-
-
240 m
43 m
0
3,6
7,3
14,5 km

Vista 24 vegades, descarregada 0 vegades

a prop de Sant Pere de Ribes, Catalunya (España)

Dimecres 28 d’abril de 2021.sortim l'Alfred Castells (text) i Jaume Sendra (fotos JS).
Deixem el cotxe al Palou Alt, davant de Can Pasqualí. Seguim la carretera BV-
2111 pel passeig de la dreta fins arribar gairebé a la cruïlla de Can Lloses,
agafem el camí de la dreta que ens porta a Can Bertran. Can Bertran és una masia situada al sud de la urbanització Can Lloses-Can Marcer. És un edifici aïllat de planta rectangular i tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana.
S'hi accedeix per un portal d'arc escarser arrebossat que es troba descentrat
en el frontis. La façana queda reforçada amb un contrafort que incorpora un
pas en forma d'arc de mig punt. Al pis hi ha tres finestrals d'arc pla arrebossat
amb ampits motllurats. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i
teules ceràmiques. La resta de façanes presenten poques obertures
disposades de forma aleatòria, totes elles d'arc pla arrebossat. Des de la
façana posterior s'observa que l'estructura està atirantada. A la façana de
migdia hi ha adossats diversos cossos que es corresponen amb les
dependències destinades a la producció de vi. El revestiment dels murs es
manté arrebossat. La part frontal de la casa ha quedat tancada per un mur fet
de blocs de formigó.
El llinatge dels Bertran apareix documentat en el fogatge del lloc de Ribes i
Miralpeix de l'any 1553. Vers el segle XVII, una branca de la família va anar a
viure a la masia de La Carretera. L’any 1847, la masia pertanyia a Josep Bruna.
Entrem a la urbanització Can Lloses-Can Marcer pel carrer del Vinyar,
travessem el torrent de les Gralles i anem a buscar l’avinguda de Can Marcer de la Penya que, cap a llevant, ens porta a la masia de Can Marcer de la Penya
(el rètol de ceràmica de la masia diu “Marcè”).
Can Marcer de la Penya es troba situada en una zona elevada de la
urbanització Can Lloses-Can Marcer. És un edifici aïllat que es troba constituït
per diversos cossos adossats de forma paral·lela. Consta de planta baixa i pis i
té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis
està obert amb dos portals d'arc de mig punt ceràmic amb brancals de pedra
carejada, entorn els quals hi ha diverses finestres d'arc pla arrebossat,
disposades de forma aleatòria. A la façana posterior hi ha diversos cossos
adossats, alguns dels quals eren destinats a la producció de vi i que albergaven
els cups. El revestiment dels murs es manté arrebossat, excepte allà on es
troba deteriorat, on és de pedra vista. A pocs metres de la façana de garbí hi ha
les restes de l'antic corral.
La primera referència documental del nom Marcer la trobem en el fogatge de
l'any 1553. L'any 1847, la masia pertanyia a Francisco Carbonell.
Continuem cap al nord seguint l’avinguda de Can Marcer de la Penya, que gira
cap a llevant, fins a trobar el carrer d’Envalira a l’esquerra, que agafem per
entroncar amb l’avinguda de Montblanc, fins que arribem al carrer del Pouet, trobem una mulassa de pedra seca, i seguim en pujada, deixant la urbanització Can Pere de la Plana a la dreta, fins arribar a Ca l’Almirall de la Font, que queda a l’esquerra.
La masia de Ca l’Almirall de la Font és situada en una zona de feixes sobre
l'antic camí de Sitges a Olivella. És un edifici aïllat de planta basilical i tres
crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb
el carener perpendicular a la façana. El frontis es compon simètricament
segons tres eixos, definits amb obertures d'arc pla arrebossat, excepte el portal
d'arc de mig punt adovellat i les dues finestres de les golfes d'arc rebaixat. La
clau del portal es troba gravada amb la següent inscripció: "AVE MARIA /
JOSEPH ALMIRALL/ U FEU ALS 22 DE JURIOL 1800". Les façanes laterals
presenten diverses obertures d'arc pla arrebossat disposades de forma
aleatòria, així com un portal d'arc rebaixat ceràmic de factura moderna a la
façana de garbí. A la façana posterior hi ha adossats diversos cossos
superposats, constituint un volum de quatre nivells d'alçat i amb un altell que
sobresurt respecte la resta de la construcció. Els cossos es prolonguen per les
façanes laterals, el de garbí fins a tocar a un antic corral, del qual en resten dos
arcs de mig punt de pedra. Al cos s'hi han fet diverses obertures de factura
moderna, entre les que hi ha un gran portal d'arc escarser ceràmic. El cos de
xaloc s'obre amb un portal d'arc escarser ceràmic amb brancals de pedra. Els
murs estan acabats amb pedra vista, llevat de l'emmarcament de les obertures,
que es troba arrebossat i pintat de color blanc. La masia ha estat reformada en
la seva totalitat per habilitar-la com a casa rural, tot i que s'han mantingut bona
part dels elements constructius i decoratius originals. A la crugia esquerra hi
havia hagut la capella del mas, coberta amb volta catalana, la qual ha estat
reformada i unida a la sala de l'entrada. Aquest espai, com la majoria de
sostres de la planta baixa de la casa, està cobert amb volta de creueria. Entre
les estances en destaca la llar de foc, les piques de pedra, l'alcova
compartimentada, el forn de pa, les portes i part del mobiliari antic. Pel que fa a
la planta semisoterrani, s'hi conserven diversos elements relacionats amb la
producció de vi, com són el celler, els cups i les premses. Davant la façana de
gregal, situat en una cota inferior, hi ha un cos annex obert amb un arc
parabòlic, també emmarcat de color blanc.
Davant la casa hi ha una deu d'aigua que alguns autors han identificat com la
font d'Anastasi (documentada al segle X), que ha acabat incorporant-se a la
denominació de la casa. Al voltant del segle XIX s'hi va fer una reforma
important, tal com ho testimonia la inscripció del portal (1800). Els últims
masovers hi van viure fins a l'any 1979.
La primera notícia que tenim del mas data de l'any 1624, tot i que podria
correspondre's amb l'antic mas Ferrer. El llinatge dels Almirall provenia d'una
antiga masia ribetana: el Carç. Al cadastre de l'any 1739 hi figura un tal Pera
Almirall de la Font, mentre que l'any 1764 ja es troba en mans de Christobal
Almirall de la Font.
Cercant el camí que ens porti al fondo de Querol, preguntem a un pagès que
estava ensofrant. Una vegada assabentats de la ruta, agafem el camí que va
cap a llevant i que de seguida gira cap el nord, on hi ha un magnífic garrofer,
rodejat de força vinyes. Arribats al fondo de Querol, on es troben uns cirerers ja
morts, continuem cap a la dreta per un bonic corriol, deixant a l’esquerra una
pista. El fondo, deixant a la dreta el puig de la Llebre, ens portarà al camí que
porta a Mas Milà, just al límit amb el terme d’Olivella, a l’indret del pla dels
Roures, on esmorzem, trobem moltes flors estepa blanca o bordiol blanc .
Continuem pel camí cap a ponent, sempre dins el terme d’Olivella, que
serpenteja seguint el fondo de Querol i amb bosc als dos costats del pla dels
Roures, on veurem diversos exemplars d'aquesta espècie de caducifolis, fins
que trobem un indicador que ens indica un corriol a l’esquerra i que ens portarà
al Mas d’en Giralt.
Entrant de nou al terme de Sant Pere de Ribes, agafem aquest corriol cap al
sud, deixant la riera de Begues i la urbanització de Mas Milà a la nostra dreta,
fins a trobar el camí que porta al Mas d’en Giralt (o Girald), que ens queda a
l’esquerra en un indret un xic elevat.
El Mas d'en Giralt està situat entre vinyes, al nord de Sant Pere de Ribes.
És una casa de camp catalana del segle XVIII. La finca original va ser fundada
el 1722 pel senyor Giralt, terratinent del sud de França, que va reconèixer el
potencial per cultivar raïm i produir vi.
La masia ha estat habitada de forma continuada des d'aquell moment, amb
l'última restauració finalitzada el 2006. Hi ha dues grans sales d'estar amb
sostres tradicionals amb bigues altes, una amb els dibuixos originals a la paret i
una gran estufa de fusta, l'altra oberta als preciosos jardins a la part posterior
de la casa i amb una llar de foc rústica. Té una antiga capella dedicada a
diversos sants, amb frescos datats l’any 1828 que mostren imatges de sant
Jaume, sant Tomàs d'Aquino, la Mare de Déu del Carme, la Mare de Déu de
Montserrat, santa Bàrbara, la Immaculada i sant Antoni de Pàdua.
Nosaltres continuem cap al sud fins que trobem la carretera BV-2111, la
seguim uns 50 metres cap a la dreta i de seguida, a l’esquerra, trobem una
pista que, en pujada, ens portarà fins al coll de la Glaieta.
Aquí ens fem un embolic, i en lloc de agafar el corriol que baixa cap al sud,
agafem una pista que cap a ponent ens portarà al cim dels Jugadors.
Conscients de l’errada, tornem cap al coll de la Glaieta i, ara sí, agafem el
corriol que, amb un pronunciat pendent, serpentejant entre rocs i un bosc
espès, ens portarà a trobar la riera de Begues, la qual seguim, deixant-la a la
nostra esquerra. Arribats al pont de la carretera C-15, seguim una pista
paral·lela a la carretera cap a llevant, travessem la carretera i fem cap a la
rotonda que, a l’esquerra, ens deixa al Palou Alt.
Fi de la sortida d’avui, 28 d’abril de 2021.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.