Dificultat tècnica   Moderat

Temps  6 hores 27 minuts

Coordenades 500

Data de pujada 30 / de desembre / 2012

Data de realització de desembre 2012

-
-
1.230 m
530 m
0
3,3
6,7
13,32 km

Vista 5050 vegades, descarregada 150 vegades

a prop de Organyà, Catalunya (España)

Itinerari publicat al llibre "La Serra del Boumort i muntanyes veïnes" d’en Manuel Cortès i Ribelles (Cossetània Edicions, col·lecció Azimut-70, itinerari núm. 57). Ressenyat també al Vèrtex núm. 215 (novembre-desembre 2007) signat per Antoni Pardinilla amb el títol "El Grau de Fenollet" i al web "Camins" d’en Pere Robert.
La Muntanya de Santa Fe és l’elevació més oriental de la Serra de Sant Joan. Per la seva forma característica és el tret que identifica més clarament el paisatge d’Organyà (Alt Urgell). El nom de la muntanya tal com se’l coneix actualment és esmentat ja l’any 1075.
En destaquem tres punts d’interès: Santa Fe amb la seva ermita on gaudirem d’una bona perspectiva de tota la contrada, el grau de Fenollet i la Font Bordonera.
És un itinerari fàcil tot i que cal tenir una mica de precaució al grau de Fenollet on el camí transita per trams no pas exposats però si aeris.
Cartografia: Piolet Serra de Boumort-Est (1:20000) i Alpina Muntanya d'Alinyà (1:25000)
Cada waypoint aporta una descripció detallada de l’itinerari punt a punt.

Veure més external

  • Foto de Organyà
  • Foto de Organyà
Organyà (558m) Poc abans de la Plaça de les Homilies, a la C-14, prenem l’Av. de Santa Fe vers mestral (NW) que passades les darreres cases del poble, continua com a carretera endinsant-se per la Vall de Cabó. Ben aviat però l’abandonem per un camí carreter a mà esquerra (rètol i planell groc Ruta de Santa Fe). Tota la ruta fins a l’ermita disposa de senyalització vertical). Travessem el mas de la Borda i més endavant la carretera d’Organyà a Montanissell on, per l’obaga, prenem un ben fressat corriol que, en moderat pendent i entremig de la pineda, ens estalvia les llaçades del camí carreter a Santa Fe que creuarem un parell de cops abans del Coll Marí.
  • Foto de Coll Marí
  • Foto de Coll Marí
  • Foto de Coll Marí
  • Foto de Coll Marí
Coll Marí (913m) Mirador i escultura dedicada a Mossèn Cinto Verdaguer obra de Pep Cervilla, inaugurats el 2002. Verdaguer havia escrit sobre Santa Fe en el seus quaderns “Excursions i Viatges”. Reprenem el camí per l’obaga que, entre llaçades per amorosir el fort pendent, ens mena per un grau als peus del penya-segat. Desprès transita per una lleixa, on el pendent es modera. Poc abans del coll deixem a mà dreta un corriol que en fort pendent baixa a la Vall de Cabó.
  • Foto de Collet dels Prats
  • Foto de Collet dels Prats
Collet dels Prats (1145m) Pel vessant de migdia hi puja un camí carreter. Rètol indicador: Santa Fe 10 minuts que seguim per un corriol fins a l’ermita.
  • Foto de Santa Fe
  • Foto de Santa Fe
  • Foto de Santa Fe
  • Foto de Santa Fe
  • Foto de Santa Fe
  • Foto de Santa Fe
Santa Fe (1210m) Ermita encimellada, al caire del cingle protegit per una barana. De parets nues no sembla tenir un gran valor arquitectònic. Cada any s’hi celebra un aplec el dilluns de la segona pasqua. És costum tocar tres cops la campana en arribar. Hi ha un parell de penells orientatius i gaudeix d’una bona panoràmica. Vers el N la Vall de Cabó i la Serra de Prada. A l’E i als peus Organyà i la Vall del Segre. Més enllà el Monsec de Tost, el Cadí, la Roca de Peguera, el Port del Comte i la Roca Naireda. Més a la dreta lo Cogulló de Turp. Vers el S l’Aubenç i vers l’W el llarg esquenall de la Serra de Sant Joan que s’allargassa fins a la de Carreu i el Boumort. Retornem al Collet dels Prats. Baixem pel camí carreter que hi arriba per migdia, des de ponent, per tornar-nos a enfilar, fent dreceres per estalviar les llaçades, fins al Pas del Corretgedor. Sobre el terreny i pel que hem llegit, semblaria més factible atènyer el pas flanquejant pel Grau de Santa Fe.
  • Foto de Pas del Corretgedor
  • Foto de Pas del Corretgedor
Pas del Corretgejor (1179m) O del Corretjador. Seguim el camí carreter vers l’W deixant a mà dreta el crestall llevantí de la Penya Aguda i a l’esquerra el Mont-roi. Passat el Torrent de les Bordes el camí fa un gir de 90º vers el S. Cal estar atents a una antiga pista que baixa a mà esquerra (fites) i prendre-la. Per entremig de la pineda primer i antigues feixes de conreu desprès ens aboca al cap del cingle.
  • Foto de Grau de Fenollet
  • Foto de Grau de Fenollet
  • Foto de Grau de Fenollet
  • Foto de Grau de Fenollet
  • Foto de Grau de Fenollet
  • Foto de Grau de Fenollet
Grau de Fenollet (1185m) Unes fites ens ajuden a trobar l’entrada al grau, poc precís al començament. Als nostres peus, més de dos-cents metres avall albirem el mas de Fenollet i vers ponent, altiu, el Puig d’Espies. Entre llaçades i contraforts el camí baixa pel marge esquerre del Barranc Roi. Cal parar atenció dons hi ha trams no pas exposats però si aeris. Abans del mas passarem pel costat d’una gran bassa.
  • Foto de Fenollet
  • Foto de Fenollet
  • Foto de Fenollet
  • Foto de Fenollet
Fenollet (963m) Mas habitat envoltat de granges i conreus. Hi ha una petita ermita. Hi passa la carretera que d’Organyà mena a Montanissell. El lloc és documentat el 1378 (Fonollet) i al 1519 apareix com una possessió des vescomtes de Castellbó. Pertany al terme de Coll de Nargó i està enclavat en un punt antigament estratègic al camí de Bòixols a Organyà i la Seu d’Urgell. Des del mas seguim la carretera en direcció Organyà durant uns pocs metres i, desprès d’un revolt molt marcat a mà dreta l’abandonem per l’esquerra prenent un corriol que va a travessar el torrent de les Bordes i continua paral•lel a la carretera, per sobre. És l’antic camí vell d’Organya de que parlàvem abans. El camí, en baixada, ens mena travessar la carretera i continuar per l’altre vora durant poca estona, la justa per estalviar-nos una gran llaçada. Continuem uns centenar de metres per la carretera fins a la Font Bordonera.
  • Foto de Font Bordonera
  • Foto de Font Bordonera
  • Foto de Font Bordonera
  • Foto de Font Bordonera
  • Foto de Font Bordonera
  • Foto de Font Bordonera
Font Bordonera (750m) Cabalosa surgència que, canalitzada, abasteix Oganyà i rega els seus conreus. L’any 1299, es formalitzà la donació de la font per part del senyor Arnau de Sellent i la seva muller, senyora Sància, a Santa Maria d'Organyà. Aquest és probablement l’origen de la llegenda del guariment de la ceguesa de la filla del Comte de Sellent. Situada a la capçalera del Riuet de Fontanet que tributa poc desprès al Segre, és una de les dues surgències importants de la zona del Boumort. L’altra és la Font de la O, a Aramunt. Les pluges del novembre de 1982 varen provocar l’esbotzament de l’aqüífer fet que va permetre l’exploració espeològica. Per galeries inundades s’ha arribat fins a 300m de l’entrada i una profunditat màxima de -81m. El lloc està arranjat amb cura com a zona d’esbarjo i invita al repòs. Cada any s’hi fa un aplec el dilluns de Pasqua Florida.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.