest tram resulta més monòton per ser tot pista. Però podem distreure'ns amb l'entorn excepcional que ens envolta: per una banda, el vessant sud del Cadí i els espectaculars estimballs de la vall de Gresolet. Per l'altra, l'abundant forest, una de les més ben conservades del Berguedà, amb impressionants pins, avets, faigs i d'altres espècies com avellaners. I finalment, per la vista cap a la cara nord del Pedraforca, sempre imponent.

En una mitja hora des del Collell, arribarem al Coll de Pi Ajagut. En aquest tram, anem passant pel costat de diverses canals que baixen del Pedraforca: la Canal de Gerdera, la del Coll de Verdet o la del Riambau, que només porten aigua després d'un període de pluges. Si s'escau quan hi aneu, després d'una tempesta forta és quan llueixen autèntiques cascades d'aigua. Res a envejar a d'altres llocs del Pirineu calcari com Ordesa o Pineta.

15 minuts després, arribarem a la desviació cap al refugi Lluís Estasen. Hem d'estar atents a les marques vermelles que surten cap a la dreta, pujant per un corriol amunt. Sinó, més endavant, veurem alguns cotxes aparcats i un altre camí de pujada cap al Refugi Lluís Estasen. Hi arribem en 5 minuts.

Per molts cops que s'hi hagi estat, l'estampa del refugi amb la cara nord del Pedraforca és esplèndida i bé mereix una parada per contemplar aquest racó idíl·lic del Berguedà.

Ara continuen en direcció al camí que ve de la tartera del Pedraforca, en direcció sud. Al cap de 200 metres veiem la desviació a la dreta del camí que va cap a la tartera de Saldes, però nosaltres seguim les indicacions del PR-C 127, cap a Gósol, pel camí de l'esquerra.

Durant uns 15 minuts continuem planejant pel vessant est del Pedraforca fins a trobar un altre pal indicador. Nosaltres seguim la indicació de Gósol i les marques de PR altre cop i comencem un tram de forta baixada. Perdem 100 metres d'alçada en poca estona. La transició dels boscos del vessant nord, més humits, amb els del vessant sud, més solells es fa evident a partir d'aquesta zona. Aquí el bosc és de pi roig i el terreny ja no és tan humit. El camí es va obrint i esdevé pista i, acte seguit, arribem a un extens prat.

En realitat ens trobem en les antigues mines a cel obert de Saldes. La restauració posterior que es va fer d'aquest espai encara dóna signes d'un terreny remogut per l'home, amb arbres més petits que els del bosc del voltant i àmplies zones de prats.

Tot aquest tram de les antigues mines el creuem per pista planejant fins a Coll de Jou. Les vistes des d'aquí ens permeten albirar la paret vertical del Pollegó Inferior, però també les serres d'Ensija i del Verd a l'altra banda.

Des de Coll de Jou, deixem la pista i prenem un corriol a la dreta que baixa fins prop d'una bassa originada amb les mines. El camí entra de nou al bosc i comencem el retorn cap a Gósol. El camí perd una mica d'alçada fins arribar a Can Bardines. En aquest punt, convé fixar-nos en les marques del PR que baixen fins a la carretera, ja que sinó ens desviaríem per una pista i faríem una mica de volta. Aquest tram de baixada fins a la carretera no està gaire fressat.

Creuem la B-400 i seguim pel costat de la carretera durant uns 200 metres, per la banda esquerra. A continuació, el corriol baixa una mica i seguim paral·lels a la carretera però una mica més apartats. En aquest tram fins al Coll del Cap de la Creu (10 min) creuem fins a 4 vegades diverses tanques de filat de pastures.

Arribem al coll i, al costat, veiem el mirador del Cap de la Creu, des d'on es veu perfectament tota la vall de Gósol i Sorribes. Des d'aquí, només ens falta 1 quilòmetre per arribar a Gósol seguint la pista que va paral·lela a la carretera. Quan haguem arribat al poble de Gósol, haurem completat una genial volta circular de 360 graus al Pedraforca.
Camino
Camino

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.