Montblanc - Molí Nou i Mas de Llorac - Montblanc

A la plaça, s'hi troba el convent de Sant Francesc. Aquest antic convent de franciscans es va construir fora del recinte emmurallat i al costat del camí ral. Estava format per l'església, el claustre i les dependències dels monjos. Durant l'època medieval va ser el centre cultural més important de Montblanc, on s'hi impartien classes de filosofia per als religiosos i els alumnes de la vila i la comarca. El 1847, amb la Desamortització, tot el conjunt va passar a mans de l'Ajuntament per a destinar-lo a presons i escoles d'instrucció. Posteriorment, també s'hi va instal·lar la primera estació telegràfica de la vila, una fàbrica de farines i una destil·leria de vins i aiguardents. Actualment, és un centre cultural on s'hi celebren exposicions, fires i/o concerts. INFORMACIÓ PRÀCTICA: Aquest edifici no està obert al públic.

El recinte emmurallat de Montblanc és una de les obres militars medievals conservades més important de Catalunya. Té un perímetre d'uns 1.500 metres i encercla tot el nucli de l'antiga població. A distàncies irregulars, s'alcen 31 torres, de planta quadrada i amb merlets a la part superior. El recinte també comptava amb quatre portals bàsics corresponents aproximadament als punts cardinals: a migdia, el portal de Sant Francesc; al nord, el de Sant Antoni; a ponent, el de Sant Jordi; i a llevant, el de Bové. La construcció de la muralla va iniciar-se a mitjans del segle XIV en motiu de la guerra entre els reis Pere III el Cerimoniós i Pere el Cruel de Castella. El portal de Sant Francesc, a un dels extrems de l'antic camí ral i davant del convent homònim, va ser enderrocat a tombants del segle XIX per tal de facilitar el pas de carruatges pel carrer Major. Aquest ha estat reconstruït recentment.

Antic forn de calç que va servir durant la construcció de l'antiga carretera de Montblanc a Vilaverd (N-240) al segle XIX.

Agafar el camí de l'esquerra que surt de l'antiga carretera de Vilaverd.

Font molt coneguda pel fet de trobar-se arran del camí que des de l'antiga carretera de Vilaverd baixa cap a la fèrtil partida de Llorac. L'aigua brolla des d'una escletxa a la roca calcària a dos pams de terra i, actualment, presenta un règim temporal que li costa d'arrancar (pot passar anys que ni tan sols brolli ni un cop). El cabal mesurat més freqüentment se situa a l'entorn dels 5 l/min.

Riu que neix a la Conca de Barberà, entre Vimbodí i Poblet i L'Espluga de Francolí, i que desemboca al port de Tarragona. És el riu més important dels que neixen a les comarques de Tarragona.

Molí fariner i draper del segle XVIII. A diferència del proper Molí de Llorac d'origen medieval, aquest comptava amb una roda vertical, fet que podem apreciar estructuralment encara avui. Es nodria del riu Francolí mitjançant una peixera i una sèquia. Al padró municipal de Montblanc de 1889 hi ha inscrita una família en aquest molí, fet que verifica que després dels forts aiguats de Santa Tecla de 1874, el molí encara continuava actiu. Si bé després d’aquest padró ja no es torna a trobar cap família vivint-hi de forma permanent.

Mas d'origen medieval que dóna nom a la partida. El mas, que també és anomenat alguns cops com a molí (hi ha documents que demostren que fou molí fariner), és l’edificació més propera a la carretera C-14. El seu estat de conservació és molt dolent, pràcticament ruïnós. Destaquen les seves arcades apuntades que encara es mantenen en peu. També es poden apreciar alguns cups de vi. Consta com a habitat al nomenclàtor de 1860 i també al padró municipal de Montblanc de l'any 1889.