-
-
2.836 m
939 m
0
4,5
9,0
18,05 km

Vista 11 vegades, descarregada 2 vegades

a prop de Bethmale, Occitanie (France)

Anomenat el "Senyor de l'Arieja", el Mont Valier és un d'aquells cims mítics de l'excursionisme pirinenc. Pels que som del vessant sud, potser ens passarà desapercebut entremig de les muntanyes de Montgarri i l'Alt Pallars. Des del vessant nord, però, la seva figura domina l'horitzó de l'Arieja i del Couserans. El seu cim, esvelt i engarristat, s'enlaira gairebé 2000 metres per sobre les valls que domina. No és estrany que des de dalt tingui una vista impressionant. I no és estrany, tampoc, que l'ascens suposi un desnivell de gairebé 2000 metres positius. Per això i per tenir la glacera més oriental i a menys alçada del Pirineu, el Mont Valier serà sempre tot un "monsieur".

DIFICULTAT: Difícil. Tot i no tenir cap dificultat tècnica, el desnivell acumulat (+1900m), amb la distància fa que sigui un cim amb certa dificultat si el volem afrontar en un dia.
DESNIVELL: 1891 m de desnivell positiu acumulat
TEMPS: total: entre 9h30' i 10h
QUILÒMETRES: 18,05 km
VARIANTS: El Mont Valier també es podria fer partint des de Catalunya i realitzant la carena que el separa de l'Alt Àneu pels pics de Clavera i Petit Valier. També podríem realitzar el cim mentre seguim la travessa del Pass'Aran (86km).

ACCÉS
Encara que puguem fer el cim des del cantó català, fer el camí per França ens permet conèixer millor l'entorn on s'aixeca el cim. Per arribar-hi, ens caldrà arribar fins a Saint Girons, per la carretera departamental D117 des de Foix o Salies-du-Salat.

Des de Saint Girons, haurem de trencar per la D618 en direcció a Castillon-en-Couserans. Ens endinsarem en aquesta vall del piémont pyrénéen (Prepirineu francès) fins arribar al poble de Castillon. Obviarem el trencant a la dreta que trobarem poc abans del poble, que ens portaria cap al Col de Portet d'Aspet i Luchon i seguim recte endavant creuant el poble de Castillon per la D4

Seguim rectes per la mateixa carretera, ara anomenada D4 i passem pel poble de les Bordes-sur-Lez. Evitem el trencant a l'esquerra que va a Arrien i a la Vallée de Bethmale. Seguim rectes en direcció a la Réserve Domaniale du Mont Valier. Passat el poble i un tram de vall amb bosc frondós, agafarem el trencant que surt a l'esquerra per anar a aquesta reserva comunal i a la Vallée du Riberot, la vall que ens acosta fins als peus de la muntanya a la Maison du Valier, 7 quilòmetres més al sud.

Just abans d'arribar a la Maison, trobarem l'aparcament on deixarem el cotxe.

RECORREGUT
Sortim des de l'aparcament de la Maison du Valier, anomenat Pla de la Lau, en referència a les allaus que hi poden freqüentar durant l'hivern. Som al bell mig de la Vallée du Riberot. De fet, la vall porta el nom del riu Riberot, que ens anirem trobant successivament durant el recorregut fins a la cascada de Nérech. Igualment, fins a la Cabane des Caussis i al Refuge des Estagnous, seguirem també les marques del GR-10 i del GR-T55, un GR transfronterer que travessa cap al vessant català dels Prats de Clavera (Alt Àneu).

El camí veurem que guarda uns certs paral·lelismes amb el camí del Balcó de Pineta i els Astazús (PN Ordesa-Mont Perdut), pel desnivell a superar i la pujada que remunta el circ glacia. La vista des del cim ens recorda la que té el Midi de Bigorre, per la grandiosa perspectiva que es té des d'un cim més al nord de la divisòria i del Pirineu axial.

Comencem a caminar seguint les marques del GR-10 i GR-T55. Certament, els primers 10-15 minuts podem passar per dos camins que ens porten el mateix lloc: si seguim les marques del GR-10, baixarem fins a la llera dreta del riu Riberot, vorejarem la Maison du Valier per sota i seguirem un tram de camí adaptat amb panells interpretatius fins arribar a una clariana del bosc. Hauríem d'evitar un pont a mà esquerra, per on se'n va el GR-10 cap a la vall de Muscadet. Si seguim rectes per la pista de l'aparcament, arribarem igualment a la clariana del bosc seguint una pista i vorejarem la Maison du Valier per sobre.

Sigui com sigui, a partir d'aquest punt, des de la clariana del bosc, seguim endavant, direcció Sud-Est, rumb cap a la Cascade de Nérech pel camí amb marques de GR. Al cap d'uns 5 minuts, trobarem un pal indicador i girem a l'esquerra per creuar el riu Riberot per dos ponts. (L'itinerari de la dreta pujaria cap al bosc de Peyralade i, en última instància, fins al pic de Barlonguèra pel vessant francès).

Creuats els ponts, ara seguim amb el riu a la nostra dreta, pel vessant solell de la vall. El camí comença a pujar pel bell mig d'una fageda ufanosa i, més amunt, planegem en un tram de prats oberts. En aquests prats, trobem el rètol de "Source", que ens indicaria una surgència d'aigua potable. També hi hauria un refugi a la Tute de l’Ours o Cabane de Nérech. Just al final d'aquests prats, trobarem un altre pal indicador amb el senyal de la ruta del Mont Valier i del GR-T i creuarem altre cop el riu cap a l'altra riba.

Seguim remuntant la vall, ara amb el riu a la nostra esquerra i anem pujant pel bosc en direcció a la cascada de Nérech. Passem pel costat d'unes cavitats curioses, amb el rètol "Trous Souffleurs" (forats del bufador). Es tracta d'uns bufadors d'on surt l'aire fred acumulat de la neu i l'hivern i l'expulsen quan baixa la pressió baromètrica (i, per tant, anuncia el mal temps).

Continuem caminant pel fons de la vall i ara ja veiem davant nostre l'espectacular Cascade de Nérech, que es precipita més de 60 metres sobre unes imponents lloses de granit, fruit de l'erosió glacial. Als seus peus, tot sembla petit. Un bon lloc on parar a fer un mos o, simplement, per gaudir d'aquest espectacle natural.

Des dels peus de la cascada, creuem un pont metàl·lic i comencem la pujada de veritat. Fins ara només hem pujat 400 metres en 1h15'. Ara pujarem quasi 500 metres de cop fins a la Cabane des Caussis. El camí gira a l'esquerra i comença a remuntar el fons del circ glacial mentre anem deixant enrere el bosc entre arbustos i bedolls. El camí va serpentejant amb fort pendent i en alguns punts fins i tot trobem esglaons per superar algun ressalt de roca.

Quan superem aquest fons del circ glacial, s'obre una mica de perspectiva de la vall penjada i el camí va pujant, ara més suaument, en direcció Sud-Est, tot recte, entre herba alta i alguna roca que superem amb algun petit saltiró. Arribem als peus de la Cascada de La Lauze (de fet, aquesta cascada, és la continuació per dalt de la cascada que hem vist a baix). Des d'aquest punt, el camí torna a serpentejar cap a la nostra esquerra per superar un tram amb fort desnivell.

Més amunt, travessem un altre ampli prat en direcció Sud / Sud-Est entre pins, arbustos com el neret i qui sap si alguna vaca. Hem guanyat molta alçada des del fons de la vall fins aquí. Si girem la vista enrere, veurem el desnivell salvat. Cap endavant, l'alta vall tancada pel Petit Valier al fons i el Pic de Clavera o de la Pala de Clavera pels francesos. Mica en mica, a l'esquerra es va obrint la vista cap al Mont Valier, molt punxegut i encara lluny i alt.

Després d'un bon esforç, arribem a la Cabane des Caussis, a 1859 metres. Es tracta d'un refugi lliure on podríem passar-hi la nit o esguardar-nos de la pluja si fes falta. Just passada aquesta cabana, trobem el cartell de la bifurcació entre el GR que va cap als estanys Rond i Long i al Coll de la Pala de Clavera (Catalunya), i el camí que puja cap al Refuge des Estagnous. Fins al refugi, seguirem trobant els senyals de GR en un ramal del GR-Transfronterer per arribar fins allà.

Afrontem la pujada fins al refugi en 1h aproximadament de pujada i 400 metres de desnivell. Primer passem per prats alpins, deixem a l'esquerra un pluviòmetre totalitzador vell i seguim amunt, sempre en direcció Sud-Est o en alguns moments Est. Mentre anem guanyant desnivell, a la nostra dreta anirem veient com ens anem alçant sobre l'Étang Rond, que ràpidament endevinarem per què s'anomena així. Ja serà un cop dalt al refugi que endevinarem l'Étang Long, encaixonat sota el Tuc dels Tres Comtes i el Pic de Cernalles. Abans d'arribar al refugi, haurem de superar alguns trams més durs de pujada en què anirem serpentejant entre lloses de pedra fruit de l'erosió glacial. En cas de dubte, anirem veient sempre les marques del GR.

Arribem finalment al Refuge des Estagnous, a 2246 metres, i aprofitem per fer un descans més que merescut. Veiem davant nostre el Mont Valier, encara molt alt i amb una cinglera occidental ben dreta. A la dreta del cim, veiem el coll de Faustin, per on encararem la pujada final.

El refugi dels Estagnous té una excel·lent panoràmica de tota la vall i del camí que portem fet. Hem remuntat ja més de 1300 metres! Ens queden encara per davant uns 600 metres més de pujada i al voltant d'1h30' fins al cim.

Des del refugi veiem les dues possibles desviacions del camí. Ara ja no hi ha marques de GR, sinó, senyals grogues fins al cim del Mont Valier. Seguim el camí que surt per la dreta, en direcció Est i, encara que sembli impossible, planegem una estona. Serà quasi l'únic recés en tot el camí, l'únic punt en què anirem una estona de pla. Ens anirà bé per poder observar els petits estanyols que hi ha a la nostra dreta, que donen nom al refugi i que són resultat de l'última època glacial. Des d'aquest punt, veurem perfectament la pujada que ens vindrà a continuació, a través de tarteres cap al Col de Faustin.

Comencem a pujar de nou per un tram pedregós en què el camí va serpentejant per superar el desnivell. A continuació, el sender gira a la dreta, direcció Sud, i flanqueja per anar a buscar el punt més fàcil per remuntar cap al coll, a través d'un altre tram de tartera, serpentejant de nou, amb el camí ben fressat. El camí va vorejant les cingleres pel sud per remuntar-les per un llom dret, però més assequible. Deixem enrere la tartera que passa per l'indret conegut com el Passage de la Balme i girem ara cap a direcció Nord, virant progressivament cap a l'Est més amunt. La tartera ha deixat pas a un tram de camí que serpenteja entre herba i molt bones vistes de la vall. Finalment, l'últim tram d'aproximació fins al Col de Faustin és un flanqueig fàcil en direcció Est on hi trobarem tres trams amb cable a la roca per treure la por o per si necessitéssim un pas d'ajuda en algun punt.

Assolim el Col de Faustin des d'on s'obre la vista cap al vessant oriental del Mont Valier, amb el massís de la Pica d'Estats al fons de l'horitzó. A l'altre cantó, ens sorprèn la vista de l'Aneto i les Maladetes. Ara ja sols ens faltarà remuntar l'última pala Mont Valier, assequible, pel seu vessant solell fins al cim. El camí està perfectament fressat i va fent llaçades per superar el desnivell. En una mitja hora, haurem arribat al cim, coronat per dues creus.

El cim del Mont Valier mereix estar-s'hi una estona si gaudim de les àmplies vistes que té. No endevinem els noms de tots els cims (sobretot els del vessant francès), però si ensopeguem un dia clar com el nostre, podrem contemplar des del massís del Néouvielle i el Midi de Bigorre, fins al mateix Carlit! La perspectiva que té ens sorprèn, ja que es situa uns quants quilòmetres més al nord del que estem acostumats a tenir des dels cims catalans. Veiem perfectament el massís de les Maladetes, el Posets, el Perdiguero, els Besiberris, quasi tots els cims d'Aigüestortes, el Mauberme, la Pica d'Estats, el Mont-roig, el Monteixo i, fins i tot, la Torreta de l'Orri i el Port del Comte!

En definitiva, una vista que ens recompensa després d'una dura pujada a un cim que és tot un senyor. Ara entenem el pseudònim de "Monsieur de l'Ariège". Si traiem el cap vers els cingles del sector nord, veurem la glacera més oriental (i a cota més baixa) de tot el Pirineu, la Glacera d'Arcouzan, una autèntica gesta de supervivència que baixa fins a tan sols 2320 metres. Sembla gairebé impossible veient com la glacera de l'Aneto amb prou feines sobreviu 1000 metres més amunt... Les cingleres verticals del vessant nord del Mont Valier expliquen aquesta proesa (i donen un caràcter vertical i aeri al cim, sobretot si ens acostem al cim oriental on hi ha un bivac. Se us acut millor lloc on dormir?

Per baixar, desfarem el camí que hem fet de pujada anant alerta de no relliscar i tenint en compte el llarg descens i recorregut que ens queda fins al cotxe. Això sí, gaudirem un cop més de l'entorn del refugi dels Estagnous, un indret on val la pena tornar-hi més d'un cop.
aparcament

Aparcament del pla de la Lau

refugi lliure

Cabana des Caussis. Desviació GR

Cascada

Cascada de Nerech

Collada

Col de Faustin

Intersecció

Cruïlla. Creuem el riu pel pont

cim

Mont Valier

refugi

Refugi des Estagnous. Desviació camí Mont-Valier

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.