Temps  4 hores 33 minuts

Coordenades 1689

Data de pujada 15 / de març / 2013

Data de realització de març 2013

-
-
468 m
157 m
0
3,5
7,1
14,19 km

Vista 2692 vegades, descarregada 57 vegades

a prop de Montnegre, Catalunya (España)

Fet en el sentit horari.
Més informació a http://els100cims.blogspot.com/2013/03/montigalar.html
Començarem a caminar en sentit sud-oest, no per la pista més ampla que veiem ja que anirem per un sender que segueix paral·lel a la carretera. Anirem seguint sempre aquest sender, o pista, fins que sortim de nou a la carretera, molt a prop del kilòmetre 10. Creuem la carretera i comencem a pujar, ara en sentit oest i per pista en bones condicions. Arribem a un nus de pistes i camins. A l'esquerra una barrera tanca el pas a vehicles. Seguirem per aquesta pista (sud-oest), però la que segueix recte (nord-oest) poder sigui més neta i fàcil. Més endavant m'explicaré amb més detall.
Passem la barrera i seguim pujant en direcció a can Serra deixant pel camí diversos trencalls. Arribats a can Serra podem fer un petit descans i gaudir de les primeres vistes del dia, si aquest ho permet. Per continuar ens dirigirem a un pou d'aigua (sud-oest), punt en el qual neix una pista. Farem uns pocs metres per aquesta ja que al poc la deixarem per agafar un trencall a la dreta pel que antigament va ser una pista i que ara, amb el pas del temps, a esdevingut un corriol precari i mig desaparegut entre la vegetació. Es passa be, però pot resultar complicat per a depèn qui. També pot ser que amb el pas del temps, si ningú passa, s'acabi perdent del tot. Avui es passa suficientment be. És aquest el motiu pel qual comento que potser seria millor fer servir, en el nus de pistes descrit abans, l'altra pista que anava més al nord-oest, que passa més al nord de can Serra i va vorejant la riera Boscana.
Be, nosaltres vam seguir per la pista de can Serra i superat aquest mas vam seguir pel sender mig perdut per sortir, finalment, a una altra pista, ara més oberta, que baixa decididament a creuar la riera Boscana, punt en el qual retrobem la pista per la que sortiríem si haguéssim vingut per l'altre costat. Farem un parell de ziga-zagues curtes i properes i anirem pujant, primerament en sentit majorment nord fins que la pista fa un fort revolt a l'esquerra. En aquest punt deixarem, al davant nostre, un parell de corriols i girarem en sentit sud-est per continuar pujant suaument per pista. Arriba un moment que la pista esdevé corriol, de nou mig amagat entre la vegetació. També és de bon fer, sense gaire complicacions. Quan el sender clareja sortim a pista de nou i la seguim en sentit sud-oest. Per aquesta pista anem pujant fins que, en un revolt, arribem a l'alçada d'una torre elèctrica. Si anéssim per la pista acabaríem sortint a una carretera de terra, megapista diria jo, així que per evitar-la (de moment, ja que més endavant l'agafarem) deixem la pista i seguim el tallafocs, fent un recorregut recte per sota la línia. Finalment, uns centenars de metres més endavant, sortim a la megapista. Aquí el trac segueix la pista perquè vam pujar al cim del puig d'en Roure, però no te cap interès, ni vistes, ni res, així que si es vol, es pot seguir per sota la línia. De fet, del puig d'en Roure es va anar a trobar aquest tallafocs a l'alçada del Montagut i ja no es va deixar fins arribar a Sant Mateu de Montnegre.
En Sant Mateu ja podem gaudir del Montigalar amb tota la seva magnitud. Ja tenim la muntanya a tocar. Per anar-hi, vam fer servir l'asfalt, però, tot i que desconec si hi ha camí, sembla que es pot evitar aquest material si es baixa a buscar uns camps que hi ha a l'esquerra de la casa que hi ha al nord de l'església.
Seguim uns pocs centenars de metres (no crec que arribi a dos-cents) per asfalt fins que el deixem per una pista de terra que surt en sentit nord i que ens porta a l'encreuament de carreteres que hi ha a l'alçada de la Colònia Vinyoles. Ja a la carretera la seguirem uns metres per la nostra esquerra fins trobar la pista que entra a la colònia, en direcció a la casa de turisme rural Mas Vinyoles. No anirem per la pista que entra a la casa ja que anirem per la que passa pel costat nord-oest de la casa, fins arribar a una torre elèctrica. De nou deixem la pista i seguim per sota la línia. Tornem de nou a creuar la carretera i seguim per sota la línia. Arriba un moment que deixem el tallafocs i girem a l'esquerra per tornar a trobar l'asfalt. Aquí, vist ara des de casa i havent fet el recorregut, crec que lo millor és seguir per l'asfalt en lloc de fer-lo seguint el trac. Vam pensar que, com fins ara, els tallafocs ens facilitarien la feina, però aquí vam errar. Aquesta part de la línia encara no està neta i no hi ha tallafocs així que ens vam emboscar de mala manera per no voler anar per l'asfalt, però no val la pena. Millor per asfalt. No és molt de camí, poseu 200 metres. A meitat de camí, a l'alçada d'una altra torreta elèctrica, surt un sender, per l'esquerra (nord), que ens pot servir per evitar un tall d'asfalt, però es dona una mica més de volta. El trac segueix l'asfalt. De nou, quan la carretera vol fer un gir a l'esquerra, la deixem i agafem un sender, molt precari, que surt per l'esquerra i que segueix paral·lel a la carretera. Durant uns metres. És un corriol molt degradat, però que es fa be. Fins que es surt de la vegetació i s'acaba en un antic camp, ara no treballat. Veiem a l'esquerra una fita de formigo pintada amb pintura blanca. Al davant tenim vegetació de mitja alçada que tapa el camí. Hem de seguir el més recte que puguem, seguint el més a prop d'un marge que tenim a la dreta. Així veurem, de cop, un sender molt més net i obert. Baixarem a aquest sender i seguirem sempre en tendència al nord-est per vorejar el Montigalar petit. A la seva part nord trobem una pista, la qual seguirem per la dreta, en sentit sud-est. Es pot intentar fer el cim del Montgalar petit, però els seus vessants es troben molt bruts i amb força vegetació que fan difícil el transit. Uns metres més endavant trobem una nova pista. La que baixa recte en sentit sud va a la carretera així que no la seguim. Ens desviem a l'esquerra i comencem una pujada forta en sentit nord-est que ens avisa que ja estem als peus del Montigalar. Pugem de valent fins que trobem un petit sender que es desvia de la pista i segueix en sentit sud-oest. La pista per la que venim també ens serveix, però es fa més llarg i ens faria recular per pujar al cim, El sender és més directe i evitem la pista. Aquest sender ha sigut netejat no fa molt així que és de molt bon fer. Trobarem un desviament d'aquest sender. Seguirem per la dreta (sud-est) però el que segueix recte també ens serviria. El que seguim puja més directe i més suau que l'altre ja que comença planer però al final fa una forta pujada, que serà la que farem servir per baixar del cim. Bé, ja som al cim. Si la sort està de la nostra part tindrem un dia esplèndid i les vistes seran immenses. Per gaudir descansant. Per baixar desfarem uns quants metres del camí fet per pujar i agafarem un trencall - cal estar atents - a la dreta que, per corriol, ens baixarà a trobar un altre sender. El seguirem per la dreta, planer, en sentit nord, fins sortir a una pista amb un pal indicador. Seguirem de nou per la dreta per començar a descendir per pista, fent un parell de ziga-zagues per acabar al coll del Portell i de nou a l'asfalt, una mica més endavant. Seguirem la carretera (nord-oest) uns pocs metres i la deixarem per seguir per una pista de terra que surt a l'esquerra (sud-oest). Aquest pista baixa suau en direcció a can Palet. Abans d'arribar-hi hi ha una barrera. La pista de l'esquerra fa una llarga llaçada així que el millor és seguir recte. El pas per la casa, i per la pista, està tallat per una porta així que es segueix per una altra pista, en desús, que surt per l'esquerra i acaba en un camp. Es creua el camp i a l'altre costat hi ha la pista de la llarga llaçada. Baixem del camp i la seguim per la dreta, en sentit sud-oest i acabem trobant, de nou, la pista tallada de can Palet. La creuem ( la de l'esquerra també sembla que és bona) i seguim recte en sentit sud-oest. Uns centenars de metres més endavant deixem a la dreta un desviament i seguim baixant, en sentit sud primer, i sud-oest després, fins arribar a travessar la riera Boscana. Com quasi sempre, després d'una bona baixada segueix una més bona pujada. Seguirem per pista, pujant. Quan s'acaba la pujada sortim a un nus de pistes. Deixem les laterals i seguim per la que tenim al davant, en baixada (sud-est). Baixarem de nou a creuar una nova riera i ja sentirem els cotxes circulant per la carretera en la qual tenim el cotxe aparcat. Comencem de nou una pujada. Sense abandonar la pista acabarem sortint a l'asfalt i a l'aparcament.

Veure més external

Deixar pista i seguir sota línia
Seguir pista no sender recte
Pista central dreta i esquerra porten a cases
Dreta puja suau no recte no esquerra
Recte no esquerra
Sant_Mateu_de_Montnegre
Seguir dreta
Asfalt direcció Quart
Ni una ni l'altre seguim sota línia electrica
Seguir direcció Sant Mateu de Montnegre per pis o
Seguir central en descens no dreta ni esquerra
Seguir per la pista
Seguir tallafocs
Acaba pista sender tapat
Recte no esquerra
Dreta no esquerra
Esquerra no recte
Recte no esquerra
Dreta no esquerra
Esquerra no rectes
Dreta no esquerra
Pista més oberta
Esquerra no rectes ni dreta
Recte no esquerra
Recte pista principal
Recte no esquerra
Dreta no recte
Seguir recte
Recte no dreta nixesquerra
Recte no dreta
Esquerra no recte ni dreta
Esquerra pista no recte sender en baixada
Dreta per pista no recte per sender
Recte en pujada no esquerra en baixada
Recte no esquerra
Recte no dreta
Recte amunt
Recte no esquerra
Dreta no esquerra
Esquerra petit pas no recte línia
Deixar asfalt i seguir dreta
Seguir esquerra i deixar asfalt
Deixar pista i seguir esquerra
Esquerra pista principal
Dreta no recte
Esquerra no rcte
Deixar pista tancada i baixar esquerra
Deixar asfalt i seguir esquerra
Dreta no recte
Deixar asfalt i seguir esquerra
No baixar desviament a dreta senyals pintura
Dreta pista precaria no recte
Recte amunt
Montigalar
Puig d'en Roure
Creuar i recte
Creuar i seguir wecte
Esquerra direcció Quart
Creuar-la
A pou i recte pista amunt
Creuar-lo. A l'altra banda hi ha una pista.
Fita formigó. Camí desapareix. seguir lo més recte possible amb el marge a la dreta.
Passar i seguir recte. Per la pista de l'esquerra també es pot%2C però es fa molta més volta.
Esquerra no recte

2 comentaris

  • Foto de Ovelleta

    Ovelleta 07/10/2017

    pel que veig va tot per pista, veritat?

  • Foto de cervianenc

    cervianenc 08/10/2017

    Hola Ovelleta.
    La veritat és que fa molt de temps que vaig fer aquest recorregut i no el tinc present.
    Si que puc dir-te que vaig fer tot tipus de terreny.
    Vaig fer pista, crec recordar que molta. També vaig fer senders. Asfalt vaig trepitjar i fins i tot, vaig fer sense camí.
    Penso que els trams que vaig recórrer sense camí ara per ara estaran en pitjors condicions.
    Per pujar al Montigalar no hi ha gaires camins. Sols la part final, tan de pujada com de baixada, es fa per corriol. Guanyen per golejada les pistes que trinxen la muntanya per tots els costats.
    Sento no ser-te de més ajuda.

Si vols, pots o aquesta ruta.