-
-
616 m
472 m
0
3,9
7,9
15,76 km

Vista 171 vegades, descarregada 16 vegades

a prop de Palouet, Catalunya (España)

Ruta en la que sortint des de Palouet, petit poble del municipi de Massoteres, es realitza un recorregut circular per terres situades a llevant de la comarca de la Segarra, tot arribant-nos a l’ermita de Sant Pere dels Murinyols (municipi de Torà), el poble d’Ivorra i el santuari de Santa Maria o del Sant Dubte (municipi d’Ivorra), el castell de Vicfred (municipi de Sant Guim de la Plana) i, finalment, la Bassa i els Horts de Palouet.
Així doncs, aparcat el cotxe, ens dirigim cap a la plaça de Sant Jaume on, entre altres edificis, hi destaquen el casal de cal Xuriguera i l’església de Sant Jaume. Tot seguit i sense sortir del poble, ens introduïm en l’interior del que fou el seu petit nucli clos format per una plaça porxada, que ens permet introduir-nos en un carrer format per diferents passos coberts i on en un passadís entre les cases, hi trobarem un antic forn.
Una vegada visitat el nucli antic, sortim de Palouet tot seguint el GR-170 que, direcció a est, es dirigeix cap a Sant Pere dels Murinyols, ermita situada dalt d'un pujol pertanyent a la partida d’Empalous (terme de Torà) i als peus de la qual arribem després d’uns 2 kms de suau pujada.
Coneguda també com Sant Pere dels Empalous, l’ermita està situada enmig de camps de conreu, en el cim del tossal de Sant Pere i, tot i que trobem un pal indicador, l’única manera d’arribar-hi es vorejant pels marges dels camps de conreu.
Una vegada visitat l’interior de l’ermita i gaudit de les magnífiques panoràmiques sobre l’entorn que permet la seva enlairada situació, tornem a GR-170 i continuem, ara en baixada i envoltats de conreus de blat i ordi, direcció al poble d’Ivorra.
Al cap d’una mica més d’1 km i arribats a la rasa de Palous, el GR-170 es troba amb la pista asfaltada que enllaça Palouet amb Torà. Continuem a l’esquerra per la pista asfaltada per abandonar-la uns 50 metres més endavant i seguir pel GR-170 tot agafant camí que surt a la dreta.
A partir d’aquí i durant els poc més de 2,5 kms que resten per arribar a Ivorra, el GR-170 coincideix amb l’anomenat camí de Palous i continua permetent-nos gaudir d’un paisatge típicament segarrenc.
Arribats a les immediacions d’Ivorra, travessem la LV-3003 tot continuant pel GR-170. Passat però, el pont sobre el torrent d’Ivorra, abandonem el GR-170 i continuem a la dreta tot accedint al poble per un camí poc utilitzat i costerut, que passa a tocar de cal Molins i que dóna a l’avinguda del Portal.
El centre històric d’Ivorra preserva encara l’estructura de la vila closa medieval rodejada per la muralla, de la qual es conserven alguns trams, i els dos únics portals. El més antic és al carrer Major (cal Reart) i el segon, a prop de cal Millàs. A l’interior del clos els elements que cal destacar són el Castell i la Cisterna, l’entramat de carrerons coberts i l’església barroca de Sant Cugat.
Entrem doncs pel portal de Cal Millàs, l’antiga entrada al poble, i seguim pel carrer Major fins arribar al capdamunt on es troba la plaça Major. És un carrer estret, costerut i sinuós, amb passos coberts que van travessant diferents cases d'origen medieval que van anar eixamplant-se entre els segles XVI i XVIII.
Una vegada visitats els llocs i edificis més destacats, sortim del poble tot seguint la LV-3004 fins just la primera corba, moment en què continuarem per un camí que surt a l’esquerra i que travessa el paratge humit i frondós del torrent d’Ivorra i espai on es troba la Font d’Ivorra.
Continuarem endavant per un camí que va pujant cap al Pla del Cases i que, en poc menys d’1.5 km, ens condueix fins al Santuari de Santa Maria d’Ivorra o del Sant Dubte.
El Santuari, de planta rectangular i format per una església i una hostatgeria, es troba situat entremig de camps de conreu. Commemora el prodigi del Sant Dubte, un fet que segons la tradició va succeir l'any 1010, mentre deia missa a l'ermita de Santa Maria d'Ivorra, mossèn Bernat Oliver. Aquest va dubtar de la presència de Crist a l'Eucaristia, moment en què de sobte, el vi va esdevenir sang i va començar a vessar cap al terra.
Continuem endavant tot dirigint cap al trencall de la LV-3003, des d’on surt el camí que porta al Santuari.
Travessem la LV-3003 i seguim per un camí que, direcció nord-oest i planejant entre conreus de cereals, es dirigeix cap a Vicfred. Al cap però de poc més d’1 Km, el camí desapareix. Caldrà continuar durant uns 200 metres pel marge d’uns camps de conreu, fins a trobar un altre camí que va pujant cap a Vicfred.
Seguirem aquest camí fins que, uns 300 metres més endavant l’abandonarem per continuar a l’esquerra, per una mena de senderó (força brut) que va pujant al dret cap a Vicfred.
Arribats a Vicfred, poble pertanyent al municipi de Sant Guim de la Plana i que ja havíem visitat en una ruta realitzada al març de 2016 (https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/sant-guim-de-la-plana-el-far-alfa-vicfred-sant-guim-de-la-plana-12657368), fem una breu aturada davant del seu castell per, tot aprofitant la seva situació, gaudir de magnífiques vistes cap al nord de la Segarra.
Des de davant del mateix castell surt un camí gens transitat i que possiblement fou el seu antic accés, que ens permet anar deixant-lo enrere i connectar amb el camí que va de Vicfred a Palouet.
Altra vegada entre conreus de cereals i en suau baixada, seguim aquest camí al llarg uns 2.5 kms. fins arribar a la Bassa de Palouet, un pantà artificial situat al torrent de Palou (afluent del riu Llobregós) i que actualment és un indret de parada d'aus migratòries. Un observatori amb plafons informatius, ens permet intentar esbrinar quins són els ocells que hi trobem.
Un pal indicador ens assenyala que, el Pantà de la Bassa es troba a 650 metres de Palouet i que, per tant, estem gairebé arribant al poble.
Abans però d’arribar a Palouet, fem una aturada en el cementiri del poble, que ens crida l’atenció per la seva construcció ja que, tot i estar en un terreny pla, els blocs de nínxols sobresurten tres quartes part dels murs perimetrals.
Una vegada al poble i havent dinat al restaurant de cal Xuriguera, vàrem atansar-nos a l’espai dels Horts i la Font de Palouet.
------------------------------------------------------------------------------------
Una de les maneres d'arribar a Palouet des de Lleida, és seguir l'A-2 fins l'alçada de Tàrrega, moment en què l'abandonarem (sortida 507) per buscar la L-313 i continuar fins la rotonda que hi ha a l'entrada de Guissona. Continuarem direcció Solsona tot seguint la C-451, fins que, uns quilòmetres després, trobarem a la dreta el trencall que porta a Massoteres, poble des d'on seguint la LV-3114 arribarem al lloc d'inici de la ruta.
------------------------------------------------------------------------------------
Si desitgeu veure algunes imatges de la sortida, solament heu de clicar en l'enllaç de sota ...

Veure més external

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.