Descarrega

Distància

14,86 km

Desnivell positiu

244 m

Dificultat tècnica

Fàcil

Desnivell negatiu

244 m

Altitud màxima

581 m

Trailrank

52 3,7

Altitud mínima

407 m

Tipus de ruta

Circular

Temps

4 hores 58 minuts

Coordenades

973

Data de pujada

14 de març de 2018

Data de realització

de març 2018
  • Valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
Sigues el primer a aplaudir
3 comentaris
 
Comparteix
-
-
581 m
407 m
14,86 km

Vista 523 vegades, descarregada 28 vegades

a prop de Roda de Ter, Catalunya (España)

Excursió que sortint i acabant a Roda de Ter segueix integrament l'itinerari senyalitzat Paisatges escrits a la Plana de Vic: Verdaguer i Martí i Pol en un projecte que vol vincular territori i poesia que amb el riu Ter com a eix vertebrador mostra llocs clau de la vida dels dos poetes.

Benvinguts a la ruta literària "A les envistes del Ter", que us proposa un itinerari Folgueroles/Roda de Ter amb lectures de poesies i proses de Jacint Verdaguer/Miquel Martí i Pol. Una ruta circular que es pot iniciar al Museu Verdaguer de Folgueroles i acaba a Roda de Ter seguint l'antic que feien les "fabricantes" és a dir dones que de Folgueroles anaven a treballar a les indústries tèxtils de roda de Ter. Després de visitar el museu del poeta Jacint Verdaguer, pagès i escriptor romàntic, es fa un recorregut fins arribar a les envistes del Ter on es veu el riu i la fàbrica la Blava que va popularitzar el poeta obrer Miquel Martí i Pol. A la Biblioteca Bach de Roda de Roda de Ter es pot visitar el llegat de Miquel Martí i Pol i a través del camí que unia diverses masies de la Plana de Vic tornem a arribar a Folgueroles.

Deixem la vila de Roda, que té la pròpia ruta literària, i comencem la segona part de la ruta A LES ENVISTES DEL TER. Pugem a Sorralta i, avançant en direcció contrària, ara arribem a les envistes de la plana de Vic, que des de Serrabou s’estén altre cop davant dels nostres ulls, però de cara a migdia amb el Montseny de fons. Si a l’anada teníem a l’horitzó el Pirineu, coronat pel Puigmal, els cims de Bellmunt, Puisacalm i Cabrera, ara hi tenim el Montseny, de Matagalls a la Calma i Tagamanent. Sigui en l’estació de l’any que sigui, el pas de les estacions es fa ostentosament o subtilment perceptible en aquest paisatge canviant entre el Pirineu i el Montseny, entre les Guilleries i els turons del Lluçanès. Però tant com el paisatge i el calendari astral els protagonistes de l’evolució dels pobles són els canvis històrics com la industrialització dels segles XIX-XX o com la tecnologització del segle XXI.

Arribem a la Codina, passem pel Serrat de la Ricardera i contemplem encara un altre cop la Plana, ara cap a ponent. Vic al fons i Sant Jordi al centre, com «el botó d’una roda», la roda del temps i de l’espai que ens ha fet girar tornant al punt de partença. Aquesta ruta literària A LES ENVISTES DEL TER també és una roda, que va de Folgueroles a Roda de Ter o de Roda de Ter a Folgueroles i gira seguint el curs ordinari de les busques del rellotge o seguint el curs contrari. La lectura alternada de textos dels dos poetes i la visió dels seus espais escrits ens han portat a la fi de la ruta, però no a tancar la lectura, que queda oberta a tantes i tantes poesies que podrien haver estat incloses aquí. La tria d’aquesta ruta és una entre moltes de possibles i el lector ruter podrà afegir-hi les que consideri pertinents en el diàleg entre els dos poetes. Sense forçar-lo, el tanquem aquí amb una poesia de cadascun, representatives del seu estil poètic i de la seva aventura humana.

Més informació a: http://www.mapaliterari.cat/ca/api/guia/20/miquel-marti-i-pol/paisatges-escrits-a-la-plana-de-vic-verdaguer-i-marti-pol
I també a https://www.naciodigital.cat/osona/generapdf.php?id=42501
Punt d'interès

Ajuntament de Roda de Ter

Punt d'interès

Aparcament

Punt d'interès

Can Serrabou

Punt d'interès

Casa Museu Verdaguer

Punt d'interès

Del Ter al Montseny

Punt d'interès

El Cos Vell

Masies del Cós vell, actualment Mas Croses, can Pillet, la Cadena. Aquí es va cometre «l’assassinat de les noies del Cós», sis adolescents que la nit del 21 d’agost de 1858 tornaven a Folgueroles, després de treballar a les fàbriques de Roda de Ter, i aquí, en la foscor, varen ser cosides a ganivetades. En varen morir tres i tres varen sobreviure. La crueltat i el furor del crim varen esborronar la gent de la contrada i mobilitzar els coetanis, informats pels romanços de cec, la premsa groga de l’època. En podeu llegir en l’annex un que sembla recollir amb exactitud els noms, les dades i la successió dels fets. Els assaltants, els varen detenir, jutjar i executar aquí, in situ. El mòbil sembla que era el despit passional. També podia ser el robatori de la setmanada, però tampoc no es descarta l’acció directa «terrorista» contra la situació social. Tot el que es pugui dir del contrast dels dos mons, el camperol i l’industrial, es concentra en el que aquesta imatge sagnant conté de revelador de les múltiples tensions. No, efectivament, el fenomen de la industrialització no fou sempre pacífic. Tornarem al fet en les lectures següents. Ara i aquí ens n’oblidem per llegir la resta d’estacions de MMP i la brillant poesia de JV dedicada a la Plana de Vic que contemplem davant nostre.
Punt d'interès

El crim de les Degollades

Xavier Roviró, tot un expert en els secrets més profunds i sinistres d'Osona, el titlla de "fet luctuós". I atès el que es va explicar a la premsa de l'època, el crim de les degollades del Cós, a Tavèrnoles, va marcar la història negra d'un territori i un paisatge que vivia en la penúria del treball de les fàbriques i el camp. Enguany, fa 156 anys que tres noies "fabricantas" -tal i com s'anomenava les dones que cada dia recorrien a peu el camí de Folgueroles fins a les fàbriques d'una Roda de Ter fabril i emprenedoravan ser vilment assassinades a tocar del Cós, un mas de Tavèrnoles. Era la nit del 21 al 22 d'agost quan sis noies de les fàbriques -unes de la fàbrica de Ricart i Malars i les altres de Fontanelles- tornaven cap a casa. Les xicotes, d'entre 12 i 23 anys, van fer parada, com cada dia, a la Creu de Codines per tornar plegades cap a Folgueroles. Començat el camí, en plena fosca, van ser assaltades al pas del Serrat d'en Banús per Pere Masferrer i Sebastià Solà. A punta d'arma, Masferrer se'n va endur les noies una a una cap al sot del Cós, una masia del municipi de Tavèrnoles. En el silenci de la nit els crits esfereïdors de les víctimes glaçaven el pla mentre la navalla de Masferrer patinava pel coll molsut de cadascuna de les noies, llevat d'una, la més jove, que la va deixar per al seu company de crim. Un cop Masferrer i Solà van acabar la feina, comprovant si respiraven posant-les un llumí al nas, van marxar. La història no deixa clar si cap a una taverna o cap a casa seva. Però de matinada, la més jove, que va enredar Solà fent-se passar per morta amb només una ferida al coll, va avisar de la desgràcia. El balanç era terrible: tres noies de virtut, degollades amb tota la cruesa. Els dos assassins, coneixedors de la notícia, van fugir del poble cap al nord amb la intenció d'amagar-se a França. Mossos d'Esquadra i Guàrdia Civil van encetar una recerca fins a deixar-hi l'esma. Finalment, les autoritats franceses van trobar els homicides prop de Ceret, a la Catalunya Nord, i els van lliurar a les autoritats. La pena capital va ser la sentència a un crim que, segons la confessió de Masferrer, estava motivat per gelosia. L'autor de l'assassinat hauria tingut una relació amb una de les degollades i, ofès pel seu desamor, s'hauria revenjat matant-la a ella i a les seves amigues.
Punt d'interès

Ermita de la Mare de Déu de la Damunt

Punt d'interès

Esglesia de Folgueroles

Punt d'interès

Església de Tavèrnoles

Punt d'interès

Fàbriques i colònies

Punt d'interès

Grans masies històriques

Punt d'interès

La Bauma

Punt d'interès

La Biblioteca

Punt d'interès

La Blava

Punt d'interès

La casa del carrer Costa del Ter

Punt d'interès

Les roques del Cós

El "crim de les gelosies" o el cas de les "degollades" va commocionar tota la comarca d'Osona. L'execució havia de ser al garrot i al mateix escenari del crim, tal i com exigien les sentències: els culpables havien de morir on havien comès els delictes. Es generà una expectació mai vista i una munió de gent omplí el lloc. Fins i tot hi arribaren caravanes des d'Olot. Maria Àngela Disorgas, Josefa Pons, Teresa Fussimanya, Josefa Sala, Maria Serra i Maria Disorgas van ser les protagonistes involuntàries d'un dels episodis més foscos de la història d'Osona. Un fet negre que va acabar el 29 de desembre de 1858, quan Masferrer i Solà van deixar anar el seu darrer alè mentre el garrot premia el seu coll. Tres hores més tard, i després de la seva exposició pública, eren enterrats a Tavèrnoles dos fills de Roda a qui el desamor havia convertit en diables de la història. Com explica el romanç: "Llegó el dia veintisiete de diciembre cuando se observó dirigirse desde Barcelona una partida de caballeria, mosos de escuadra y guardia civil que conducian los real al pueblo de Roda para ser puestos en capilla, el verdugo executor de la sentencia y el alcaide de la cárcel de Barcelona se pusieron en capilla a las once de la mañana del dia siguiente en el mismo pueblo de Roda a donde permanecieron hasta las diez y media de la mañana del día veintinueve del citado diciembre llegando a eso de las once al mismo punto Sot del Cós a donde fue executada la sentencia y sepultados los cadáveres de los dos reos en el cementerio y parroquiade Tabernolas a las tres de la tarde habiendo estado expuestos los cadaveres de dichos reos tres horas en el mismo tablado, todo cuanto se nota y se escribe para eterna constancia de este terrible hecho.
Punt d'interès

Pont Vell

3 comentaris

  • Foto de RICARDOPIÑAR

    RICARDOPIÑAR 14 de març 2018

    He fet aquesta ruta  Veure més

    Caminada molt tranquila per fe amb la familia, al ser circular es pode fe per un costat o per altre, sense cap problema senyalisació esta be pero molt poca i amb pals curts y senyal petites redondes y verdes..

  • Pilar Fàbregas 16 de set. 2020

    Una ruta molt agradable i interessant perquè uneix la terra de dos poetes cabdals de la nostra literatura!

  • Foto de josepcastells

    josepcastells 19 de set. 2020

    Totalment d'acord Pilar Fàbregas amb el teu comentari, a més la ruta permet veure els paratges del seu entorn !!!

Si vols, pots o aquesta ruta.