Temps  4 hores 33 minuts

Coordenades 1689

Data de pujada 15 / de març / 2013

Data de realització de març 2013

-
-
468 m
157 m
0
3,5
7,1
14,19 km

Vista 2795 vegades, descarregada 59 vegades

a prop de Montnegre, Catalunya (España)

Fet en el sentit horari.
Més informació a https://els100cims.blogspot.com/2013/03/montigalar.html
Començarem a caminar en sentit sud-oest, no per la pista més ampla que veiem ja que anirem per un sender que segueix paral·lel a la carretera. Anirem seguint sempre aquest sender, o pista, fins que sortim de nou a la carretera, molt a prop del kilòmetre 10. Creuem la carretera i comencem a pujar, ara en sentit oest i per pista en bones condicions. Arribem a un nus de pistes i camins. A l'esquerra una barrera tanca el pas a vehicles. Seguirem per aquesta pista (sud-oest), però la que segueix recte (nord-oest) poder sigui més neta i fàcil. Més endavant m'explicaré amb més detall.
Passem la barrera i seguim pujant en direcció a can Serra deixant pel camí diversos trencalls. Arribats a can Serra podem fer un petit descans i gaudir de les primeres vistes del dia, si aquest ho permet. Per continuar ens dirigirem a un pou d'aigua (sud-oest), punt en el qual neix una pista. Farem uns pocs metres per aquesta ja que al poc la deixarem per agafar un trencall a la dreta pel que antigament va ser una pista i que ara, amb el pas del temps, a esdevingut un corriol precari i mig desaparegut entre la vegetació. Es passa be, però pot resultar complicat per a depèn qui. També pot ser que amb el pas del temps, si ningú passa, s'acabi perdent del tot. Avui es passa suficientment be. És aquest el motiu pel qual comento que potser seria millor fer servir, en el nus de pistes descrit abans, l'altra pista que anava més al nord-oest, que passa més al nord de can Serra i va vorejant la riera Boscana.
Be, nosaltres vam seguir per la pista de can Serra i superat aquest mas vam seguir pel sender mig perdut per sortir, finalment, a una altra pista, ara més oberta, que baixa decididament a creuar la riera Boscana, punt en el qual retrobem la pista per la que sortiríem si haguéssim vingut per l'altre costat. Farem un parell de ziga-zagues curtes i properes i anirem pujant, primerament en sentit majorment nord fins que la pista fa un fort revolt a l'esquerra. En aquest punt deixarem, al davant nostre, un parell de corriols i girarem en sentit sud-est per continuar pujant suaument per pista. Arriba un moment que la pista esdevé corriol, de nou mig amagat entre la vegetació. També és de bon fer, sense gaire complicacions. Quan el sender clareja sortim a pista de nou i la seguim en sentit sud-oest. Per aquesta pista anem pujant fins que, en un revolt, arribem a l'alçada d'una torre elèctrica. Si anéssim per la pista acabaríem sortint a una carretera de terra, megapista diria jo, així que per evitar-la (de moment, ja que més endavant l'agafarem) deixem la pista i seguim el tallafocs, fent un recorregut recte per sota la línia. Finalment, uns centenars de metres més endavant, sortim a la megapista. Aquí el trac segueix la pista perquè vam pujar al cim del puig d'en Roure, però no te cap interès, ni vistes, ni res, així que si es vol, es pot seguir per sota la línia. De fet, del puig d'en Roure es va anar a trobar aquest tallafocs a l'alçada del Montagut i ja no es va deixar fins arribar a Sant Mateu de Montnegre.
En Sant Mateu ja podem gaudir del Montigalar amb tota la seva magnitud. Ja tenim la muntanya a tocar. Per anar-hi, vam fer servir l'asfalt, però, tot i que desconec si hi ha camí, sembla que es pot evitar aquest material si es baixa a buscar uns camps que hi ha a l'esquerra de la casa que hi ha al nord de l'església.
Seguim uns pocs centenars de metres (no crec que arribi a dos-cents) per asfalt fins que el deixem per una pista de terra que surt en sentit nord i que ens porta a l'encreuament de carreteres que hi ha a l'alçada de la Colònia Vinyoles. Ja a la carretera la seguirem uns metres per la nostra esquerra fins trobar la pista que entra a la colònia, en direcció a la casa de turisme rural Mas Vinyoles. No anirem per la pista que entra a la casa ja que anirem per la que passa pel costat nord-oest de la casa, fins arribar a una torre elèctrica. De nou deixem la pista i seguim per sota la línia. Tornem de nou a creuar la carretera i seguim per sota la línia. Arriba un moment que deixem el tallafocs i girem a l'esquerra per tornar a trobar l'asfalt. Aquí, vist ara des de casa i havent fet el recorregut, crec que lo millor és seguir per l'asfalt en lloc de fer-lo seguint el trac. Vam pensar que, com fins ara, els tallafocs ens facilitarien la feina, però aquí vam errar. Aquesta part de la línia encara no està neta i no hi ha tallafocs així que ens vam emboscar de mala manera per no voler anar per l'asfalt, però no val la pena. Millor per asfalt. No és molt de camí, poseu 200 metres. A meitat de camí, a l'alçada d'una altra torreta elèctrica, surt un sender, per l'esquerra (nord), que ens pot servir per evitar un tall d'asfalt, però es dona una mica més de volta. El trac segueix l'asfalt. De nou, quan la carretera vol fer un gir a l'esquerra, la deixem i agafem un sender, molt precari, que surt per l'esquerra i que segueix paral·lel a la carretera. Durant uns metres. És un corriol molt degradat, però que es fa be. Fins que es surt de la vegetació i s'acaba en un antic camp, ara no treballat. Veiem a l'esquerra una fita de formigo pintada amb pintura blanca. Al davant tenim vegetació de mitja alçada que tapa el camí. Hem de seguir el més recte que puguem, seguint el més a prop d'un marge que tenim a la dreta. Així veurem, de cop, un sender molt més net i obert. Baixarem a aquest sender i seguirem sempre en tendència al nord-est per vorejar el Montigalar petit. A la seva part nord trobem una pista, la qual seguirem per la dreta, en sentit sud-est. Es pot intentar fer el cim del Montgalar petit, però els seus vessants es troben molt bruts i amb força vegetació que fan difícil el transit. Uns metres més endavant trobem una nova pista. La que baixa recte en sentit sud va a la carretera així que no la seguim. Ens desviem a l'esquerra i comencem una pujada forta en sentit nord-est que ens avisa que ja estem als peus del Montigalar. Pugem de valent fins que trobem un petit sender que es desvia de la pista i segueix en sentit sud-oest. La pista per la que venim també ens serveix, però es fa més llarg i ens faria recular per pujar al cim, El sender és més directe i evitem la pista. Aquest sender ha sigut netejat no fa molt així que és de molt bon fer. Trobarem un desviament d'aquest sender. Seguirem per la dreta (sud-est) però el que segueix recte també ens serviria. El que seguim puja més directe i més suau que l'altre ja que comença planer però al final fa una forta pujada, que serà la que farem servir per baixar del cim. Bé, ja som al cim. Si la sort està de la nostra part tindrem un dia esplèndid i les vistes seran immenses. Per gaudir descansant. Per baixar desfarem uns quants metres del camí fet per pujar i agafarem un trencall - cal estar atents - a la dreta que, per corriol, ens baixarà a trobar un altre sender. El seguirem per la dreta, planer, en sentit nord, fins sortir a una pista amb un pal indicador. Seguirem de nou per la dreta per començar a descendir per pista, fent un parell de ziga-zagues per acabar al coll del Portell i de nou a l'asfalt, una mica més endavant. Seguirem la carretera (nord-oest) uns pocs metres i la deixarem per seguir per una pista de terra que surt a l'esquerra (sud-oest). Aquest pista baixa suau en direcció a can Palet. Abans d'arribar-hi hi ha una barrera. La pista de l'esquerra fa una llarga llaçada així que el millor és seguir recte. El pas per la casa, i per la pista, està tallat per una porta així que es segueix per una altra pista, en desús, que surt per l'esquerra i acaba en un camp. Es creua el camp i a l'altre costat hi ha la pista de la llarga llaçada. Baixem del camp i la seguim per la dreta, en sentit sud-oest i acabem trobant, de nou, la pista tallada de can Palet. La creuem ( la de l'esquerra també sembla que és bona) i seguim recte en sentit sud-oest. Uns centenars de metres més endavant deixem a la dreta un desviament i seguim baixant, en sentit sud primer, i sud-oest després, fins arribar a travessar la riera Boscana. Com quasi sempre, després d'una bona baixada segueix una més bona pujada. Seguirem per pista, pujant. Quan s'acaba la pujada sortim a un nus de pistes. Deixem les laterals i seguim per la que tenim al davant, en baixada (sud-est). Baixarem de nou a creuar una nova riera i ja sentirem els cotxes circulant per la carretera en la qual tenim el cotxe aparcat. Comencem de nou una pujada. Sense abandonar la pista acabarem sortint a l'asfalt i a l'aparcament.

Veure més external

Waypoint

Torre electrica

Deixar pista i seguir sota línia
Waypoint

SPP3

Seguir pista no sender recte
Waypoint

SPP2

Pista central dreta i esquerra porten a cases
Waypoint

SPP1

Dreta puja suau no recte no esquerra
Waypoint

SPP

Recte no esquerra
Waypoint

Sant Mateu de Montnegre

Sant_Mateu_de_Montnegre
Waypoint

Pista

Seguir dreta
Waypoint

Pal2

Asfalt direcció Quart
Waypoint

Pal1

Ni una ni l'altre seguim sota línia electrica
Waypoint

Pal

Seguir direcció Sant Mateu de Montnegre per pis o
Waypoint

Nus de pistes

Seguir central en descens no dreta ni esquerra
Waypoint

Megapista

Seguir per la pista
Waypoint

Lí­nia electrica

Seguir tallafocs
Waypoint

Informació

Acaba pista sender tapat
Waypoint

Enllaç

Recte no esquerra
Waypoint

Enllaç

Dreta no esquerra
Waypoint

Enllaç

Esquerra no recte
Waypoint

Enllaç

Recte no esquerra
Waypoint

Enllaç

Dreta no esquerra
Waypoint

Enllaç

Esquerra no rectes
Waypoint

Enllaç

Dreta no esquerra
Waypoint

Enllaç

Pista més oberta
Waypoint

Encreuments

Esquerra no rectes ni dreta
Waypoint

Encreuament9

Recte no esquerra
Waypoint

Encreuament8

Recte pista principal
Waypoint

Encreuament7

Recte no esquerra
Waypoint

Encreuament6

Dreta no recte
Waypoint

Encreuament5

Seguir recte
Waypoint

Encreuament4

Recte no dreta nixesquerra
Waypoint

Encreuament3

Recte no dreta
Waypoint

Encreuament2

Esquerra no recte ni dreta
Waypoint

Encreuament14

Esquerra pista no recte sender en baixada
Waypoint

Encreuament13

Dreta per pista no recte per sender
Waypoint

Encreuament12

Recte en pujada no esquerra en baixada
Waypoint

Encreuament11

Recte no esquerra
Waypoint

Encreuament10

Recte no dreta
Waypoint

Encreuament1

Recte amunt
Waypoint

Encreuament

Recte no esquerra
Waypoint

Encreuamens

Dreta no esquerra
Waypoint

Desviament8

Esquerra petit pas no recte línia
Waypoint

Desviament7

Deixar asfalt i seguir dreta
Waypoint

Desviament6

Seguir esquerra i deixar asfalt
Waypoint

Desviament5

Deixar pista i seguir esquerra
Waypoint

Desviament4

Esquerra pista principal
Waypoint

Desviament3

Dreta no recte
Waypoint

Desviament2

Esquerra no rcte
Waypoint

Desviament14

Deixar pista tancada i baixar esquerra
Waypoint

Desviament13

Deixar asfalt i seguir esquerra
Waypoint

Desviament12

Dreta no recte
Waypoint

Desviament11

Deixar asfalt i seguir esquerra
Waypoint

Desviament10

No baixar desviament a dreta senyals pintura
Waypoint

Desviament1

Dreta pista precaria no recte
Waypoint

Desviament

Recte amunt
cim

Cim1

Montigalar
Waypoint

Cim

Puig d'en Roure
Waypoint

Carretera3

Creuar i recte
Waypoint

Carretera2

Creuar i seguir wecte
Waypoint

Carretera1

Esquerra direcció Quart
Waypoint

Carretera

Creuar-la
Ruïnes

Can Serra

A pou i recte pista amunt
Waypoint

Camp

Creuar-lo. A l'altra banda hi ha una pista.
Waypoint

Camino

Fita formigó. Camí desapareix. seguir lo més recte possible amb el marge a la dreta.
Waypoint

Barrera

Passar i seguir recte. Per la pista de l'esquerra també es pot%2C però es fa molta més volta.
Waypoint

Desviament9

Esquerra no recte

2 comentaris

  • Foto de Ovelleta

    Ovelleta 07/10/2017

    pel que veig va tot per pista, veritat?

  • Foto de cervianenc

    cervianenc 08/10/2017

    Hola Ovelleta.
    La veritat és que fa molt de temps que vaig fer aquest recorregut i no el tinc present.
    Si que puc dir-te que vaig fer tot tipus de terreny.
    Vaig fer pista, crec recordar que molta. També vaig fer senders. Asfalt vaig trepitjar i fins i tot, vaig fer sense camí.
    Penso que els trams que vaig recórrer sense camí ara per ara estaran en pitjors condicions.
    Per pujar al Montigalar no hi ha gaires camins. Sols la part final, tan de pujada com de baixada, es fa per corriol. Guanyen per golejada les pistes que trinxen la muntanya per tots els costats.
    Sento no ser-te de més ajuda.

Si vols, pots o aquesta ruta.