-
-
2.817 m
918 m
0
19
39
77,37 km

Vista 996 vegades, descarregada 109 vegades

a prop de Bagerque, Catalunya (España)

PASS´ARAN: ENTRE EL MONT VALIER I EL TUC DE MAUBERME

El Pass’Aran és una travessa circular que en 5 dies recórrer una zona a cavall entre la Vall d’Aran i la regió occitana de Couseran i que passa prop de cims prou emblemàtics com el Tuc de la Barlonguera, el Mont Valier i el Tuc de Mauberme. La travessa que vam fer nosaltres va ser de 77 km i de 6500 m de desnivell de pujada i és la que a continuació farem una breu ressenya.

1 dia: Refugi de Montgarri –Tuc de la Barlonguera-Refugi de Estagnous. Tot i que la majoria de gent que fa el Pass’Aran va del Refugi de Montgarri al Refugi de Estagnous anant directament al Port de Gireta, nosaltres optem per la variant que puja al Tuc de la Barlonguera (2802 m). Cal dir que la pujada a aquest Tuc és molt exigent, ja que pugem 1200 m de desnivell pràcticament sense descans i per arribar a la carena ens cal superar una tartera amb forts pendents. A dalt belles vistes de l’Estany blavós de Milh i del Santuari de Montgarri. Per anar al port de Gireta ens cal seguir la carena, però nosaltres optem per uns camins de cabres que la flanquegen pel seu vessant Sud. Passem pels Estanys Long i Redon i arribem al Refugi de Estagnous després d’haver fet una pujadeta final. Al refugi admirem “la mer du nuages”, és a dir la mar de núvols que tenim a sota nostra, mentre nosaltres veiem el cel ben despejat

2 dia: Refugi de Estagnous- Maison du Valier. Sortim del Refugi i amb 1 hora i mitja pugem el Mont Valier (2838 m). Des d’aquest pic es pot gaudir d’unes excel·lents panoràmiques de gran part del Pirineu. Seguidament tornem al refugi i baixem directament al Pla de la Lau pel GR 10, on hi ha la Maison du Valier. Tot i que la baixada és fa llarga, tothom que fa el Pass’Aran coincideix en que aquest hospedatge és el millor de la travessa ja que més que un refugi es tracta d’un petit hotelet de muntanya.

3 dia: Maison du Valier- Gite d’Eylie. També una etapa dureta, tant per la calor que fa (ens movem en cotes relativament baixes) com pel fet de que ens cal superar dos colls: el de la Cabanne du clot du Lac (1821) i el Coll de l’Arech (1802). Molts terrenys de pastura i força ramats que hi campen. Les vessants són d’un verd més intens que el que estem acostumats a veure al Pirineu oriental; ens hi trobem diverses persones que recol·lecten nadius. Arribant a Eylie ens comencem a trobar els vestigis d’un passat miner, en forma de ferralla acumulada prop dels camins. La gite d’Eyle en el mateix poblet, té l’encant de certes gites franceses i els seus propietaris ens fan un dels sopars més memorables.

4 dia: Gite d’Eylie- Refugi d’Araign. L’etapa teòricament més curta del Pass’Aran ens durà d’Eylie fins a l’estany d’Araign, passant per les mines de Bentaillou. Aquí, i a tota la zona de l’anomenada vall de Biros s’hi va extreure zinc i plom fins a l’any 1950. Abans d’arribar a l’estany d’Araign, des del coll del mateix nom, pugem al pic Hair (2424 m) ja que el dia es va embolicant i preveiem que no tindrem temps de pujar al Tuc de Crabèra, que és el que proposa la travessa.


5 dia: Refugi d’Araign-Refugi de Montgarri. A la nit ens plou i comencem la darrera etapa amb un cert plugim, degut a que “la mer du nuages” ha embolcallat totalment el refugi d’Araign. A mesura que el dia avança els núvols es van dissipant i ens permeten contemplar les solitàries valls que es desprenen del Tuc de Mauberme. Passem a tocar el Tuc i no hi pugem perquè volem arribar d’hora a Montgarri i agafar el cotxe que ens durà cap a casa. Han estat 5 dies immersos en les muntanyes, prats i pastures que tenen la flaire atlàntica pròpia de la Vall d’Aran i de la part de l’Arieja del Couseran. Una experiència totalment gratificant.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.