Temps  3 hores 5 minuts

Coordenades 1186

Data de pujada 19 / de desembre / 2017

Data de realització de desembre 2017

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
104 m
-13 m
0
2,6
5,2
10,46 km

Vista 2045 vegades, descarregada 97 vegades

a prop de Palafrugell, Catalunya (España)

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb el caminants dels diumenge i els nostres inseparables companys de “quatre potes”.
Avui tocava fer un tom per la costa i hem decidit realitzar aquesta ruta que és la marxa curta d’enguany de la Garoinada.
Ens desplacem fins a Palafrugell i deixem els cotxes rere les comissaries dels Mossos i policia municipal. Comencem a caminar pels carrers de la zona del Bruguerol fins apropar-nos a la Torre Vila-Seca...torre de defensa del segle XVI.
La torre de Vila-seca és una de les moltes defenses per prevenir els atacs dels pirates i corsaris, escampades al llarg de les terres pròximes al litoral. Era la torre adossada a una masia desapareguda. Avui resta aïllada en un terreny convertit en espai públic. És una torre cilíndrica lleugerament atalussada amb matacà i merlets. Es conserva en uns 8 metres d'altura. L'antic coronament ha estat substituït per un teulat de dos pendents. Es divideix en dues plantes. S'ha conservat la volta semiesfèrica inferior; a la part alta només en queden restes. A ponent hi ha una porta elevada, a migdia dues finestres petites i, a tot volt, espitlleres quadrades i rectangulars, a dos nivells. El mur és de molt gruix; l'aparell de pedres sense treballar i argamassa; les obertures són emmarcades amb pedres ben escairades.
Seguim uns quants metres més i arribem a la cruïlla del camí vell de Tamariu, un camí asfaltat que ens fa passar primer per la deixalleria municipal i tot seguit la Bòbila Pla (ara reconvertida en naus per acollir a diferents empreses.
Aquí s’acaba l’asfalt, seguim pista fins arribar a la font d’en Cruanyes. Aquesta font està situada en el paratge d’en Cornellà era una de les més populars del terme. Es troba en un fondal del curs mitjà de la riera de Tamariu. La Font d’en Cruanyes abans se n'havia dit font d'en Camós. A l’esplanada de la font l’únic element d’arquitectura que s’hi troba és una caseta quadrangular, remolinada, amb volta de maó, i una porta metàl·lica. Aquesta caseta és on hi ha el brollador, on l'aigua surt a través d'un tub de plàstic.
Ara deixem la pista i ens endinsem dins el feréstec paisatge de la riera de Tamariu. Ens sorprèn l’aigua que corre i que procedeix d’un doll molt abundós que brolla a una 300 metres més amunt.
Anem seguint riera avall per un corriol, ara molt fresat, que ens fa passar per un paratge molt maco amb una gorga i un blocs de roques formant una petita cova.
Aigües avall de la riera, en un lloc on el bosc es comença a aclarir, hi ha una barraca en ruïnes i en el seu costat una bassa artificial. Fins a la barraca hi ha una petita entrada i sortida d’aigua, l’aigua hi arribava per un canaló de teula del qual queden restes, Segurament hi havia una petita presa més amunt potser amagada per la vegetació.
Poc a poc, dins el caminet que ressegueix la riera arribem a Tamariu per el carrer de la riera, carrer que fineix a la platja gran de Tamariu.
Seguim la platja a ma dreta per resseguir la costa, ara, amb les marques de pintura del GR-92 que ens acompanyaran fins deixar la costa. Es el camí de ronda que a vegades passa sobre les roques que conformen aquesta impressionant Costa Brava i altres dins les pinedes, penjades arran dels penya-segats. Passem per la punta des Burro, cala d’en Roig, cala Gamarús, la Musclera i arribem sobre la Cala Pedrosa i l’illot de Sa Galera. El desnivell es molt per anar a la cala i el camí fa moltes llaçades per ajudar a superar el tram, assegurats per unes baranes de fusta.
Cala Pedrosa és una cala petita situada al sud de Tamariu sota els bells penya-segats del Puig dels Frares d'uns 123m. Cala formada per pedres gruixudes, algunes enormes, i arrodonides per l'erosió de vent i mar donant-li així el nom.
El fet que sigui impossible accedir amb cotxe la converteix en un espai encara verge. Així i tot, trobem una petita cabana que, al estiu, ofereix tapes i racions de peix fresc i truites variades.
Rere la cabana surt un corriol que va guanyant alçada entre una feréstec vegetació fins arribar al pla on ja trobem algunes masies disseminades i la estreta carretera que puja al far de Sant Sebastià, carretera que travessem per continuar fins a Palafrugell. A la alçada del Mas Verd, ens desviem, entrant al bosc per visitar el dolmen de Can Mina dels Torrents, es tracta d'un dolmen de cambra poligonal, sense corredor.
Sortim a la carretera de Llafranc GIV-6591 i girem a la dreta, caminant per ella uns 300 metres on trobem una cruïlla i entrada de camí que agafem i que ens porta directament a Palafrugell.
Esmorzem al restaurant Timó i donem per finalitzada aquesta impressionant sortida...
Salut i bones caminades!!

Veure més external

4 comentaris

  • Foto de Santi gavarres

    Santi gavarres 22/12/2017

    Molt Guai Capi.

    Salut

  • Foto de el capi

    el capi 23/12/2017

    Esplèndida ruta...t’hem trobat a faltar!!

  • Foto de Antonio Palacios Ruiz

    Antonio Palacios Ruiz 26/08/2018

    He fet aquesta ruta  verificat  veure detalls

    Buena y entretenida ruta y detallada e interesante información

  • Foto de el capi

    el capi 27/08/2018

    Sin duda, Antonio Palacios Ruiz que es una entretenida ruta y con el aliciente de realizarla en Agosto y poder darte un buen baño, (o dos) para refrescarte y poder seguir hasta el final…gracias por tu puntuación

Si vols, pots o aquesta ruta.