jaume-

Coordenades 500

Data de pujada 18 de maig de 2021

-
-
249 m
94 m
0
2,8
5,5
11,0 km

Vista 11 vegades, descarregada 0 vegades

a prop de Olivella, Catalunya (España)

Sortida del dia 12 de maig de 2021. 11 km. Descripció: Alfred Castells. Fotos:
Jaume Sendra.
Aparquem el cotxe al pàrquing que hi ha abans d’entrar al poble, a la dreta.
Comencem la sortida, són les 8,35 del matí. Seguim la carretera BV-2111 cap a
l’esquerra mentre veiem, més enllà, a la dreta, la masia de Can Muntaner.
Hem fet 1 km i veiem Can Duran a la dreta. Aquí deixem l’asfalt i prenem la
pista que és el camí antic d’Olivella i que va paral·lela a la riera de Begues, que
ens queda, ara, a l’esquerra.
Can Duran és documentat a partir de 1830. Els Duran van ser masovers de
Can Pau Olivella, almenys entre 1837 i 1901. La masia antigament portava el
nom de Mas Guinart.
La pista planeja endavant direcció sud-oest, paral·lela a la riera de Begues, que
travessem diverses vegades.
Pel camí anirem trobant els senyals que indiquem la ruta “Camí Antic d’Olivella”
amb una fletxa dins un quadrat de color taronja.
La riera de Begues, que com totes les del Garraf, està gairebé sempre seca
excepte en el cas de pluges. La riera de Begues neix a la collada del mateix
nom, a 400 m d'altitud; travessa el poble de Begues, on rep per la dreta el
torrent de la Clota; i continua en direcció cap al poble d'Olesa de Bonesvalls,
fent de divisòria entre els massissos del Garraf i l'Ordal.
Després de caminar uns 45 minuts arribem a Can Suriol.
Passem per sota el pont de la carretera BV-2111 i seguim en direcció sud-oest.
Poc després, es veu a l’esquerra, en un replà herbat, un pou. La característica
d’aquest pou, que ja està documentat l’any 1847 i que pertanyia a Can Duran,
és que van funcionar amb una sínia.
Continuem cap al sud, deixant la carretera BV-2111 i la riera de Begues a la
nostra dreta i arribem al forn de Can Suriol, situat a l’esquerra. La funció inicial d’aquest forn fou de producció de la calç, imprescindible per a la construcció i
per emblanquinar les cases, més endavant, però inicià una nova activitat per
dedicar-se a la fabricació de teules.
Continuant el camí, trobarem a la dreta, totalment embardissat, un altre forn de
calç.
Més endavant, a l’esquerra, trobem el gran forn de Monàs. Aquest va ser
utilitzat entre el 1940 i el 1960 per part de Ramon Vidal, de Ca la Laieta Vella, i
Josep Arnal, el Valencià.
És molt gran, d’uns 5 metres de diàmetre i 6 de fondària.
El sender s’apropa a la carretera BV-2111 pel coster de la Bóta.
Així arribem a tocar de Mas Milà, una de les urbanitzacions d’Olivella i que fan
que el poble tingui quasi quatre mil habitants. Estem a 96 metres d’altitud i hem
fet uns 6,4 quilòmetres.
Desprès de deixar la depuradora a l’esquerra, el camp d’esports a la dreta i una
bassa pels helicòpters dels bombers, travessem la riera de Begues, plena, en
aquest indret, d’aigua podrida.
Ara, el camí es dirigeix a llevant en lleugera pujada. Seguim pel pla dels Roures
i el fondo de Querol. Esmorzem i continuem cap el nord. Trobem de seguida la
fita que limita els termes d’Olivella i Sant Pere de Ribes. Deixem un trencall a
l’esquerra que du a Sant Pere de Ribes i Vilanova i la Geltrú i travessem el
fondo de Querol. Més endavant trobem un altre forn de calç a l’esquerra.
Arribem a 258 m d’altitud i trobem el mas abandonat del Rourell.
Seguim la pista en direcció nord-est, travessem el fondo del Rourell i ja veiem
alguna casa d’Olivella. Deixem el camí que porta, a l’esquerra, cap a la masia
del Pou de la Vinya i cap a la dreta trobem el cementiri.
Baixem fort pel tram de camí asfaltat, uns 200 metres, que ens porta des del
cementiri al poble. Son les 11,45 del matí. Descansem al davant de la plaça de
l’església de Sant Pere i Sant Feliu.
L’església de Sant Pere i Sant té absis semicircular i presenta una distribució
asimètrica d'elements. A la part esquerra té un habitatge annex, mentre que la
coberta, de teula a dues vessants, es perllonga per la banda dreta per cobrir un
cos lateral. La façana mostra una porta d'accés amb llinda, elevada per quatre
graons. Es troba emmarcada per una estructura d'inspiració
clàssica: pilastres estriades, entaulament i frontó triangular. A la part superior hi
ha, centrada, una obertura circular. El campanar, de planta rectangular,
presenta sis obertures d'arc de mig punt i es corona amb merlets de maó.
L'església va ser bastida durant el segle XVII, fruit d'una ampliació d'un temple
anterior, probablement del segle XV. Aquest edifici va substituir com a parròquia
l'antic edifici romànic d'Olivella, que resultava insuficient. Sembla que l'església
nova es va edificar al solar del Castell Nou, antiga fortalesa documentada des
de 1264, que constituí el nucli inicial d'Olivella.
Els orígens d’Olivella se sap que són de l’any 992. El primer petit nucli habitat
d'Olivella es devia formar a partir del Castell Vell, l'any 992, damunt del Turó
del Puig Molí. La seva població era sostinguda per l'agricultura de secà.
Després d'aquests inicis va haver-hi una disminució de la població deguda a
diverses males collites i la devastació posterior de la pesta negra. Va ser a
partir del segle XIV que la població va tornar a créixer i es va anar consolidant.
Des d’aquí, baixant un munt d’escales, anirem a recuperar el cotxe. Fi de la
sortida del dia 12 de maig de 2021.

Veure més external

Punt d'interès

El Rourell

El mas està encarat a migdia i amb un petit baluard, és una antiga casa ramadera i vinatera, amb teulada a dues vessants, corrals, estables, cups, cisternes i pou d’aigua viva. Dintre tenia una premsa citada l’any 1850. La primera notícia del mas és de 1283: ad locum de Rourel. Els Olivella van adquirir el Rourell l’any 1330 i sempre va pertànyer al mateix propietari de can Pau Olivella, fins que a finals del segle XIX va passar a ser propietat de Pere Miret i Roig, de Ribes. Des de temps immemorials els Olivella hi van tenir masovers entre els qual cal esmentar els Nicolau (segles XVIII-XIX) i els Mercer (segle XIX). Al capbreu de 1681 es llegeix que el Rourell estava situat al coll Rourell.
Punt d'interès

Can Suriol

L'origen del mas de Can Suriol (dit antigament mas de la Roca) es remunta al segle XIV, quan era propietat de la família Urgell. Va ser dels Suriol durant els segles XVI i XVII i, des del 1678 fins al segle XX, va pertànyer a la família Raventós. També fou conegut com a Ca l’Amo. Va ser una de les masies més importants d’Olivella. És un edifici de grans dimensions. Consta de planta baixa, pis i golfes i la coberta és a dos vessants. La façana lateral està formada per dues galeries superposades amb deu arcs de mig punt cadascuna. La coberta de la galeria és a un vessant.
Punt d'interès

Forn de Calç el Monar

Forn de Monàs. Aquest va ser utilitzat entre el 1940 i el 1960 per part de Ramon Vidal, de Ca la Laieta Vella, i Josep Arnal, el Valencià. És molt gran, d’uns 5 metres de diàmetre i 6 de fondària. El procés d’obtenció de calç de la pedra es feia per combustió i podia durar entre un mes i un mes i mig, amb una temperatura que s’aconseguia d’entre 800º C i 1 000º C. Un rètol descriu l’esquema del forn. Hi havia una mena de graó (anomenat banqueta) i per una banda s’obria la porta. Al damunt de la banqueta es preparava una bastida feta amb feixos i deixant a sota espai per les cendres. A partir d’aquí es col·locaven les pedres calcàries, una damunt de l’altra en forma de volta amb efecte xemeneia, de manera que totes quedessin en contacte amb el foc. Un cop era ple es tancava la part superior externa, dita curulla, amb pedruscall i terra amb la finalitat d’obtenir el millor aprofitament de la calor.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.