OSOR - SANT MIQUEL DE LES FORMIGUES

Punt on no queda clar si es pas restringid.

Despres d'aquest punt trobem una pista a la dreta que ens porta a la Roca de Cercenedes, per despres anar carenant fins al cim de Sant Miquel.

Punt de trobasa amb el corriol que ve de la Roca de Cercenedes, amb vistes al Far.

Sant Miquel de Solterra o de les Formigues és el cim més alt de les Guilleries. Antigament hi havia un petit castell de guàrdia que va ser enderrocat pels terratrèmols del segle XV. Al segle passat hi havia una església de la que encara resta un tros de paret. Diu la llegenda que uns pescadors es van trobar amb un gran temporal de pluja, vent i boira. En voler tornar, estaven tan desesperats que van prometre que al primer cim que distingissin terra ferma hi edificarien una capella en acció de gràcies. El primer cim va ser el de Sant Miquel, on hi van fer una capella. També es diu que antigament les formigues es van fer mestresses de la muntanya, que hi tenien els seus nius soterranis i s’hi acumulaven sense saber el perquè. Els petits animals corrien per tot arreu, tant per dins com per fora de l’ermita i d’aquí que sovint s’enfilessin a l’altar que presidia la capella, on hi havia una imatge de l’àngel sant, que en actitud pacífica tenia en repòs la seva serpentina espasa, amb la punta baixa i fixada a terra. Resulta, però que una formiga va gosar enfilar-se per la cama del sant i fer-li una pessigada i d’aquesta, com si fos humana en va sortir una gota de sang. El sant, molt molest i enfadat, brandant l’espasa a l’aire va parlar per a condemnar totes les formigues del territori per aquella irreverència i va dir que moririen totes les formigues del territori i totes les que posteriorment hi accedissin pels segles dels segles. D’aquí que la gent ha comentat que hi havia pilons de formigues mortes al peu de l’actual creu que guarda el cim. D’aquí ve que l’ermita prengués el nom popular de Sant Miquel de les Formigues i no s’ha perdut mai més.