-
-
1.085 m
672 m
0
1,6
3,2
6,34 km

Vista 132 vegades, descarregada 3 vegades

a prop de Monistrol de Montserrat, Catalunya (España)

Caminants: Toni Bach, Joan Cortadellas, Josep Rius, Pere Rifà i Miquel Colomer

Per l’abril vam caminar per sis ermites del massís ( Santa Anna, Sant Jaume, Sant Joan, Sant Onofre, Santa Magdalena i Sant Miquel) i avui en visitarem unes quantes més.

A les quatre travessem adelerats la plaça del monestir, atapeïda de gent de tots colors i de llengües diverses. Enfilem cap a l’Escala dels Peregrins fins al Pla de Santa Anna. Un cop aquí, ens decantem cap a llevant, per sota de l’església de Sant Benet, voltada de xiprers de flames verdes, en direcció a les esglesioles de la Santa Creu i Sant Dimes. No podem accedir fins al seu interior perquè estan reservades a la reflexió i a la pregària dels monjos: una escala d’ús privat hi comunica des del jardí del monestir.

Un camí cada vegada més desdibuixat ens puja per un caire un xic aeri, entre les agulles de l’Elefant i la Mòmia,fins a la Santíssima Trinitat, edifici petit i en mal estat. I des d’aquí, en pocs minuts arribem a Sant Salvador, que no és res més que una balma, neta i endreçada, amb una paret que la tanca. Ara fa la funció de refugi però, enmig de la soledat de la muntanya, de ben segur que en altre temps era freqüentada per persones que volien solitud i recolliment.

A continuació, pugem fins a un petit collet que és una magnífica balconada davant del Cavall Bernat i Sant Jeroni. El camí , ara amb pintades grogues, ens porta cap a nord; però, ai las!, nosaltres ens volem dirigir justament cap a sud; i tenim la sort o la desgràcia, en aquest moment encara no ho sabem, que en el mateix punt trobem un petit corriol sense cap fita ni senyal que pren la direcció desitjada.

I ja la tenim armada! La temptació és grossa. Ja hi ha qui insinua de posar-nos-hi : “Ens estalviarem molt de camí... Va, arrisquem-nos”. També ja hi ha qui intueix i manifesta que ens podem posar en una ratera, que tot plegat pot acabar en un penya-segat... Però ni cas; i tots cap avall!

No passen ni deu minuts de baixada que ja estem penjats com un fuet. I quin remei... Au! cap amunt que no ha estat res. I és que, grans com som, ja hauríem de saber que, a muntanya, el camí més curt entre dos punts no és gairebé mai la línia recta.

Havent berenat, tenim ganes d’assistir a les Vespres del monestir i, a pas lleuger -ara sí, per camins segurs- descendim cap al Pla dels Ocells i l’ermita de Santa Anna, fins a enllaçar amb les escales del Pas del Francès que ja hem trepitjat a la pujada.

Abans de tres quarts de set ja som dins de la basílica, avui força plena. Aprofitem per visitar la capella de Subirachs, que és una petita meravella de finor i de sobrietat. Cal destacar-ne el treball de la porta envidriada i, sobretot, el Crist que presideix l’oratori; al meu parer, una de les millors obres de l’escultor.

I es fa el silenci. Comença la cerimònia i, davant la nostra sorpresa, avui, a més dels monjos, la celebren dues dotzenes de monges! En una de les pregàries, en què puntualment s’utilitza el castellà, hom explica que elles són de la mateixa orde de sant Benet, procedeixen de diferents monestirs d’Espanya i estan fent un congrés al cenobi. A partir d’aquest moment, ja tota la celebració continua, com és habitual, en català i en llatí; i és que a Montserrat tenen molt clar quina és la llengua del país i de la seva església.

El cant gregorià ens va embolcallant poc a poc i ens porta a una sensació de pau interior molt especial. És curiós, o no, que els cants dels oficis de qualsevol de les grans religions tenen sempre aquesta propietat gairebé magnetitzadora.
I s’acaba la cerimònia amb el cant d’una Salve preciosa, interpretada per les quaranta-set veus blanques de l’escolania, afinadíssimes i absolutament acoblades.

Quan la llum es va fonent darrere les muntanyes de ponent i s’encenen els llums de pobles i ciutats, tornem cap a casa tot projectant una nova sortida per la zona; aquesta vegada anirem a les ermites de Sant Antoni i de Sant Jeroni, i al cim del mateix nom, punt culminant del massís amb els seus 1236m.

Serà qüestió, d’aquí a uns mesos, de posar fil a l’agulla.

Veure més external

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.