Temps  7 hores 41 minuts

Coordenades 1136

Data de pujada 9 / de febrer / 2014

Data de realització de febrer 2014

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
1.890 m
937 m
0
2,9
5,7
11,47 km

Vista 3927 vegades, descarregada 106 vegades

a prop de El Castellet, Catalunya (España)

Des de la Torre de Tamúrcia per lo Portús
La Serra de Sant Gervàs (Girvàs en la parla local), és partió de terme entre Tremp (Pallars Jussà) i el Pont de Suert (Alta Ribagorça). De natura calcària, l’abrupte i allargassada cinglera de migdia que li confereix fisonomia, contrasta amb els suaus pendissos septentrionals.
La Pala del Teller n’és el punt culminant (1889 m). L’accés més ràpid i còmode és pel Nord, des d’Adons, però nosaltres hi pujarem per l’abrupte vessant de migdia, travessant la muralla, aparentment infranquejable, per l’únic punt feble: el pas de lo Portús.
Lo Portús és una escletxa de 30 metres de llargària entre parets de 20 metres d’alçària, amb una estreta obertura de 1,30 a 2 metres. Una curiositat natural, producte de l’erosió càrstica, que servia de pas i comptador dels caps de bestiar transhumant per la cabanera entre la Ribagorça i la Noguera, per la Pleta Verda, a la Serra de Castellet i el Coll d’Ares al Montsec. Part d’aquest itinerari transcorre per l’anomenat Serrat de la Cabanera.
El camí, entre la Torre de Tamúrcia i lo Portús és senyalitzat (pintura groga) i fitat. Però nosaltres farem algunes variacions tant per fer drecera com per no repetir exactament l’itinerari d’anada a la tornada. El tram carener difereix força de la ruta habitual (1).
El camí, exempt de grimpades i passos aeris, és molt costerut amb un apreciable desnivell acumulat.

Accés. Passat Areny de Noguera per la N-230 prenem a mà dreta una carretera asfaltada que, en 7,5 km, ens mena a la Torre de Tamúrcia. Continuem mig quilòmetre per la pista de terra a Espluga de Serra, fins a una cruïlla on podem deixar el vehicle.

Pista a Espluga de Serra (1055 m). Vers l’E la pista continua cap a l’Espluga de Serra. A l’esquerra, vers l’ENE, un ramal baixa al Barranc de Miralles. Entremig, un ampli camí (pel que retornarem) dóna accés a unes feixes de conrreu.
Baixem pel ramal fins a creuar a gual el Barranc de Miralles (2).

Àrea d'esbarjo i font del Barranc de Miralles (957 m). A l’altre marge del barranc. Equipada amb taules, fogons i font. Penell informatiu.
Continuem per la pista, ara en pujada, retallant fora de camí un parell de llaçades a l’esquerra.

Camí senyalitzat (1090 m). Per la dreta puja per unir-se a la pista un corriol senyalitzat (senyals grocs). Seguirem aquests senyals fins al Pas de lo Portús. Continuem cent metres per la pista i l’abandonem a la dreta per un camí que s’enfila pel marge dret del Barranc de Sant Gervàs, entre alzines i algun roure escadusser. Desprès girem 90º a l’esquerra fins atènyer el final de la pista que hem abandonat suara.
Continuem pujant per camí ben fressat fins a l’ermita.

Ermita de Sant Gervàs (1264 m). Coneguda popularment com Sant Girvàs amb advocació als sants Gervàs i Protàs (3), data del segle XVII. Situada a mitja alçària, al peu del cingles, destaca de lluny per la seva blancor. D’estructura rectangular, campanar de cadireta, amb l’absis pla orientat al nord i capelles als dos costats, la planta té aspecte de creu grega. Al costat hi ha les ruïnes d’un gran caseriu.
Els habitants de la Terreta hi concorren en romiatge cada 19 de juny o el primer diumenge següent.
Flanquejant vers l’E. travessem el Barranc de Sant Gervàs i, en fort pendent, anem a passar-ne un altre de paral•lel fins al llom del Serrat de la Cabanera.

Serrat de la Cabanera (1350 m). Girem 90º al N i enfilant l’esquenall en fortíssim pendent, per camí poc definit però ben senyalitzat, entre matolls, boixos, alzines i roures esparsos, fins abastar el peu del cingle que resseguim a la dreta (E) més planerament.
Per entremig d’una boixeda i blocs despresos de la muralla, passem pel costat d’algunes balmes. Diverses línies de parabolts assenyalen vies d’escalada.

Lo Portús (1655 m). L’escletxa resultaria poc evident però, el camí fressat i esporgat i la senyalització fan que no ens passi desapercebuda.
La travessem en pujada. A l’altre costat grimpem ajudats per un esglaó metàl•lic fins a situar-nos a la carena.
El camí continua vers el N i baixa en direcció a Adons. A la dreta en bifurca cap l’Avedoga d’Adons. Nosaltres l’abandonem marxant a l’esquerra vers el W, entremig del matollar, propers al cingle (1). Planerament primer i en pendent entre moderat i fort desprès fins abastar el cim, molt evident en aquesta direcció.
La part alta de la serra conforma un gran peneplà inclinat, decantat al nord, modelat per l’erosió càrstica on hi sovintegen bòfies i rascler.
Pala del Teller (1890 m). Vèrtex geodèsic i punt culminant de la serra. En condicions normals és un bon mirador del Pirineu central.
Desfem el camí d’anada baixant pel Portús fins al Serrat de la Cabanera on, en lloc de fer un gir de 90º i retornar a l’ermita, continuem, sense camí definit i fort pendent, per l’esquenall del serrat. Esquivem la bosquina prou esclarissada com per permetre el pas.
Al peu del serrat abastem el corriol senyalitzat i el seguim pel marge esquerre del barranc fins a creuar el de Miralles.
Un cop a l’altra riba no anem a buscar la pista per la que hem vingut a l’anada sinó que, seguint els senyals de pintura, prenem un corriol poc definit (rètol indicador a la Torre de Tamúrcia) i ens enfilem en fort pendent vers el S.
El pendent es modera qual el corriol resulta ben definit, vira a W i esdevé un camí carreter entre feixes de conreu.

(1) En trobar-lo molt innivat pugem a la Pala de Teller més propers al cingle, esquivant, com millor podem, la bosquina.
(2) La pista, fins al barranc, sembla transitable, amb cura, per tota mena de vehicles. Però en el nostre cas hi havia neu, glaç i fang.
(3) Patrons dels herniats. Valdrà més que ens hi encomanem perquè el camí que resta a partir d’aquí és un bon tirapit.

Itinerari relacionat: l'Avedoga d'Adons des d'Adons



Àlbum d'imatges a: https://photos.app.goo.gl/pVLaL144X6RHaYML6

Veure més external

5 comentaris

  • Foto de Toni Planas

    Toni Planas 09/02/2014

    Per diverses fonts tenim notícia que etimològicament, l’Avedoga d’Adons, prové de la forma local (també “la Bedoga”) d’anomenar l’antiga avetosa de l’obaga del cim (Pala de l’Avedoga). Desforestada, resten alguns exemplars testimonials d’avet. La dita popular explica que era el lloc on s’hi amagaven els llops de la contrada i aquesta fou una de les raons de la seva destrucció. Pel que sembla la fusta de la desapareguda avetosa va destinar-se a bigues i cabirons per a moltes de les cases dels pobles veïns. I també una part de les travesses que es van utilitzar en la construcció del tren de la Pobla procedien d’aquí.
    Tanmateix no hem trobat cap referència a l’origen etimològic de la Pala del Teller. Algú el coneix?

  • Foto de Garja3

    Garja3 22/11/2014

    Gracies Toni una sortida molt maca

  • Foto de ricardobalaguer

    ricardobalaguer 08/12/2015

    Hola Toni, diumenge vinent vui pujar-hi, me pots fer 3 centims de la grimpada al pas del Portus?

  • PacoAm 27/05/2019

    He fet aquesta ruta  verificat  veure detalls

    Hicimos esta fantástica ruta el sábado. El entorno es espectacular, durante toda la subida puedes ver las impresionantes paredes que suben hasta lo alto de este lado de la montaña, además de varios buitres y aves rapaces conforme tomas altura. El paso de lo Portús es muy curioso, y una vez alcanzas la cima tienes una vista brutal de ambos lados: el valle por el que asciendes con el Congost de Mont-Rebei al fondo, y los Pirineos en dirección opuesta. Además tuvimos el lujo de hacer la ruta totalmente solos.

    He puntuado 3/5 estrellas en cuanto a "fácil de seguir" porque en algunos puntos parece que el GPS tome algún atajo, y sobre todo por la variante que se hace en el camino de vuelta. Hay un punto al volver en el que, en lugar de girar a la derecha y deshacer el camino de ida por la ermita, se continúa recto. Ese camino recto fue un poco desagradable, un descenso sin camino marcado, con bastante pendiente por zona con arbustos y piedras sueltas que continúa por una zona poco amigable hasta el final. La verdad es que fue una pena de final para una ruta y un día magnífico. No me importaría volver a hacerla, pero haciendo el camino de vuelta por el mismo lugar que el de subida.

    Gracias por la ruta, nos encantó :)

  • Foto de Toni Planas

    Toni Planas 27/05/2019

    Hola Paco!
    Gràcies pel comentari i la valoració. Efectivament el camí de tornada no és fressat i cal anar "a criteri".

Si vols, pots o aquesta ruta.