Descarrega

Distància

9,35 km

Desnivell positiu

1 m

Dificultat tècnica

Fàcil

Desnivell negatiu

1 m

Altitud màxima

9 m

Trailrank

55 5

Altitud mínima

-4 m

Tipus de ruta

Circular

Temps en moviment

2 hores 13 minuts

Temps

3 hores 30 minuts

Coordenades

1641

Data de pujada

21 de febrer de 2021

Data de realització

de febrer 2021
  • Valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
Sigues el primer a aplaudir
1 comentari
 
Comparteix
-
-
9 m
-4 m
9,35 km

Vista 205 vegades, descarregada 15 vegades

a prop de El Saler, Valencia (España)

LA MALLADA LLARGA - GOLA D'EL PUJOL - L'ALBUFERA - EL PLA DE LA SANXA - CAMÍ VELL DE LA DEVESA - MALLADES DE LA DEVESA - CASAL DE L'ESPLAI - MALLADA DE LA MATA DEL FANG - ESTANY D'EL PUJOL

Iniciem la ruta des d'un dels aparcaments habilitats de la platja de la Garrofera, el qual travessant l'avinguda de la Gola d'El Pujol, agafem una passarel·la de fusta que ens porta al camí vell de la Devesa, trobant-nos a uns 900 m amb la Mallada Llarga. Creuem tota la mallada sobre una altra passarel·la de fusta fins a arribar a el Muntanyar d'El Pujol i el llac artificial. Continuem uns 50 m arribant a la Gola d'El Pujol, que creuem per un pont, per a entrar en la zona sud de la Devesa. Veiem ja l'Estany d'El Pujol.

Ens desviem per la dreta agafant una passarel·la de fusta, que ens porta per l'Itinerari Històric de la Gola d'El Pujol, vorejant el canal de la gola. En aquest curt recorregut de poc més de 600 m, existeixen panells informatius on expliquen la història de les goles de l'Albufera i de les aus existents en aquest paratge. Arribem a les comportes de la Gola d'El Pujol, i deixem la passarel·la de fusta per a anar al Mirardor d'El Pujol, i veure de prop l'Albufera.

Tornem sobre els nostres passos, acabant l'Itinerari Històric de la Gola d'El Pujol. Creuem pel pas per als vianants una altra avinguda, i ens endinsarem en l'Itinerari Botànic de la Devesa, començant en el Pla de la Sanxa, un altre preciós recorregut que discorre per una altra passarel·la de fusta. En aquest itinerari també hi han panells informatius que ens expliquen la quantitat d'espècies existents al voltant. La senda finalitza en una via asfaltada, que seguim per la nostra esquerra uns 45 m, per a arribar de nou al Camí Vell de la Devesa, on ens desviem per la nostra dreta. Este tram del camí (l'antic camí que travessava el bosc de la Devesa) prompte es convertix en una senda estreta. Observarem a un costat i a l'altre del camí restes de les anguileres, xicotets canals realitzats a principis del segle passat per a desaiguar l'aigua de les mallades cap a les goles (per estes entraven les anguiles a l'Albufera). Travessem també zones de bosc i mallades.

Deixem el camí per anar a la dreta, creuant la pista forestal i anant a vore el Casal de l'Esplai, que és un alberg municipal rehabilitat a partir de les ruïnes d'una antiga caserna de carabiners. En aquest edifici construït a la Devesa i pertanyent a l'Ajuntament de València, es duen a terme activitats d'educació ambiental dirigides principalment a escolars.

Tornem a la pista forestal i anem a vore la Mallada de la Mata del Fang que età a la vora del camí, i continuem fins arribar a l'Estany d'El Pujol, llac artificial, excavat durant la urbanització de la Devesa de 1965 per a construir un port esportiu. Després de la paralització del projecte s'ha naturalitzat, i hui dia alberga espècies de fauna i flora de gran valor i interès.

Des d'ací tornarem a la Gola d'El Pujol, on creuant el pont tornarem per la passarel·la de la Mallada Llarga al nostre punt de partida, donant per finalitzada la ruta.

Ruta molt bonica, en un alt valor paisagístic en tots els sentits.
Aparcament

Pàrquing - Inici

Un dels pàrquings habilitats en la platja de la Garrofera.
Intersecció

Esquerra - Camí Vell de la Devesa

Punt d'interès

Anguilera, el Plantatge, el Senill, Vegetació de saladar

Panells informatius sobre l'itinerari.
Punt d'interès

La Mallada Llarga

Pont

Pont de la Gola d'El Pujol

Intersecció

Dreta - Itinerari Històric de la Gola d'El Pujol

Punt d'interès

Parada 7: El Muntanyar i l'Estany d'El Pujol

El nom local de Pujol significa monticle o tossal i fa referència segurament a les altes dunes que es trobaven prop. Si mirem el marge nord de la gola prop del mar, destaca el Muntanyar d'El Pujol, una de les dunes més altes de la Devesa. Esta duna, de 9'5 m d'altura, es va salvar de l'arrasament quan es va executar el projecte d'urbanització de la Devesa de 1965. Hui en dia constituix un exemple de l'ecosistema dunar de primera línia que existia en la Devesa, estant qualificada actualment com a Zona de Reserva pel seu interés geomorfològic i botànic.
Des d'esta mateixa parada, mirant cap al sud, podem veure l'Estany d'El Pujol. Este llac, d'origen artificial, es va excavar amb el projecte d'urbanització de la Devesa, de 1965, amb la finalitat de crear un port esportiu connectat al mar a través de la Gola d'El Pujol. La paralització de les obres ha permés que este espai haja evolucionat de manera natural, albergant actualment espècies de fauna i flora típiques de llacunes costaneres mediterrànies d'aigua salada de gran valor i interés. Nombroses espècies d'aus migratòries l'utilitzen per a descansar i alimentar-se.
Punt d'interès

Parada 6: Les aus

Encara que no ho parega, un poc d'atenció ens permetrà descobrir la presència d'una interessant avifauna al llarg de l'itinerari. La densa vegetació de la Devesa conté gran quantitat d'insectes, fruits i llavors que són aprofitats com a aliment per les aus, especialment xicotets pardals, molts dels quals podem detectar per les seues veus. Així, amb un poc d'experiència, descobrirem l'abundància de busquereta capnegra, la merla, el totestiu o el gafarró durant tot l'any, i del pit-roig i la busquereta de casquet durant l'època d'hivernada.
A la vora de la gola pot haver-hi alguna garseta blanca, agró blau, o un blavet a l'aguait de peixets. Moltes de les aus que crien en l'Albufera acudixen buscant menjar a la primavera i l'estiu, podent trobar el xatrac d'albufera, la mongeta, la gavina vulgar i la gavina capblanca al llarg del canal, així com el xatrac becllarg i la gavina corsa en la part més pròxima al mar.
A partir de la tardor i a l'hivern, els pescadors del Palmar instal·len arts de pesca en l'entrada de la Gola, possibilitant que aus com la corba marina grossa es posen sobre estaques de fusta, junt amb gavines i xatracs, per a assecar les seues plomes després de llargs bussejos en les aigües de l'Albufera.
Punt d'interès

Parada 5: L'arrosar i el seu paisatge

Els arrossars ocupen al voltant del 70% de la superfície total de l'espai protegit creant un bell paisatge. És la principal activitat econòmica del territori i constituixen un ambient important per a l'alimentació de les aus aquàtiques.
Al llarg de l'any el paisatge de l'arrossar varia en funció del seu grau d'inundació, diferenciant:
- Nivell d'hivern: s'estén entre l'1 de novembre i el 15 de gener, i és conegut com la perellonà. És l'època en què el llac arriba al seu màxim nivell, inundant els camps d'arròs que l'envolten. Durant estos mesos el paisatge és d'una gran llacuna.
- Nivell previ a la sembra: s'estén des del 15 de gener fins a finals d'abril. És el període més llarg en el que els arrossars es mantenen secs, i és quan es duen a terme les labors preparatòries del sòl per al seu cultiu. Els camps configuren un paisatge marró.
- Nivell de cultiu: s'estén des de primers de maig fins mitjan d'agost on els camps s'inunden. Durant este període el paisatge va canviant de marró a verd per la crescuda de la collita.
- Nivell de recol·lecció: des de setembre fins a la perellonà les aigües dels camps descendixen permetent a primers d'octubre l'entrada de les segadores per a la recol·lecció de l'arròs. Quan l'arròs està en el seu màxima esplendor les espigues configuren un paisatge daurat.
Punt d'interès

Parada 4: La pesca de l'angula

A través de les goles entren a l'Albufera moltes espècies de peixos que es reproduixen en el mar i s'alimenten després en aigua dolça. Una d'elles és l'angula que després en créixer, es convertix en anguila. Actualment en la Gola d'El Pujol es pesca l'angula. En un principi l'angula no es comercialitzava, la seua comercialització la inicien l'any 1925 uns treballadors bascos de la siderúrgica dels Alts Forns de Sagunt, iniciant-se la seua reglamentació l'any 1936. Les angules que venen del mar remunten la gola per les vores cap a l'Albufera, fugen de la llum pel que la seua pesca es realitza millor en nits fosques i d'aigües tranquil·les. La pesca es realitza hui en dia amb el monot que es col·loca sobretot en la vora sud de la gola, en el tram comprés entre les comportes i la mar.
Punt d'interès

Parada 3: Les goles de l'Albufera

Una gola és un canal natural o artificial que comunica el llac de l'Albufera amb el mar.
Fins a principis del s.XVIII només existia una gola natural amb més de 200 m d'amplària. Esta s'obria i tancava amb canyís i fang amb la finalitat de controlar el trànsit dels peixos entre el mar i l'Albufera, i el nivell de les aigües.
L'increment d'aigua dolça a causa del desenrotllament dels regadius i el tancament de la gola natural per un excés de sediments, van provocar, a principis del s.XVII la dulcificació del llac de l'Albufera, la qual cosa va suposar l'abandó de les salines, la reducció de la pesca, i l'expansió dels camps d'arròs.
Mentre la salinitat del llac va ser prou elevada van funcionar en l'Albufera unes salines en el Racó de l'Olla, probablement de fundació romana, que abastien de sal a la ciutat de València.
L'augment d'aportacions d'aigua dolça al llac obligà a construir noves goles amb l'objectiu d'assegurar el desaigüe dels arrossars. A finals del s.XVII s'excava l'actual gola del Perelló, en 1873 es construix la del Perellonet, i en 1953 la d'El Pujol.
Punt d'interès

Parada 2: La Gola d'El Pujol i les seues comportes

L'aiguamoll del Parc Natural de l'Albufera es comunica actualment amb el mar a través de cinc goles. Tres d'elles (Gola d'El Pujol, El Perellonet, El Perelló) comuniquen el llac de l'Albufera amb el mar, les altres dos (Gola del Rei o Mareny i la de Sant Llorenç o del Cano de Cullera) evacuen les aigües de la marjal de Sueca i Cullera.
De les tres goles que comuniquen el llac amb el mar la del Pujol és l'única que ho fa directament, ja que les altres dos ho fan a través d'una xarxa de canals. Esta gola té 1 km de llarg i uns 45 m d'ample.
Té 11 comportes la missió de les quals és impedir l'entrada d'aigua salada al llac en els moments de temporal i regular el nivell de les aigües del llac, gràcies a l'escala graduada colocada en un dels tallamars. En 1990 es va instal·lar un sistema de motobombes per a facilitar el desaigüe del llac en els casos de temporal en que l'estat del mar no ho permet fer per gravetat.
Intersecció

Dreta

Pont

Pont de la Gola d'El Pujol (per carretera)

Intersecció

Esquerra

Panoràmica

Mirador d'El Pujol

El Parc Natural de l'Albufera adquirix el seu nom d'esta llacuna litoral que s'estén sobre unes 2.800 ha, aproximadament. Des d'este balcó, situat en la seua ribera més oriental i junt amb la Gola d'El Pujol, se'ns oferix una de les millors panoràmiques per a poder contemplar la immensitat, el cromatisme i l'embruixament del llac de l'Albufera, en l'actualitat unes deu vegades menor que fa dos mil anys, quan els sediments dels rius Túria i Xúquer van tancar parcialment el Golf de València. L'Albufera, junt amb la platja, el cordó dunar, el bosc mediterrani, les seues mallades i els arrossars que l'abracen, representa un dels ecosistemes protegits d'este espai natural protegit que té 21.120 ha, i comprén parcialment fins a tretze termes municipals. El Mirador d'El Pujol, per la seua orientació a ponent, és el lloc idoni bé per a captar les millors instantànies d'uns capvespres espectaculars i de bellesa impressionant o bé, per a seguir un matí de dissabte exhibicions de vela llatina a l'estil tradicional o simplement, per a observar les tasques, utensilis i embarcacions dels pescadors riberencs de l'Albufera.
Punt d'interès

Antic embarcador

L'aigua que arriba a l'Albufera prové de:
-Sobrants de reg dels camps de cultiu de l'aigua dels rius Xúquer i Túria.
- Descàrregues d'aigua subterrània a través de surgències o "ullals".
- Aigua de pluja.
- Efluents tractats a les estacions depuradores d'aigües residuals.

L'aportació d'aigua més important i de major qualitat és la procedent del riu Xúquer. En els últims anys estes aportacions s'han reduït dràsticament. Al problema de la quantitat d'aigua s'afegix el de la qualitat. El color verd de l'aigua ens indica que hi ha una elevada presència d'algues que impedix el desenvolupament de la vegetació i la fauna aquàtica que hauria d'haver-hi.
Punt d'interès

Parada 1: Les històries que ens conten els anells

La naturalesa ens oferix senyals que en un moment donat, i degudament interpretats ens poden ser molt útils. Caminant un poc a la dreta ens trobem un tronc d'un pi de la Devesa mort en un incendi ocorregut en 2005. Els cercles concèntrics que apareixen en ell ens permeten datar esdeveniments ocorreguts en la Devesa i ens aporten dades sobre les condicions imperants durant el seu desenvolupament. Els anells de creixement de major grossària ens indiquen que les condicions de vida van ser millors, mentre que els més estrets, revelen circumstàncies més adverses a causa de sequeres, plagues, gelades, incendis, malalties...
Sabies que l'anàlisi dels anells que presenten els troncs dels arbres longeus a Espanya ha permés reconstruir el clima de la Península durant diversos segles? Sabies que els anells ens poden orientar? El creixement desigual del tronc respecte al seu punt de naixement ens indica l'orientació de l'arbre, corresponent la part més grossa a l'orientació que rebia més llum del sol assenyalant per tant el sud.
Si et fixes, l'any 1953 es va construir l'actual Gola del Pujol junt amb la qual es desenrotlla este itinerari.
Intersecció

Creuem la carretera

Punt d'interès

El Pla de la Sanxa

La primera referèncía relacionada amb el Pla de la Sanxa, data de finals del segle XIV i parla d'una dona, Sanxa, que fou autoritzada per tal que les seues cabres i vaques pasturaren a este pla. Posteriorment, en la novel·la de Blasco Ibáñez, "Cañas y barro", es narra la llegenda de "La Sanxa y el pastor". Segons este autor, a este pla habitava un pastoret de cabres que tenia com a única amiga una xicoteta serp, que ell va anomenar Sanxa. Este li donava, tots els dies, dins un bol, llet que munyia de les seues cabres i jugava amb ella. Les gents del lloc s'aterrien quan veien Sanxa acompanyar el pastor i quan esta s'enrotllava al seu cos. El pastor se'n va anar, com a soldat a la guerra, i durant diversos anys va estar absent. Al tornar, Sanxa que havia crescut desmesuradament, al reconéixer el seu amic, es va enroscar al seu cos, com feia abans, i el va abraçar, asfixiant-lo.
Punt d'interès

La màquia mediterrània

La vegetació característica de la Devesa és el matoll dens mediterrani denominat màquia. El terme màquia (maccia de l'italià) és una paraula d'origen cors que s'utilitza per a referir-se a la vegetació mediterrània constituïda principalment per arbustos alts de més de 2,5 m, generalment de fulla perenne i dura (escleròfil·les). El mateix origen té la paraula maqui, aplicada a la persona que viu clandestinament amagada a una zona de densa vegetació.
Els matolls densos de coscoll, margalló, aladerns, llentiscles, petorrets, aritjols, entre altres, es troben entre les formacions més interessants peculiars de la Devesa, Normalment este matoll, va acompanyat per un pineda de pi blanc i, en menor grau, de pi roig.
Punt d'interès

El margalló, la murta i l'arç negre

La murta (Myrtus communis L.) és un arbust aromàtic que pot arribar a aconseguir els 5 m d'altura. Les seues fulles són de color verd brillant. Les seues flors blanques naixen de leş axil·les de les fulles (unió de les fulles amb la tija).
Tota la planta és molt olorosa i aromàtica. Amb les seues fulles i fruits, anomenats murtons, es prepara un aromàtic astringent molt agradable al paladar. Esta planta conté un alcohol, el mirtol, que li conferix propietats balsàmiques, antisèptiques i sedants, per la qual cosa s'ha usat tradicionalment en el tractament d'afeccions pulmonars i bronquials. Tradicionalment les seues branques s'utilitzen en molts pobles per a preparar, en les festes i processons, les anomenades enramades (estora de branques que s'estén pels carrers per a perfumar i guarnir l'ambient)
L'arç negre o arçot (Rhamnus oleoides L.) és un arbust que pot aconseguir fins a 3 m d'altura. El seu fruit és redó, de color verd al principi que es torna negre al madurar. Les seues tiges i branques acaben en fortes espines. Algunes vegades podem vore, clavades en estes espines, sargantanes, llagostins o un altre insecte o xicotet rèptil. Açò és perquè el capsot (xicoteta au) utilitza este arbust per a subjectar les seues preses mentres se les menja o com a rebost (les atrapa en moments que hi ha abundància d'aliment i les guarda per a temps d'escassetat).
El margalló (Chamaerops humilis L.) és l'única palmera pròpia de l'Europa continental. És una palmera normalment de poca grandària, que pot arribar, en alguns casos, a 3 m d'altura. De tronc fibrós, el seu cor es menja en ensalada, encara que la seua extracció suposa la mort de la palmera. El margalló produix dàtils xicotets i redons, no comestibles per l'home però si per alguns rosegadors. Des de temps remots, l'home ha utilitzat les seues fulles en forma de palmito per a fabricar alguns objectes necessaris per a les seues activitats domèstiques, com ara graneres, cabassos, barrets, bosses de mà. A partir de mitjan del segle XIX, quan es va industrialitzar l'artesania del margalló, va augmentar considerablement la demanda d'esta planta. Actualment, amb l'aparició dels productes sintètics (plàstics) esta planta ja no s'utilitza per a estos usos.
Punt d'interès

El pi blanc i la floreta de pasqua

L'itinerari travessa a este punt una zona en què existia un antic aparcament que va ser eliminat i en la que es van plantar alguns pins.
El pi blanc (Pinus halepensis Miil), és el pi més abundant de la Devesa. Té una gran capacitat per a adaptar-se a zones amb condicions extremes. S'anomena pi blanc perquè a mesura que va envellint la seua corfa es va tornant de color blanquinós. És fàcil reconéixer-lo per tindre les seues acícules (fulles) xicotetes i per mantindre les pinyes, ja obertes i seques, a les branques. A la primavera, quan florix, les seues flors masculines produixen gran quantitat de pol·len, cosa per la qual és molt freqüent, durant esta època de l'any; vore el sòl de la Devesa de color groc, com si li hagueren tirat sofre. La seua fusta és molt resinosa i dura, per la qual cosa el seu ús en fusteria és molt limitat. La seua corfa és, entre les corfes de tots els pins, una de les que més tanins conté, per això s'ha usat per a assaonar el cuiro. Igual que els altres pins, d'ell s'extrau la trementina per a fer l'aiguarràs. També s'extrauen essències aromàtiques per a fer sals de bany.
La floreta de pasqua (Helichrysum stoechas L.) és una xicoteta planta, perenne, de fins a 50 cm d'altura i amb fulles molt estretes. La seua olor és molt característica i les seues flors es presenten agrupades i són de color groc viu. Florix a la primavera. Les seues flors, tenyides de diferents colors, s'utilitzen per a confeccionar el tapís de la Mare de Déu dels Desemparats que es realitza tots els anys durant el mes de maig a la ciutat de València per a çelebrar la festa de la seua patrona.
Punt d'interès

El petorret, l'albada i l'aladern de fulla estreta

Ací es poden vore, de menor a major grandària, tres arbustos també propis d'este peculiar ecosistema, el bruc, l'albada i l'aladern.
El petorret (Erica multiflora L.) és un xicotet arbust que pot superar el metre d'altura. Té les fulles molt xicotets i estretes agrupades de tres en tres. Les flors rosades es troben agrupades a la part final de les branques. Florix a l'hivern i sol observar-se als clars del matoll de la Devesa. Este arbust es cultiva com a ornamental per la bellesa de les seues flors. La fusta de la seua arrel s'ha utilitzat i s'utilitza per a la fabricació de pipes.
L'albada (Anthyllis cytisoides L.) és un arbust amb les fulles i les tiges blanquinoses. Florix a la primavera. Les seues flors grogues formen espigues al final de les branques. És abundant per tot el matoll obert de la Devesa.
L'aladern de fulla estreta (Phillyrea angustifòlia L.) és un arbust que pot superar els 4 m d'altura. El seu aspecte és molt paregut al de l'olivera encara que les seues fulles son més xicotetes. El seu fruit, xicotet i negre quan està madur, servix d'aliment a moltes aus de la Devesa. És molt comú en tot el matoll mediterrani de zones baixes. Florix de febrer a abril. L'aladern és l'espècie que caracteritza la màquia de la Devesa, tot pertanyent a l'associació Phillyreo angustifoliae-Rhamnetum angustifoliae.
Punt d'interès

El pi pinastre i l'arítjol

A esta parada s'observa un exemplar de pi pinastre amb l'espectacular arítjol o parrilla que envolta altres arbusts.
El pi pinastre (Pinus pinaster Aiton) és un arbre amb copa piramidal. Posseix un tronc gros, amb corfa aspra i esquerdada. Les seues pinyes poden aconseguir fins a 20 cm de llarg. La gran longitud que poden aconseguir les seues acícules (fulles), quasi 25 cm, fa que no siguen utilitzades pels ocells per a fer els seus nius. És un arbre introduït a la Devesa a primeries del segle XX. No s'ha adaptat bé a la zona, fet que explica la seua progressiva desaparició.
L'arítjol o la parrilla (Smilax áspera L.) és una planta enfiladissa amb tiges serpentejants i proveïdes d'espines. Les fulles, de forma cuirassada, són brillants i dures, a vegades amb màrgens espinosos i amb dos arracades a la base que li servixen per a enfilar pels arbres i arbustos. Dels seus fruits, que apareixen en xanglots com si fóra raïm, s'extreia una beguda refrescant, la sarsa, molt consumida a Espanya abans de l'arribada dels refrescs de cola. Actualment s'utilitza com a aromatitzant de refrescs, gelats i pastisseria en general.
Punt d'interès

El ginestó valencià, l'herba dels esperits i el coscoll

D'entre la impenetrable vegetació s'observen tres arbusts clarament diferents: el ginestó valencià, I'herba dels esperits i el coscoll.
El ginestó valencià (Osyris quadripartita Salzm) és un arbust semiparàsit, amb fulles verdós-groguenques. Florix a la primavera i les seues flors es transformen en fruits de color ataronjat. Freqüent als matolls de la Devesa, sol viure a les crestes de les dunes fixes.
L'herba dels esperits (Halimium halimifolium L.) és un arbust que viu a les zones de vegetació menys densa de la Devesa. Les seues fulles i tiges solen tindre una coloració grisa per la quantitat de pelets que hi tenen. Les seues flors, grogues amb cinc pètals iguals, apareixen al maig i juny. En alguns exemplars es pot observar una taca morada en cada un dels pètals. Localment se'l coneix amb el nom de l'herba dels esperits ja que les seues branques i fulles, quan algú queia malalt o moria, es cremaven per a allunyar els mals esperits.
El coscoll (Quercus coccifera L.) és un arbust de corfa grisenca i fulles punxants. El seu fruit és la bellota que tarda dos anys a madurar. Són amargues I no són comestibles encara que torrades s'usaven com a succedani del cafè. Pel seu poder calorífic s'utilitzaven en forns. Antigament esta planta va tindre molta importància per l'aprofitament de la grana, colorant roig que s'extreia d'un insecte, la cotxinilla, que s'alimenta de les seues fulles.
Punt d'interès

El llentiscle i l'estepa borrera

A este tram de l'itinerari s'observa el llentiscle i l'estepa borrera.
El llentiscle (Pistacia lentiscus L.) és un arbust perenne i dioic (les flors masculines i les femenines es troben en plantes separades). Les flors femenines són de color verd groguenc, i les masculines són de color roig fosc i molt xicotetes. Els seus fruits, de color roig al principi, es tornen negres a mesura que maduren. Per la gran quantitat d'olis que contenen (igual que el pistatxo, que és de la mateixa família) els estornells els utilitzen com el seu aliment principal. Durant el dia vénen a centenars, a la Devesa des de València, per a menjar. S'ha usat i s'usa actualment com a complement verd en els rams de flors. A algunes zones s'extrau, per mitjà d'incisions practicades al tronc, una resina comercialitzada amb el nom de màstic que ja els grecs i romans l'utilitzaven com a goma de mastegar.
L'estepa borrera (Cistus salviaefolius L.) és un arbust que té una altura entre 20 i 100 cm. Les seues flors, que apareixen entre abril i juny, són blanques i generalment groguenques pel centre. Abunda als clars del matoll de la Devesa. És freqüent observar sobre els seus estams grocs diferents classes d'escarabats de colors metàl·lics.
Punt d'interès

La caboteta de parot, la sisca i la boja pudenta

Ací es poden observar tres plantes, una és la caboteta de parot o raïm marí, relativament abundant a les dunes fixes de la Devesa quan el matoll és poc dens, l'altra és la sisca que s'instal·la principalment a àrees marginals de mallades i séquies i per últim, la boja pudenta.
La caboteta de parot o el raïm marí (Ephedra distachya L.) és un xicotet arbust dioic (les flors masculines i les femenines es troben en plantes separades). Les seues branques estan articulades a manera de graneres i els seus fruits, de color roig, apareixen al final de l'estiu. La seua disposició, en forma de xanglot, li dóna a la planta el nom comú de raïm de mar. Localment se'l coneix amb el nom de caboteta de parot perquè el seu fruit s'assembla al cap d'una libèl·lula.
La sisca (Imperata cilíndrica L.) és una gramínia forta i robusta. Florix de juny a setembre i crida l'atenció la seua espiga platejada.
La boja pudenta (Artemisia campestris L.) es una mata o arbust perenne, de color marronós fosc que pot arribar fins a 1 m d'alçada, amb fulles viscoses, pel que resulta molt apegalosa. Es troba en la zona de matoll baix, en les vores dels camins i en les zones més arenoses. No li agrada el bosc. Florix entre agost i setembre.
Intersecció

Dreta - Camí vell de la Devesa

Este tram del camí Vell (l'antic camí que travessava el bosc de la Devesa) prompte es convertix en una senda estreta. Observarem a un costat i a l'altre del camí restes de les anguileres, xicotets canals realitzats a principis del segle passat per a desaiguar l'aigua de les mallades cap a les goles. Per estes entraven les anguiles. Travessarem també zones de bosc i mallades.
Punt d'interès

Mallada de la Devesa I

Punt d'interès

Mallada de la Devesa II i anguileres

Intersecció

Recte

Punt d'interès

Mallada de la Devesa III

Punt d'interès

Mallada de la Devesa IV

Intersecció

Esquerra

Punt d'interès

Pista forestal

Refugi de muntanya

Casal de l'Esplai

El Casal de l'Esplai és un alberg municipal rehabilitat a partir de les ruïnes d'una antiga caserna de carabiners. En aquest edifici construït a la Devesa i pertanyent a l'Ajuntament de València, es duen a terme activitats d'educació ambiental dirigides principalment a escolars. Aquest centre va ser inaugurat al juny de 1982.
Platja

Platja de la Devesa

Punt d'interès

Dunar de la Devesa

Intersecció

Dreta

Punt d'interès

La Mallada de la Mata del Fang

Intersecció

Dreta

Llac

Estany d'El Pujol

L'estany d'El Pujol és un llac artificial, excavat durant la urbanització de la Devesa de 1965 per a construir un port esportiu. Després de la paralització del projecte s'ha naturalitzat, i hui dia alberga espècies de fauna i flora de gran valor i interès.

1 comentari

  • Carmejoana 4 d’abr. 2021

    He fet aquesta ruta  verificat  Veure més

    Molt bon passeig!

Si vols, pots o aquesta ruta.