-
-
126 m
92 m
0
1,9
3,9
7,75 km

Vista 1843 vegades, descarregada 21 vegades

a prop de Bellús, Valencia (España)

Ruta senzilla i agradable pel paratge natural de la Cova Negra seguint el riu Albaida. Molt recomanable per la família, si bé un poc llarga per a senderistes menuts com Joan -3 anys-, encara que se pot retallar. La hem considerada moderada en aquesta versió per la calor que feia i per la seu longitut.
NOTA: Evidentment és moderada PER ALS XIQUETS QUE CAMINEN I QUE CON JOAN TENEN UNS TRES ANYS. PER A SENDERISTES HABITUALS O FINS I TOT PER A NO HABITUALS PERÒ ADULT NO TÉ NINGUNA COMPLICACIÓ I SENSE DUBTE ÉS UNA RUTA FÀCIL.

Per tal d’arribar cal prendre la N340 des de Xàtiva a Bellús, i ja en la última corba abans d’entrar a Bellús, tombar cap a l’esquerra pel camí dels Estrets de l’Aigua. Aproximadament a un kilòmetre hi ha un aparcament on s’inicia la ruta. Ràpidament ens introduirem en un agradable passeig entre el riu Albaida a la dreta i les parets de la cova de la Petxina a l’esquerra, on fàcilment hi trobarem gent escalant. Podeu acostar-vos a la paret i fins la cova de la Petxina per una senda que puja, paral·lela a la que nosaltres anem a seguir i que està indicada al track. Uns pocs metres després arribàrem a l’assut de Bellús, on si el dia és de calor, la temptació de prendre un bany serà difícilment evitable. Continuarem per la marge esquerra del riu en direcció a la Cova Negra, a la que arribàrem després de recórrer aproximadament 1800 metres des del punt d’eixida. De camí es pot gaudir de meravelloses vistes al riu.
La Cova Negra és un interessantíssim jaciment prehistòric on s’ha documentat la presència de neandertals, els éssers humans que ocuparen Europa abans que arribara la nostra espècie. Ara fa uns 40000 anys que aquests neandertals desaparegueren de les nostres terres, però coneguem la seua presència i alguns trets de la seua forma de vida a partir de jaciments com la Cova Negra. Podeu informar-vos més en el mateix jaciment, on en un plafó hi trobareu informació.
Després de descansar un poc a l’ombra de les figueres d’eixe paratge, continuàrem la ruta per buscar el punt per on es pot creuar el riu, tal i com s’indica en la descripció que fan de la ruta a la guia “Rutas con niños en la Comunidad Valenciana”, i que ja hem referit en moltes ocasions. Dissortadament, i com sol passar, ens vam passar el punt i acabàrem arribant a Les Arcades, cosa que ens va suposar fer quasi dos kilòmetres de més, que ja passat el migdia i amb bona cosa de calor no era gens agradable. Val a dir, però, que si teniu temps i podeu acostar-vos, el aqüeducte medieval de les arcades és ben bonic. De vora les arcades hi ha una font que ens va anar molt bé per refrescar-nos i recuperar la forma. Tornarem enrere i finalment trobàrem el camí.
Indicacions per què no vos passe el mateix: després de Cova Negra continueu la senda per de vora el riu. Quan pugeu unes escales fetes amb fustes tombeu pel carrer que se obri a la dreta i baixa cap al riu. No feu cas de les marques del PR i GR, ja que vos conduiran a les arcades. Per creuar el riu cal baixar per eixe carrer fins creuar una sèquia. Quan la creueu, camineu un poc cap a l’esquerra i a pocs metres trobareu un corredor entre les canyes. Superat aquest punt ja heu trobat la senda correcta i en pocs metres estareu en la zona recreativa de La Xopà.
En aquest punt podeu parar a descansar i prendre alguna cosa fresqueta. A nosaltres el temps ja se’ns tirava damunt, i la calor havia matxucat més del que ens haguera agradat al pobre Joan, qui ja protestava i no volia caminar més (ja portàvem vora 5 km i feia massa calor i moltíssima humitat...). Així que sense més, i amb molts entreteniments, historietes i esforços, aconseguirem recuperar la marxa i continuar per una senda que va seguint ara la marge dreta del riu en direcció a l’aparcament. Esta senda ix de la mateixa àrea recreativa. Acosteu-vos cap al riu i la voreu. Aproximadament a 1,2 km arribàrem al pont que permet creuar el riu, i que dóna al Molí Guarner (un antic molí hidràulic de farina) i la Casa de la Llum, on evidentment es produïda, mitjançant turbines, electricitat per alimentar la fàbrica de Mompó, a Xàtiva. Ara són llocs d’interpretació i un hostal, si bé estaven tancats. Des d’aquest punta ja reprenem sense pèrdua i ben contents, el camí de tornada.

Xiquets que hi participaren:
Joan, 3 anys i mig. A peu.
Guillem, 16 mesos. En motxilla.
Martín, 22 mesos. En motxilla.

MOTA: es fàcil, però vigileu que no se vos se'n vaja de les mans com a nosaltres, especialment si fa calor!!

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.