-
-
3.341 m
2.170 m
0
2,0
4,1
8,18 km

Vista 61 vegades, descarregada 0 vegades

a prop de Gavarnie, Occitanie (France)

Ascenció al Monte Perdido a finals de setembre del 2017, un dels cims emblemàtics del Pirineu. Tot i ser fàcil sense neu, presenta alguns punts on cal parar atenció, i que anirem esmentant al llarg del resum de la ruta. Vam fer-lo en dos dies, pernoctant al refugi de Góriz.


DESCRIPCIÓ:

Accés: si estem fora de temporada estival, podem deixar el cotxe al mateix pàrquing de la vall d'Ordesa. Si no, el deixarem a Torla i agafarem els autobusos que hi pugen des del poble. Un cop al pàrquing seguim el camí ben senyalitzat que ens porta en unes tres hores fins a la cola de Caballo. Aquí ens decidirem per pujar al refugi per les calvijas (uns 100 md), accessibles si estem en bona forma i amb el braços no lesionats (com era una mica el nostre cas), o pel camí que dóna la volta a les mateixes, allargant el recorregut una horeta més. Indicadors en tots dos casos.


Ruta: des del refugi agafem direcció NE i anem pujant seguint el camí evident. Fixem-nos que aquest camí anirà girant després cap a N, apropant-nos a la capçalera del torrent de Góriz o de Faixolanga. A mà esquerra ens queda el Tozal del Flaire.

Més endavant pujarem per una sèrie d'esglaons rocosos. És la zona de les Escaleretas. Després d'aquest pas, arribarem al que s'anomena Ciudad de las Piedras, un indret impresionant pels volums de roques que hi trobarem. No hi complicació perquè hi ha moltes fites a seguir, i en tot moment és evident cap on anem: al fons a la nostra esquerra tenim el testimoni del Cilindro. Passada la Ciudad de las Rocas hi ha un petita pujada on haurem de grimpar, amb l'ajuda d'una cadena, que ens ajuda a superar la roca pulida. Aquest seria un dels passos on parar atenció, tot i no tenir més.

Arribats al peu de Cilindro trobem un petit estany, l ' ibon Helado, punt des d'on comença l'ascensió més fatigosa, però espectacular cap a la tartera del Monte Perdido i la seva llegendària Escupidera. Si no hi ha neu o aquesta està en bones condicions, es pot pujar per la mateixa tartera, val a dir que molt penosa per la descomposició del terreny. Una altra opció és anar fent per la mena d'esquenall que comença tot just a la dreta de l'estany, pel qual anem fent de formà còmoda, fins que les roques es tornen més verticals. Atenció també aquí: recomanem no apurar en la pujada per aquestes roques, i quan veiem la darrera "berruga", més gran que les que hem deixat enrere, és millor baixar per un camí a l'esmentada tartera i fer-la directament. Ens estalviarem grimpar gratuïtament.

La famosa Escupidera, sense neu, no dóna més impresió que qualsevol altre punt aeri que hagueu fet. Però imaginar-se la tartera tota nevada, amb neu dura, dóna força "canguelis"!

Un cop hem superada la tartera ens atansem a un petit coll i només ens faltarà girar a dreta i superar uns 50 md ben fàcils. I el premi són unes panoràmiques realment bèsties, amb la vall d'Ordesa, el cañón de Añisclo i la vall de Pineta als nostres peus.

Nosaltres vam fer la tornada pel mateix recorregut fins al refugi. Des d'aquí vam baixar pel camí que evita les clavijas, i un cop abaix i molt més endavant vam optar per agafar el camí indicat que va per la marge esquerra del riu. Una altra alternativa és recórrer el sender dels Caçadors tot just arribem a l'alçada de la cola de Caballo (indicadors), per la faja de Pelay.

Temps (fraccionat):

-Des del pàrquing a Ordesa fins al refugi: unes 5 hores (marxa tranquil·la)
-Des del refugi fins al cim: 4,30 h.
-Del cim novament fins al refugi: 3 h.
-Des del refugi fins al pàrquing: 3 h.

Veure més external

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.