Temps  una hora 43 minuts

Coordenades 604

Data de pujada 22 / de gener / 2018

Data de realització de gener 2018

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
705 m
537 m
0
1,3
2,6
5,27 km

Vista 279 vegades, descarregada 4 vegades

a prop de Bigues i Riells, Catalunya (España)

Des de la placeta que hi ha al carrer Eduard Toldrà, seguim aquest carrer a xaloc fins al final. En un revolt tenim unes espectaculars vistes de la zona plana de la urbanització, del cingle de Gallifa i de la carena de Sant Llorenç del Munt. Un cop arribats a la pista asfaltada de Puiggraciós, la seguim en sentit descendent i, mitjançant una drecereta, arribem a la pista de terra que baixa a la Garriga.

A l'alçada de les Planes, una zona fàcilment idenfiticable pel seu nom, deixem la pista per seguir els senyals del PR C-33 o Sender de Petit Recorregut Garriguenc, que en aquest punt s'endinsa al bosc en el seu camí al Santuari de Puiggraciós. Cal estar alerta amb els senyals, ja que hi ha molts camins i corriols que es van desprenent a tort i a dret. Arribem a un camí que va pujant suaument, seguim sempre els senyals del PR, que el deixarem quan aquest fa un revolt pronunciat i el camí lògic segueix de front en lleuger descens. Ben aviat som a les envistes del Mas Miquel, una bonica masia situada sota el Santuari de Puiggraciós.

Passem per davant la casa i a l'altra banda de l'era es presenten dos camins, seguirem pel de l'esquerra, molt pedregós, que puja. El camí va voltant l'esperó sobre el qual es situa la torre de Puiggraciós i quan tenim els Cingles de Bertí al davant, deixem aquest camí i seguim pel de l'esquerra, que s'enfila per la carena de l'esperó, directament a la torre, un camí que al final pot ser una mica complicat degut a unes grans roques inclinades que cal salvar. Arribem a la torre, amb vistes als Cingles de Bertí, la vall del Congost, el Pirineu si el cel és clar, la plana vallesana i, fins i tot, Barcelona.

Deixem el Santuari de Puiggraciós per la pista que baixa cap al Serrat de l'Ocata, pintoresc veïnat que fa goig de mirar. Un corriolet poc fressat baixa sota can Joanet i just per darrere ca l'Arcís i va a parar a una pista que seguirem a l'esquerra. A la propera cruïlla, girem pronunciadament a la dreta i ràpidament a l'esquerra, per un camí força degradat, que al final té un tram d'asfalt. Seguim pel recte, pel que hauria hagut de ser una porta de parcel·la i baixem a través del bosc fins al carrer Eduard Toldrà, just en el punt d'inici.

Índex IBP: 28.
Waypoint

Les Planes

Petit replà a peus del Serrat de l'Ocata, dominat pel Turó dels Tremolencs. Hi ha bines vistes del Santuari de Puiggraciós.
Edifici d'interès

Mas Miquel

Mas Miquel és un antic mas vigilat per la torre de senyals de Puiggraciós, que s'alça dominant pràcticament sobre seu. Presenta una portalada adovellada de mig punt i una finestra gòtica orientades a llevant. Des d'aquest punt, la muntanya ens priva de veure el proper Santuari de Puiggraciós, no obstant, podem contemplar la plana vallesana vers la Garriga.
Intersecció

Bifurcació

Veient els Cingles de Bertí, el camí comença a baixar, però a l'esquerra un corriol es devia i ens porta directament a la torre de Puiggraciós.
Arquitectura religiosa

Santuari de Puiggraciós

El Santuari de Puiggraciós fou edificat entre els anys 1701 i 1711 en un lloc molt proper on, segons la tradició, es va trobar la imatge de la Mare de Déu. Històricament ha format part de la parròquia de Montmany, però des de després de la Guerra Civil, concretament l'any 1946 i després d'un breu període en què va estar assignat a la parròquia del Figaró, es troba vinculat a la parròquia de l'Ametlla, des d'on l'accés és més fàcil, tot i que, administrativament, sí que és de Figaró-Montmany. La història del Santuari la comença el rector de la parròquia de Montmany, Mn. Vicenç Torrellebreta, demanant al bisbe de Barcelona en la seva visita pastoral de l'any 1698, la concessió d'un Altar Major per a l'advocació de la Mare de Déu de Puiggraciós. Aquesta concessió va ser concedida el 26 de juny de 1701 quan Rafael Xammar i Derrocada, fill de l'Ametlla i llavors rector de Sant Pere de Vilamajor i Degà oficial del deganat del Vallès, va signar-la. El temple té la planta de creu llatina amb una cúpula al creuer. La nau central fa 5'20 metres d'ample per 13'90 de llarg, mentre que els braços creuers tenen 3'65 metres d'ample per 2'30 metres de llarg i el presbiteri 4'25 metres de llarg. A la façana hi observem un portal allindat, una obertura circular i un campanar de cadireta. El 3 de setembre de 1711 va ser oberta al culte.
Edifici d'interès

El Serrat de l'Ocata

El Serrat de l'Ocata és un veïnat de l'Ametlla del Vallès format per masies disseminades que enllaça amb la urbanització a la qual dóna nom, convertida oficialment en barri de l'Ametlla, del Serrat de l'Ametlla, denominada actualment simplement com el Serrat o oficialment com el Serrat de l'Ocata. Està situat al nord del terme municipal, a tocar dels termes municipals del Figaró i de Bigues i Riells. El barri original és un conjunt de masies del segle XIV properes al Santuari de Puiggraciós, que s'estructurà com a veïnat aïllat respecte del cap del municipi. Estava dedicat a l'agricultura minifundista en terres dels turons colindants. Actualment resten íntegres una dotzena de masies (Can Panxa Rossa, Can Rit, Can Calces, Can Tomeu, Can Roses, Can Xacó, Can Mestre, Can Joanet, Ca l'Arcís, Can Manel, Can Joan Badia) si bé les feines agrícoles han estat abandonades.

1 comentari

Si vols, pots o aquesta ruta.