Temps  4 hores 32 minuts

Coordenades 2856

Data de pujada 11 / de març / 2018

Data de realització de març 2018

-
-
318 m
244 m
0
4,2
8,4
16,85 km

Vista 157 vegades, descarregada 3 vegades

a prop de Navarcles, Catalunya (España)

Ruta que pertany a la tercera etapa del Camí de Montserrat a Núria. Sortint del Llac de Navarcles i remuntant el Llobregat, passem pel Pont de Cabrianes, l'espai natural de la Corbatera i entrem a Sallent per la variant del GR 4.3. Entrem a Sallent per la Pl. de l'església de Santa Maria i de Sant Antoni Maria Claret. Creuem el Llobregat pel Pont Vell i pugem pel carrer del pont fins arribar a l'inici de la Séquia de Manresa, després de creuar per sota la C-16. Seguim tot el traçat de la Séquia fins arribar a Balsareny.
El Parc del Llac es troba en el camí del Galobard en direcció a la carretera que va de Manresa a Moià. El llac és un embassament artificial del riu Calders en el moment que aixampla la sortida després dels meandres de l'Angle. Les variades espècies d'arbres donen a l'espai una sensació de frescor i de natura que fan del parc del Llac un espai de passeig molt freqüentat pels navarclins. S'hi pot prendre alguna cosa i sopar a la Cabana del Llac durant els mesos d'estiu. A l'estiu s'hi poden practicar esports d'aventura com escalada, pont de mico, persiana, tir amb arc, llogar canoes, kaiacs, bicicletas, patinets… Es un lloc preparat per escolars. Font : http://www.navarcles.cat/4_1_1_llacNavarcles.php En aquesta sortida el llac estava buit per obres de manteniment.
Carretera de Navarcles a Artés. Hem de creuar la carretera i anar a l'esquerra uns 20 mts, per agafar la pista de terra que entra a la colónia Galobard
Els inicis de la Colònia s'han de situar en 1859, quan Valentí Galobart Vintró, un fadristern del proper mas Galobart, demanava autorització per servir-se de les aigües del Llobregat per a construir una fàbrica i un molí fariner.[1] La fàbrica començà a funcionar l'any 1866. Durant molt temps la fàbrica va estar formada per dues naus; podien utilitzar 4000 l/s. i tenien un salt de 6,5 m. i una potència de 264 cv.[1] A finals del segle XIX convertiren el Galobart en una colònia: es construïren 50 pisos per als treballadors (blocs de tres pisos), escola, barberia, cafè, menjador per a les noies de fora, torre de l'amo... Avui tots aquest serveis estan en desús.[1] Actualment les primeres cases de la colònia estan en avançat estat ruïnós i només queda com a habitatge el bloc de pisos de fora del recinte fabril. Fins a l'any 1927, la colònia Galobart formava part del municipi de Calders; la proximitat i la relació amb Navarcles foren els arguments que van servir per agregar-la al municipi de Navarcles. A la fàbrica anomenada "Guitart i Salvador" hi treballen un centenar de persones (la majoria residents a poblacions dels voltants). Font : Wikipedia
Es tracta d'un pont destruït l'any 1939. Actualment solament es conserven una arcada i un pilar. Malgrat ser construït en el segle XVI, fou reformat el segle passat al fer-hi passar la carretera de Manresa a Artés; d'aquesta manera prengué una forma totalment plana a diferència d'abans que era corbada. L'aparell és de carreus ben tallats de pedra i calç.Era de 9 arcs però actualment només resta un arc sencer amb 2 arcons i les restes d'hilars. Passa per sobre el riu Llobregat. En aquest lloc ja existia un pont a finals del segle XI, del qual només en resten alguns vestigis. Aquest pont sembla que es reféu arran del privilegi de pontatge que el rei Ferran concedí a la ciutat de Manresa per la reparació de ponts (1509) Font : Wikipedia
L’origen d’aquest mas sembla radicar en el s. XIII A finals del segle XIX es va formar un nucli al seu voltant degut a la construcció d’una fàbrica tèxtil prop de l’indret. Aquesta va fer créixer el petit nucli de l’església i els habitatges pels obrers prop del mas. A partir d’aleshores, el mas Bertran va passar a anomenar-se “la casa gran del Pont de Cabrianes”. Font : http://www.santfruitos.cat
Els habitatges van ser aixecats al canvi de segle, per acollir els obrers i els encarregats de la fàbrica del Pont Cabrianes. El moment en què la fàbrica tancà les portes, els edificis foren abandonats, i es va iniciar un procés de ruïna a què s'ha arribat avui. L'edifici d'estructura encastellada és modernista i el que es troba al seu davant és de tipologia industrial. Font : Wikipedia
Creuem per sota l'Eix transversal C-55
Hotel de 4* a tocar del camí. http://www.masdelasala.com/
Taules picnic Aquest espai, declarat d'Interès Natural, és una de les zones humides més importants de la Catalunya interior. El seu fàcil accés, juntament amb la seva riquesa natural, fa que sigui un indret idoni per a conèixer i identificar diferents espècies animals i vegetals, i un indret excepcional per a l'observació ornitològica. Durant la visita descobrirem, com des dels ibers fins a l'actualitat, l'home ha sabut utilitzar els recursos naturals que l'envoltaven per adaptar-se i millorar les seves condicions de vida, i ens adonarem, així, de la importància que té aconseguir mantenir l'equilibri entre l'explotació dels recursos i la conservació del medi natural. Font : http://www.sallent.cat
A l'esquerra pel polígon fins a Sallent. A la dreta pel GR4.3 fins Sallent
L’empresa tèxtil més important d’Artés durant molts anys, però que es veié molt afectada durant la crisi de la dècada de 1970 i tancà el 1989, fou Manufactures Berenguer. L’empresa de Josep Berenguer i Vilarassau es fundà l’any 1849 i es transformà durant la generació següent en la gran empresa Berenguer, que donà vida a la majoria de la població i creà també, abans del final del segle XIX, una altra gran empresa al poble veí de Cabrianes. Font :http://www.enciclopedia.cat
El GR4 segueix recte. Seguim una estona pel costat del canal
Santa Maria de Sallent és l'església parroquial del municipi de Sallent (Bages), pertany al Bisbat de Vic, i va ser construïda al segle XX sobre una anterior església neogòtica de la qual només en resta el campanar. Està catalogada a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Font : Wikipedia
Aquest monument de pedra, de no gaire calitat, amb idees i aires modernistes tan tipic de Sallent i dedicat al seu i.llustre fill pare Claret i Clarà, fou aixecat mijançant subscripció popular (10.881 ptas.) l'any 1906 per l'arquitecte Alexandre Soler i March i l'escultor Eusebi Arnau i Mascort, que el projectaren amb una simbologia, tanmateix personal, religiosa i biblica. Sobre una torre de fe, el catequista i l'infant(cara i posat d'Alfons XII). Al seu peu s'estavellen encrespades onades del mar, símbol de les males pasions que intenten soscavar-la. El pecat, drac ferit per un punyal fuig moribund sobre onades d'impietat. Un grup iconogràfic de set caps representa les virtuts, fe, esperança, caritat, prudencia, justicia, fortalesa i temprança. El reixat figura les flames infernals, que resten allunyades davant la força impenetrable del conjunt escultoric. Destaca tambe l'escut circular de les claretianes. Beneït el 28 d'Octubre de 1906 per l'exarquebisbe de Manila dominic Bernardino Nozaleda i el bisbe de Vic Josep Torras i Bages, amb l'assistencia dels german impulsors de l'obra Leonci i Alexandre Soler i l'escultor Arnau. Destruït el 1936, va ser refet en 1951 per Joaquim Renart, Florenci Daura i Albert Comas, amb motiu de la canonització del Pare Claret. El 1994 va ser restaurat per Lluís Rubio i Cano. Font : http://modernistespuntcom.blogspot.com.es
Aquest edifici fou la casa pairal de la família Torres fins al 1982 que l'actual hereu la vengué a la Diputació de Barcelona. La data més antiga de la casa és de l'any 1683 que figura en la llinda del balcó de la porta d'entrada. El 1774 es féu una ampliació pel costat de ponent segons consta en una llinda del portal de l'esquerra.[1] Aquesta família compta entre els seus membres amb el bisbe Fèlix Torres Amat i el seu germà Ignasi. Durant el segle XIX diversos membres de la família dugueren a cap una gran activitat en la indústria tèxtil.[1] En aquesta casa es conservava una gran biblioteca del bisbe Fèlix Torres Amat, avui a la Biblioteca de Catalunya.[1] Després de la Guerra Civil hom féu construir una torre en el sector més occidental amb un escut nobiliari sense cap base legal. S'hi conserva una col·lecció de retrats de membres de la família que va des del segle XVIII fins als nostres dies. Les primeres notícies de la vinculació dels Torres amb la vila de Sallent daten del segle XII, concretament de l'any 1252. Al segle XVI ja són propietaris de grans extensions de terres de conreu. La unió dels Torres i els Amat es produeix al segle XVIII. D'aquesta unió, en van néixer set fills, dels quals Fèlix Torres i Amat fou el que assolí més fama per les seves activitats al si de l'Església catòlica, la qual el nomenà bisbe d'Astorga, càrrec que ocupà els deu darrers anys de la seva vida. Font : Wikipedia
En el segle XIV amb un privilegi del rei Alfons "el Benigne" del 1333 es construí un pont en el mateix lloc on s'aixeca l'actual pont vell. El pont medieval fou trencat per una riuada el 24 de gener de 1747. La Real Audiencia del Principat encarregà a Ignasi Castells de Manresa la redacció dels plànols d'un nou pont que es començà el 1749. El 1886 s'eixamplà amb unes voreres per a vianants. El 1939 s'intentà volar-lo, però només restà afectada una arcada Font : Wikipedia
En aquest punt està soterrada
Pont-aqüeducte de dos ulls aixecat sobre el llit de la riera de Conangle, just a la confluència dels termes de Balsareny i Sallent. Un gruixut pilar, proveït de contrafort, és el responsable d'aixecar la séquia per tal de salvar el desnivell de la riera. La construcció és tot a base de carreus de pedra de forma força regular. A la part central hi ha les restes d'un escut, avui molt malmès, i d'una placa commemorativa. Font : Wikipedia
En aquest punt deixem la Sèquia i seguim un tram de carretera fins arribar al viaducte de la C16 al costat de la fabrica de filatures de Balsareny
Al segle XIX, la industrialització va afavorir la modernització de la carretera de Manresa a Berga.(1877), i la construcció de la línia fèrria de Manresa a Olvan (el "Carrilet", després fins a Guardiola del Berguedà), que es va inaugurar el 1885, amb la construcció del "Pont de la Via", i es va clausurar el 1973. Modernament, les comunicacions milloraren el 1984 amb l'Eix del Llobregat, el 1990 amb la variant que treia la carretera del centre urbà, i el 2003 amb l'autovia C-16. Font : Wikipedia
Balsareny

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.